L’era del gas barat rus per a Europa arriba a la seva fi

En el marge occidental de la línia de cara en la guerra d’Ucraïna, l’estat d’ànim era molt diferent. "És un esdeveniment històric; Rússia perd els seus mercats i patirà pèrdues financeres", ha declarat, sense dissimular la seva satisfacció, German Galushenko, ministre ucraïnès de l’Energia.

L’era del gas barat procedent de Rússia per a Europa Central i Oriental es clausura d’aquesta forma, embolicada en els ecos de la guerra d’Ucraïna.

En va arrencar en els anys 70, quan encara existia l’URSS, i ha resistit al llarg dels anys els embats d’innombrables crisis i sobresalts polítics, arribant al seu clímax el 2021, l’any anterior a l’inici de la contesa, quan el 35% del gas consumit a Europa havia sigut extret de les entranyes del subsol rus.

Amb l’inici de les hostilitats al país eslau, la Unió Europea va comprendre que no podia continuar confiant en els actuals dirigents del Kremlin i va iniciar plans per trobar alternatives als enviaments des del gegant euroasiàtic, aconseguint reduir el percentatge al 8%.

Qatar i EUA

En els últims anys, el gas liquat procedent de Qatar i els EUA, i a través de canonada des de Noruega, ha anat progressivament substituint al rus, tot i que a preus més elevats, minvant la competitivitat industrial de països com Alemanya.

La caiguda del règim de Bashar al-Assad i l’arribada al poder a Damasc dels rebels sirians, sobre qui Moscou no té en principi influència, obre la possibilitat que, a llarg termini, el Vell Continent torni a comptar amb aquesta font d’energia a preus tan competitius com abans de la contesa. Vindria subministrada també mitjançant canonada, tot i que en aquesta ocasió des de Qatar, país que allotja al seu subsol del 13% de les reserves mundials.

El deposat dictador sirià havia vetat sempre el projecte d’una autopista energètica entre el golf Pérsico i el Vell Continent travessant territori sirià, ja que això plantejava una important competència als mercats d’energia europeus al seu gran aliat, Rússia. A curt termini, l’impacte del tancament de l’aixeta als mercats europeus serà limitat, degut precisament als modestos volums de gas que transitaven per la infraestructura, que a 1 de desembre d’aquest any es calculaven en 14.000 milions de metres cúbics, xifra entre quatre i cinc vegades inferior a què existia el 2020, coincideixen els analistes.

La Comissió Europea ha avançat que els esmentats enviaments poden ser substituïts per importacions de gas liquat, i ha descartat que apugin els preus de l’energia de forma brusca, ni si més no als nivells que ho van fer el 2022 amb l’inici de la guerra. De fet, hores abans de l’entrada en vigor del forrellat, els preus amb prou feines s’havien incrementat, arribant al final de dimarts a 48,5 euros per megawatt-hora .

Els estats membre més afectats pel tall són Àustria, país al qual Gazprom no subministra gas des de novembre a causa d’una disputa comercial i que porta temps preparant-se per a aquesta eventualitat, i Eslovàquia, que comptarà amb subministraments alternatius des de la República Txeca o Alemanya que, això sí, li suposaran un desemborsament més gran en tarifes de trànsit, encarint el preu. Fora de la UE, sens dubte qui més patirà serà Moldàvia, les autoritats de la qual ja estan aplicant mesurades per reduir el consum un terç. A Transdnistria, la franja separatista habitada per gent d’ètnia russa i on es troben estacionats 1.500 soldats del Kremlin, ha tallat el subministrament a algunes institucions estatals mentre les seves autoritats rebutjaven l’ajuda humanitària del Govern de Chisinau, presidit per Maia Sandu, de vocació europeista, per mantenir la seva lleialtat a Moscou. On també se sentirà amb força l’impacte del forrellat serà en les ja malmeses finances del gegant Gazprom.

Pèrdues massives

Notícies relacionades

Hamàs entrega quatre cossos d’ostatges morts, entre els quals dos nens

Alemanya, davant l’allau aranzelària

El maig passat, l’empresa va reportar pèrdues massives de 6.800 milions de dòlars, xifra que molt probablement s’incrementarà en els pròxims mesos, ja que deixarà d’ingressar 5.000 milions de dòlars procedents del mercat europeu aquest any que ara comença.

"Les pèrdues (de 2023) demostren fins a quin punt la decisió de Gazprom de tancar l’aixeta del gas se’ls ha tornat en contra", valora Agathe Demarais, investigadora sènior en Geoeconomia del Consell Europeu per a les Relacions Exteriors. La possibilitat de substituir el mercat europeu augmentant les vendes a països com la Xina o l’Índia no s’acaba d’enlairar, i segons aquesta experta, "sense opcions per incrementar les decaigudes vendes, les pèrdues podrien afectar la capacitat de Rússia de finançar la guerra".