2024, l’any de la tornada de Trump després d’una agitada campanya electoral

El republicà ha promès iniciar el seu segon mandat als EUA amb una agenda que pot causar disrupcions al planeta

2024, l’any de la tornada de Trump després d’una agitada campanya electoral

Europa Press/Contacto/Allison Robbert - Pool via C

3
Es llegeix en minuts
Laura Puig
Laura Puig

Periodista

ver +

Malgrat clavar fa gairebé quatre anys un cop dur a la democràcia a l’animar els seus seguidors a assaltar el Capitoli en un intent desesperat de retenir el poder, d’haver sigut el primer president a sotmetre’s en dues ocasions a un impeachment, d’haver confraternitzat amb autòcrates com Kim Jong-un o Vladímir Putin i d’haver deixat després del seu primer mandat (2017-2021) un país molt més dividit, Donald Trump va aconseguir el 5 de novembre la victòria en les eleccions presidencials dels Estats Units després d’una campanya més semblant a una muntanya russa que a una cursa electoral. La tornada de Trump ha sigut una de les principals notícies d’un 2024 marcat per les urnes i les guerres, en el qual més de la meitat de la població ha participat en diferents processos electorals i els conflictes d’Ucraïna i de Gaza s’han mantingut sense aparences de pau en l’horitzó.

Abans que arrenqués el duel electoral, al maig, Trump va fer història al convertir-se en el primer president dels EUA a ser condemnat per delictes penals pels pagaments que va fer en la campanya del 2016 a l’estrella porno Stormy Daniels per evitar que sortís a la llum la trobada sexual que ella assegura que van mantenir 10 anys abans. Es tracta de l’únic cas penal pel qual ha sigut jutjat i condemnat. Després de la decisió del Tribunal Suprem ampliant la seva immunitat i el seu triomf en les eleccions, el fiscal especial Jack Smith va decidir tancar les acusacions per l’assalt al Capitoli i per haver-se emportat material classificat.

La campanya electoral va ser d’una intensitat majúscula, excessiva. El candidat republicà va ser víctima el 14 de juliol d’un atemptat durant un míting a Pennsilvània, del qual va sortir amb una ferida lleu a l’orella dreta. Set dies més tard, Biden va renunciar a la candidatura a la Casa Blanca cedint a setmanes de pressions del seu partit després dels dubtes sobre la seva capacitat per dirigir el país a causa de la seva avançada edat, i va prendre el testimoni la seva vicepresidenta, Kamala Harris, que amb prou feines va tenir tres mesos per intentar batre Trump.

El pròxim 20 de gener, Trump iniciarà el seu nou mandat amb una agenda que pot provocar importants disrupcions tant internament com a la resta del planeta. Ha promès retallar dos dels gairebé set bilions de dòlars de despesa de l’Administració federal, un encàrrec que han fet dos multimilionaris, Elon Musk i Vivek Ramaswamy. El novaiorquès també s’ha compromès a impulsar "el programa més gran de deportació de criminals en la història dels Estats Units", en al·lusió als 13 milions d’immigrants irregulars al país.

Pluja d’aranzels

En el pla internacional, Trump ha assegurat que imposarà aranzels d’entre el 10% i el 20% a totes les importacions, que podrien augmentar fins al 60% per a les de la Xina. I ha garantit que acabarà amb la guerra d’Ucraïna en tan sols 24 hores.

Notícies relacionades

Per al director del Barcelona Center for International Affairs (CIDOB), Pol Morillas, la política exterior del pròxim president dels EUA cal llegir-la en una clau de "lògica comercial", de "transaccionalisme"; és a dir, que sempre intentarà treure’n un rèdit. Segons va explicar Morillas en la presentació dels temes que marcaran l’agenda internacional el 2025, Trump intentarà demostrar un "gran activisme diplomàtic", però seran majoritàriament "grans focs d’artifici".

En qualsevol cas, el Trump 2.0 genera moltes incògnites. Segons diu l’amo d’Amazon i de The Washington Post, Jeff Bezos, el republicà està ara "més calmat" i "ha madurat" respecte a fa vuit anys. Això ho posen en dubte les seves declaracions, assegurant que animarà Rússia a atacar els països de l’OTAN que no compleixen el mínim del 2% de PIB de la despesa en defensa. Jim Mattis, exsecretari de Defensa, va assegurar a The Atlantic que el republicà havia sigut el primer president "que no intenta unir el poble nord-americà", sinó tot el contrari. En aquest 2025 que està a punt d’arrencar, veurem si Bezos té raó o si el Trump 2.0 és tres quarts del mateix.