"La resistència seguirà mentre existeixi l’ocupació"

Les constants incursions israelianes a la Cisjordània ocupada han matat més de 700 palestins l’últim any. Els atropellaments rutinaris aviven la indignació dels joves. Alguns opten per la lluita armada amb el suport d’una part significativa de la comunitat.

"La resistència seguirà mentre existeixi l’ocupació"

MATIAS DELACROIX / AP

4
Es llegeix en minuts
Andrea López-Tomàs
Andrea López-Tomàs

Periodista i politòloga. Corresponsal a l'Orient Proper des de Beirut.

ver +

A Palestina, la història ha demostrat com les ruïnes són font de fortalesa. La runa de les cases serveix d’inspiració a la lluita. Els anys de despossessió i abusos no l’han apagat. Ara, rere les armes que encapçalen la resistència, hi ha rostres cada vegada més joves, i un suport encara més gran. "M’agradaria parlar de resistència palestina pacífica, però, per desgràcia, l’ocupació no en sap res de pau", lamenta l’Ahmed. Aquest jove d’uns vint anys és testimoni de com els seus companys de generació escullen les armes per abatre l’"ocupació", l’Estat israelià. Als carrerons dels camps de refugiats que els han servit d’escola, aquest Estat es personifica en els centenars de soldats israelians que venen a convertir-los en ruïnes.

"Les seves accions purament criminals i militaritzades han donat lloc a la resistència palestina armada; es tracta d’una reacció natural a les seves accions", explica l’Ahmed des d’un camp de refugiats del nord de la Cisjordània ocupada després de protegir la seva identitat amb un nom inventat. Està en joc la seva vida. L’ambient és molt tens. L’any que s’acaba, l’Exèrcit israelià ha portat a terme la pitjor operació militar des de la segona intifada. "Les violacions diàries, incloses detencions arbitràries, demolició d’habitatges, assassinats i tortures sense distinció de gènere o edat, creen un estat d’indignació popular", reconeix l’Ahmed. Han deixat desenes de morts i una destrucció generalitzada a les principals ciutats del nord: Tulkarem, Jenín, Nablús i Tubas.

"Autodefensa i protecció"

Per inversemblant que sembli, els més que preparats i sofisticats soldats israelians es troben amb resposta. La joventut palestina, farta dels abusos i inspirada pels seus pares, oncles i avis, s’ha organitzat. Amb armes que ells mateixos fabriquen o que aconsegueixen robar de l’Exèrcit enemic, aprofiten l’ampli coneixement de la seva geografia per protegir-lo. Recuperen les tècniques de guerrilla utilitzades pels seus avantpassats. A través d’atacs llampec, emboscades i l’ús d’artefactes explosius improvisats, impedeixen que les forces israelianes es facin amb tot el control del seu territori. Algunes de les seves bombes casolanes aconsegueixen fer malbé els poderosíssims vehicles blindats israelians, i fins i tot els deixen inoperatius. De nou, les pedres palestines contra els tancs israelians. David contra Goliat.

"Com a reacció inicial, aquests grups són essencials per a l’autodefensa i la protecció de les terres i comunitats palestines", explica l’Ahmed a EL PERIÓDICO. "No obstant, com a resposta duradora, també exerceixen un paper crucial en la preservació de la identitat palestina i l’encarnació de la idea que Palestina prevaldrà independentment de les circumstàncies; això ajuda a mantenir el lema que la resistència continuarà mentre existeixi l’ocupació", explica aquest jove palestí, tot i que ell, de moment, no ha decidit unir-se a les files de la resistència armada. "Però com que soc una persona profundament vinculada a aquesta causa i un fill d’aquesta terra, tinc el deure religiós, moral i nacional de donar-li" suport, reconeix amb la maduresa forçada a una edat molt curta dels joves palestins.

Un dels grans èxits de la seva generació és haver pogut unir diferents faccions palestines eternament enfrontades. A Jenín, coneguda pel seu combatiu camp de refugiats, la resistència està formada per membres del Gihad Islàmic Palestina, Hamàs, Fatah i el Front Popular per a l’Alliberament de Palestina.

Protegint les seves llars

Tots actuen sota el paraigua de la Brigada Jenín, creada el maig del 2021 després de la famosa fuga de sis presoners palestins de la presó israeliana d’alta seguretat de Gilboa. Des d’aleshores, altres milícies més antigues i latents, com les Brigades dels Màrtirs d’Al-Aqsa de Fatah, han ressorgit. A tan sols unes desenes de quilòmetres, la resistència armada ha pres molt protagonisme a Tulkarem. Allà, i sobretot en el camp de refugiats de Nur Xams, conviuen les Brigades Tulkarem-Saraya al-Quds, vagament afiliades al Gihad Islàmic, i les Brigades Tulkarem-Resposta Ràpida, afiliades al braç armat del partit polític Fatah.

Notícies relacionades

"Es tracta de joves que van créixer al campament", reconeix Mariam Barghouti, periodista i analista política palestina. "Molts d’ells han sigut empresonats per Israel sota el règim de detenció administrativa, és a dir, sense judici ni acusació, només tortura, i van decidir prendre les armes perquè van descobrir que, en l’última dècada, tots els esforços palestins, ja sigui en negociacions o en enfrontaments no-violents, només han permès a Israel continuar amb l’expansió dels assentaments en terres palestines i amb la seva escalada de violència. Tot i que tenen recursos limitats, estan protegint les seves llars", explica aquesta oriünda de Ramal·lah. "El règim israelià està dissenyat de manera que la resistència és inevitable, perquè els palestins arriben a un punt que diuen: ja és suficient, i miren d’utilitzar tots els mitjans possibles per obtenir el seu alliberament, apunta Barghouti.

La narrativa israeliana els titlla de "terroristes", però ells s’escuden en la legítima defensa. El cost és elevat perquè cada dia tropes israelianes irrompen als seus barris, maten els seus companys o els detenen durant mesos.