El món el 2025 més enllà de Trump

Després d’un 2024 marcat per les urnes –més de la meitat de la població mundial va votar en diferents processos electorals– i els conflictes armats a Ucraïna i el Pròxim Orient, el 2025 es presenta com un gran interrogant en el qual destaca per damunt de tot la imprevisibilitat de Donald Trump, que tornarà el 20 de gener a la Casa Blanca després del parèntesi de quatre anys del demòcrata Joe Biden. Una tornada que ve a consolidar un fenomen que alguns experts ja han batejat com a "egopolítica" i del qual formen parteix altres líders histriònics i amb una concepció qüestionable de la democràcia com l’argentí Javier Milei o el rus Vladímir Putin. Cinc són els temes que marcaran l’actualitat internacional l’any que acaba de començar.

LA INCÒGNITA DE TRUMP

Si compleix el promès, provocarà una disrupció encara major del que ho van fer els seus primers quatre anys a Washington. En el pla internacional, ja ha confirmat que pensa seguir la mateixa lògica transaccional que va aplicar entre 2017 i 2021: ha amenaçat la UE d’imposar aranzels si els Vint-i-set no compren massivament gas i petroli nord-americans; ha assegurat que reprendrà el control del Canal de Panamà si aquest país no rebaixa el que, segons el seu parer, són unes tarifes abusives; ha trolejat el Canadà i Grenlàndia insinuant que són o seran part dels EUA; i ha exigit Hamàs que abans de la seva arribada a la Casa Blanca alliberi els ostatges que encara manté a Gaza o, altrament, viurà un "infern".

En el pla econòmic, segons destaca el think tank Barcelona Centre for International Affairs (CIDOB), caldrà veure l’efecte de la nova Maganomics (joc de paraules entre economia i MAGA, les sigles de Make America Great Again, el moviment ideològic construït per Trump), que se sosté sobre diversos pilars: desregulació salvatge en sectors clau com l’energia, la indústria manufacturera i el sector financer; un proteccionisme ferotge que impactarà arreu del món però també a les llars nord-americanes; rebaixes d’impostos amb què pretén dinamitzar l’economia però que també suposaran menys ingressos; retallades draconianes en l’Administració (dos bilions de dòlars anuals) a càrrec dels multimilionaris Elon Musk i Vivek Ramaswamy.

SÍRIA, GAZA I EL LÍBAN

Al vesper del Pròxim Orient, l’any arrenca amb els mateixos dubtes sobre el futur de Síria, on el passat 8 de desembre, després de 13 anys de Guerra Civil, els rebels d’Hayat Tahrir al-Sham (HTS, Organització per a l’Alliberament del Llevant.) van aconseguir en una guerra llampec prendre el control del país i acabar amb mig segle de règim de la família Assad. L’objectiu del grup rebel, que en el passat va ser una franquícia d’Al-Qaida, és estabilitzar el país i redactar una Constitució en el termini de 36 mesos per poder celebrar eleccions en quatre anys. Mentrestant, a Gaza, es manté l’ofensiva israeliana després de gairebé 15 mesos i més de 44.000 morts sense que fructifiqui cap dels intents d’aconseguir un alto el foc. En el cas d’aconseguir-ho, però, no serà una "pau positiva, de justícia i reparació", no s’arribarà a una "solució política que estableixi un marc estable de llarga durada", segons va explicar Pol Morillas, director del CIDOB, durant la presentació dels temes d’aquest 2025. D’igual manera que s’ha produït al Líban, on la treva arribada per Hezbollah "té més de descans bèl·lic que de primer pas cap a la resolució del conflicte".

UCRAÏNA, ¿PAU EN 24 HORES?

Un dels grans interrogants de l’any és si s’arribarà a un acord de pau a Ucraïna, que, si tot continua igual, el pròxim 24 de febrer entrarà en el seu quart any de guerra. Trump ha promès que en 24 hores serà capaç de posar fi al conflicte i el president rus, Vladímir Putin, sembla disposat a asseure’s en una taula de negociació, tot i que ja ha traslladat que ha de ser Washington qui faci el primer pas.

Segons Carmen Claudín, investigadora sènior del CIDOB i una de les expertes nacionals més grans en Rússia i l’espai exsoviètic, Ucraïna és cada vegada més disposada a "acceptar" que determinats territoris quedin a mans russes, però en cap cas està disposada a "capitular". El dubte és què posarà Moscou a sobre de la taula. "Sense garanties militars per a Ucraïna no hi ha possibilitat que hi hagi un acord. Si no hi ha opcions que pugui entrar en l’OTAN, cal buscar una formulació de garanties de seguretat, una plataforma coordinada de països membres de la UE que es comprometin en ser la garantia militar de la seguretat d’Ucraïna", remarca Claudín.

FRANÇA I ALEMANYA

A Europa, els dos principals punts d’atenció estaran aquest any, especialment durant els primers mesos, a Alemanya i França. Berlín celebrarà eleccions generals el pròxim 23 de febrer després que el canceller Olaf Scholz optés per un avenç després del col·lapse de la seva coalició de govern amb els liberals i els Verds. Segons les enquestes, el bloc conservador que formen CDU i CSU, liderats per Friedrich Merz, aconseguirà la victòria, seguit de la ultra Alternativa per a Alemanya i l’SPD de Scholz. Una de les opcions que s’estudien és una reedició de l’anomenada gran coalició entre conservadors i socialdemòcrates. De fet, el mateix Scholz va ser vicecanceller i ministre de Finances amb Angela Merkel.

El 2024, França va arribar a tenir fins a quatre primers ministres i l’actual, François Bayrou, és a la corda fluixa i corre el risc de ser censurat igual que el seu predecessor, Michel Barnier. La minoria en què es troba el macronisme en l’Assemblea Nacional després de les eleccions del mes de juliol passat, on la coalició d’esquerres Nou Front Popular va aconseguir la majoria dels escons per davant de l’extrema dreta de Marine Le Pen, contribuirà que es perpetuï aquesta situació d’inestabilitat mentre el president Emmanuel Macron no cedeixi davant les peticions dels dos grups majoritaris.

Els dos països, històriques locomotores de l’economia europea, actualment estan travessant també destacats conflictes en les seves finances. França ha registrat el 2024 un dèficit públic per sobre del 6% del PIB i un deute del 112%. Alemanya, per la seva banda, ha tancat el seu segon any en recessió, amb un model industrial ancorat en el passat que no ha sabut adequar-se a la revolució digital.

IMMIGRACIÓ

Notícies relacionades

Rússia i l’Iran rubriquen un acord d’associació estratègica

El PPE s’erigeix en defensor d’Europa davant el pròxim líder de la Casa Blanca

Les polítiques migratòries tornen a ser un dels principals focus informatius aquest any als dos costats de l’Atlàntic. "La paraula clau serà deportació" segons l’opinió de Blanca Garcés, investigadora sènior de l’àrea de Migracions del CIDOB. Trump no es cansa de repetir la seva intenció de portar a terme la deportació més gran de la història i assegura que farà fora del país els 13 milions d’immigrants irregulars que es calcula que viuen (i treballen) als EUA. Com pensa poder tirar endavant aquesta ingent tasca és també una incògnita, però el que està clar és que requerirà un esforç econòmic i de mobilització de recursos titànic.

A la UE, els estats membre s’han de preparar per a la implementació, a mitjan 2026, del pacte de migració i asil mentre s’ha obert la veda per a la ubicació de centres d’internament d’immigrants a tercers països.