L’espionatge ucraïnès es fa fort en la seva lluita contra el Kremlin

El 2013, un any abans de la Revolució de l’Euromaidan, el llavors president prorús d’Ucraïna, Víktor Ianukóvitx, no va tenir objeccions a col·locar, al capdavant del Servei de Seguretat d’Ucraïna (SBU) Aleksandr Iakimenko. La peculiaritat del nomenament no només residia que el cap de l’Estat avui fugit a Moscou havia evitat el procediment habitual de presentar el seu nou responsable d’intel·ligència al Parlament ucraïnès. Iakimenko era, a més, un ciutadà rus, la biografia del qual era ignorada pels diputats que l’havien de supervisar, inclosa la data de la seva nacionalització com a ucraïnès o els serveis que va prestar entre el 1991 i el 1998 com a militar per al Kremlin graduant-se el 1997 en l’Acadèmia de la Força Aèria Gagarin, a la regió de Moscou.

Iakimenko només va ocupar el càrrec durant un any. El 2014, enmig de l’efervescència revolucionària a Kíiv, va ser rellevat pel Parlament ucraïnès, va fugir i va reaparèixer al cap de pocs dies a Rússia al costat d’altres 15 ex alts càrrecs del SBU. Jutjat el 2023 en rebel·lia per la justícia ucraïnesa sota l’acusació de traïció, el seu cas exemplifica la ingent i hercúlia transformació que han hagut d’experimentar els serveis secrets d’Ucraïna en l’última dècada, en particular l’SBU.

Escissió del KGB

D’una agència escindida del KGB soviètic, amb una capacitat de supervisar i interferir en la vida política i econòmica d’un país difícil d’imaginar a Occident, s’ha transformat en l’actualitat en una institució que està portant a terme alguns dels cops més audaços contra l’enemic rus, inclosos espectaculars atacs contra el pont de Kertx, que uneix l’annexionada Crimea amb la Federació Russa, o el recent assassinat del general rus encarregat de les forces de defensa química i bacteriològica Ígor Kirilov, qualificat d’"objectiu legítim" per fonts anònimes de la seguretat ucraïnesa. Un dels últims sondejos d’opinió fets per l’institut Rating mostra que l’SBU ha passat de ser una de les institucions més injuriades a convertir-se en "un dels tres organismes estatals en els quals més confien els ciutadans", recorda a EL PERIÓDICO Viktoria Vdovitxenko, directora del programa conjunt Futur per a Ucraïna, adscrit al Centre per a la Geopolítica de la Universitat de Cambridge. I cita com una de les raons el seu paper de "pivot" a l’hora de frenar l’avanç rus sobre Kíiv en l’arrencada de la invasió russa el 2022.

Certament, les atribucions de l’SBU el convertien als anys 90 i sota el mandat de Ianukóvitx en un omnímode poder fàctic. "Era una còpia de la KGB, podia interferir en assumptes polítics i econòmics, amb gent instal·lada en totes les posicions, una institució temuda per tots i que els polítics en el poder podien utilitzar contra els seus oponents", explica des de Kíiv Vadim Halaitxuk, diputat a la Rada per Servidor del Poble, el partit del president Volodímir Zelenski. També es dedicaven a supervisar els delictes econòmics, una atribució que, igual com a Rússia, generava grans nivells de corrupció i concedia a certs agents de l’SBU capacitat d’enriquir-se. Tanmateix, puntualitza Vdovintxenko, a Ucraïna "sempre hi va haver diferències amb Rússia, i ni tan sols durant el període de Ianukóvitx" es van donar els abusos de poder que es practicaven al país veí.

Un altre dels fenòmens que van caracteritzar l’SBU des que es va fundar fins al 2014 va ser l’elevat grau d’infiltració russa. A partir de la sortida del poder de Ianukóvitx i la definitiva orientació del país eslau cap a Occident, però, molts funcionaris van deixar l’SBU, desincentivats pels canvis, en particular per la impossibilitat de fer diners i mantenir negocis paral·lels. Això no ha impedit que periòdicament, i amb relativa freqüència, continuïn apareixent informacions d’alts càrrecs detinguts i/o acusats d’estar col·laborant amb l’enemic rus.

El cas d’Andri Naumov, cap de la seguretat interna en l’agència, va generar gran estupor: va ser rellevat del seu càrrec per Zelenski un mes després de l’inici de la invasió i qualificat de "traïdor". En l’actualitat, es troba a l’espera de judici a Sèrbia, país on resideix, acusat de blanqueig de diner. A l’estiu del 2022, el cap de l’SBU a Crimea Oleg Kulinitx va ser detingut també per "traïció", i espera judici a la presó.

Necessitat de reforma

Semblant pesada herència institucional requereix un ingent treball de reforma, en un temps en què el país, a més, es troba immers en una guerra de desgast llançada des del veí de l’est. Ucraïna afronta un doble desafiament: és un país que "ha de reformar"-se i alhora "lluitar" per sobreviure, recorda Vdovitxenko, que insisteix que les reformes que s’aproven van encaminades a adequar l’agència "als estàndards" que plantegen tant la UE com a l’OTAN. Però "és una demanda" incitada "per la societat civil ucraïnesa", remarca.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Trump nomena un empresari cubà com a ambaixador a Espanya

El legislador Halaitxuk considera que entre el 50% i el 60% del treball legislatiu necessari per adequar el Servei de Seguretat d’Ucraïna als estàndards occidentals ja està fet, i cita com a exemple la llei de seguretat de l’estat, aprovada el 2021. Entre altres reformes, transfereix les investigacions prejudicials al Servei Federal d’Investigació. També les capacitats de contraintel·ligència i lluita contra el terrorisme, remarca Vdovitxenko.

Quedarà pendent, això sí, l’elevat nombre d’efectius de l’SBU. Actualment s’estima en uns 30.000 agents, una xifra molt superior a les d’agències homòlogues a Occident.