El dilema europeu de Polònia

Les eleccions presidencials poloneses del maig condicionaran la gestió de la presidència rotatòria de la Unió Europea (UE) que recau sobre Polònia en el primer semestre del 2025. El primer ministre polonès, el conservador Donald Tusk, no pot permetre’s perdre un sol vot en aquestes eleccions, ja que necessita arrabassar la presidència del país a l’ultradretà Llei i Justícia (PiS), perquè amb el seu poder de veto l’actual president, Andrzej Duda, obstrueix el procés de regeneració democràtica emprès pel seu Govern de coalició popular, socialdemòcrata i liberal després de vuit anys de control ultra de l’Estat.

El candidat a president del partit de Tusk, Coalició Cívica (KO), l’alcalde de Varsòvia, Rafal Trzaskowski, parteix com a favorit, al davant del candidat del PiS, Karol Nawrocki, segons els sondejos, però aquest avantatge podria reduir-se si els votants estimen que Tusk ha acceptat o promogut a escala europea mesures perjudicials per a Polònia durant la seva presidència de la UE. La desqualificació de Tusk per part del PiS com a "proalemany" i la voluntat de Tusk de demostrar el contrari dificulta les relacions amb Alemanya, soci europeu ineludible.

Veto a Mercosur

En mitjans diplomàtics s’estima que la presidència polonesa de la UE anteposarà els seus interessos nacionals als europeus i evitarà o ajornarà mesures sensibles que puguin tenir una lectura política negativa sobre els interessos polonesos, com el desenvolupament de la política climàtica de la UE, les restriccions mediambientals al sector agrari, les exigències en biodiversitat i restauració de sòls degradats i la reducció de les emissions de CO2 i de l’ús de carbó.

Polònia, igual que França, està en contra de ratificar l’Acord Comercial de la UE amb Mercosur en la seva forma actual, perquè considera que perjudica el sector agrari polonès. L’arrencada de la planificació del marc pressupostari plurianual de la UE 2028-2034 és un altre tema sensible per a Polònia. Tusk ha col·locat un estret col·laborador, Piotr Serafin, com a comissari europeu de Pressupostos per intentar frenar els plans perjudicials per a Polònia de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, de limitar els fons destinats a agricultura i cohesió al futur marc pressupostari.

Polònia ha optat per prioritzar en la seva presidència europea la defensa, la seguretat i el control de la immigració i de les fronteres exteriors, temes amb ampli consens nacional. Tusk prefereix no primar la indústria militar europea per acontentar els EUA i topa amb Alemanya, els Països Baixos, Àustria, Suècia i Finlàndia al demanar més finançament de la UE en defensa.

Suport a Ucraïna

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Que veTrump

Polònia és un dels principals suports d’Ucraïna en la UE, però aquest suport es trenca quan es tracta de les exportacions agràries de Kíiv, restringides per Varsòvia. Durant aquest semestre s’han de renegociar les preferències comercials de la UE a Ucraïna, que expiren el 5 de juny, i l’electorat rural polonès és molt important per a Tusk. Els bloquejos de la frontera pels agricultors polonesos van tenir un ampli suport social i els sondejos indiquen que la majoria dels polonesos creuen que s’han de prioritzar els interessos nacionals i la protecció del sector agrari per sobre del suport a Ucraïna. Tusk ha afirmat que les exportacions agràries ucraïneses a la UE serveixen bàsicament per enriquir els oligarques i les multinacionals. Sota la pressió agrària, Polònia i altres països volen retallar aquestes preferències que Kíiv considera indispensables per no agreujar la seva situació econòmica després de tres anys de guerra amb Rússia.

Les relacions entre Polònia i Ucraïna es veuen tensionades a més per la resistència de Kíiv a exhumar i honorar amb una sepultura adequada les desenes de milers de polonesos assassinats en les operacions de neteja ètnica portades a terme el 1943 per l’Exèrcit Insurgent Ucraïnès (UPA) a Volínia i Galítzia. L’Institut de la Memòria Nacional polonès estima en 100.000 el nombre de polonesos assassinats per l’Organització de Nacionalistes Ucraïnesos (OUN) i l’UPA. El Parlament polonès va aprovar el 2016 establir l’11 de juliol com a "Dia Nacional de la Memòria del Genocidi" de polonesos comès pels nacionalistes ucraïnesos entre 1943 i 1945. El Govern de Tusk ha indicat que Ucraïna no entrarà a la UE fins que s’hagin completat les exhumacions i Kíiv hagi reconegut la responsabilitat ucraïnesa en les matances, mentre que Ucraïna considera que els membres d’aquestes organitzacions són herois nacionals.