Ucraïna talla el subministrament del gas rus a Europa pel seu territori

Al marge occidental de la línia del front en la guerra d’Ucraïna, l’estat d’ànim era un altre de molt diferent. "És un esdeveniment històric; Rússia perd els seus mercats i patirà pèrdues financeres", ha declarat, sense dissimular gens la seva satisfacció, German Galushenko, el ministre ucraïnès d’Energia.

L’era del gas barat procedent de Rússia per a Europa Central i Oriental es clausura d’aquesta manera, envoltada pels ecos de la guerra d’Ucraïna.

Va arrencar als anys 70, quan encara existia l’URSS, i ha resistit al llarg dels anys els embats d’incomptables crisis i sobresalts polítics, que van arribar al seu clímax el 2021, l’any anterior a l’inici de la contesa, quan el 35% del gas consumit a Europa havia sigut extret de les entranyes del subsol rus.

Qatar i els EUA

Amb l’inici de les hostilitats al país eslau, la UE va comprendre que no podia continuar confiant en els actuals dirigents del Kremlin i va iniciar plans per trobar alternatives als enviaments des del gegant euroasiàtic, i ha aconseguit reduir-ne el percentatge al 8%.

En els últims anys, el gas liquat procedent de Qatar i els EUA, i a través d’una canonada des de Noruega, ha anat substituint progressivament el rus, tot i que a preus més elevats, cosa que ha minvat la competitivitat industrial de països com Alemanya.

La caiguda del règim de Bashar al-Assad i l’arribada al poder a Damasc dels rebels sirians, sobre qui Moscou no té en principi influència, obre la possibilitat que, a llarg termini, el Vell Continent torni a comptar amb aquesta font d’energia a preus tan competitius com abans de la contesa. Vindria subministrada també mitjançant una canonada, tot i que en aquesta ocasió des de Qatar, un país que allotja al seu subsol el 13% de les reserves mundials.

Substitutius

El deposat dictador sirià sempre havia vetat el projecte d’una autopista energètica entre el golf Pèrsic i el Vell Continent travessant territori sirià, ja que això plantejava una important competència en els mercats d’energia europeus per al seu gran aliat, Rússia. A curt termini, l’impacte del tancament de l’aixeta als mercats europeus serà limitat, degut precisament als modestos volums de gas que transitaven per la infraestructura, que a 1 de desembre d’aquest any es calculaven en 14.000 milions de metres cúbics, xifra entre quatre i cinc vegades inferior a la que existia el 2020, coincideixen els analistes.

La Comissió Europea ha avançat que els esmentats enviaments poden ser substituïts per importacions de gas liquat, i ha descartat que apugin els preus de l’energia de manera brusca, si més no no als nivells que ho van fer el 2022 amb l’inici de la guerra. De fet, hores abans de l’entrada en vigor del tall en sec, els preus amb prou feines s’havien incrementat: al final de dimarts van arribar a 48,5 euros per megawatt/hora .

Els estats membre més afectats pel tall són Àustria, país al qual Gazprom no subministra gas des del novembre a causa d’una disputa comercial i que porta temps preparant-se per a aquesta eventualitat, i Eslovàquia, que comptarà amb subministraments alternatius des de la República Txeca o Alemanya, que, això sí, li suposaran un desemborsament més gran en tarifes de trànsit i n’encariran el preu.

Fora de la UE, sens dubte qui més patirà serà Moldàvia, les autoritats de la qual ja estan aplicant mesures per reduir-ne el consum a un terç. A Transdnistria, la franja separatista habitada per gent d’ètnia russa i on es troben estacionats 1.500 soldats del Kremlin, ha tallat el subministrament a algunes institucions estatals, mentre les seves autoritats rebutjaven l’ajuda humanitària del Govern de Chisinau, presidit per Maia Sandu, de vocació europeista, per mantenir la seva lleialtat a Moscou. On també se sentirà amb força l’impacte del tall serà en les ja malmeses finances del gegant Gazprom.

Pèrdues massives

Notícies relacionades

El Tribunal Suprem dels EUA avala la llei que forçaria la prohibició de TikTok a partir de diumenge

Israel firma l’acord d’alto el foc amb Hamàs a l’espera que el voti el Govern

El maig passat, l’empresa va reportar pèrdues massives de 6.800 milions de dòlars, xifra que molt probablement s’incrementarà en els pròxims mesos, ja que deixarà d’ingressar 5.000 milions de dòlars procedents del mercat europeu aquest any que tot just comença.

"Les pèrdues (del 2023) demostren fins a quin punt la decisió de Gazprom de tancar l’aixeta del gas se’ls ha girat en contra", valora Agathe Demarais, investigadora en geoeconomia del Consell Europeu per a les Relacions Exteriors. La possibilitat de substituir el mercat europeu augmentant les vendes a països com la Xina o l’Índia no acaba de funcionar, i, segons aquesta experta, "sense opcions per incrementar les decaigudes vendes, les pèrdues podrien afectar el finançament de la guerra".