Elon Musk, impredictible
Es tracta d’un d’aquests emprenedors decidits a canviar el món. Ha trencat motllos i no està només motivat pels diners. Si ho estigués, no hauria muntat una empresa de coets o de cotxes elèctrics ni hauria comprat Twitter... ni ho hauria fet tot alhora.
Vaig conèixer Elon Musk, EM (Pretòria, Sud-àfrica, 1971), el 2016, al Château de Betzdorf (Luxemburg), en ocasió d’un dinar organitzat per SES, empresa propietària dels satèl·lits Astra, convertida en el seu primer client a l’encarregar-li el llançament de cinc satèl·lits des de cap Canaveral (EUA) a meitat del preu que facturaven altres llançadors.
Durant el refrigeri, vaig tenir ocasió de creuar espases amb un jove que va respondre a totes les preguntes. Anava camí de ser referència en el món de l’empresa que triomfa, ja sigui en el sistema de pagament segur per Internet (PayPal); la construcció de cotxes elèctrics d’alta gamma (Tesla), els llançadors de satèl·lits (Space X) o la producció de bateries que emmagatzemen l’energia elèctrica que generen les plaques solars.
Després del dinar, va manifestar interès a mantenir un tête à tête amb aquest insolent indagador. Físic de formació, Musk es ratificava: "La física és un bon marc per pensar... Arribar a les seves veritats fonamentals i raonar a partir d’allà. Vaig créixer en un entorn d’enginyeria. Quan demanava alguna explicació al meu pare, enginyer electromecànic, em donava les raons de per què i com funcionaven les coses".
Sense temps per afrontar el primer cafè, va deixar anar a boca de canó: "Europa corre el risc de convertir-se en un museu a l’aire lliure". I d’allà a la importància que dona al talent: "És com un equip esportiu, que té el millor jugador individual, que sovint guanya, però després cal aconseguir que aquests jugadors treballin junts", però també a l’esforç: "Has de treballar entre 80 i 100 hores a la setmana, això millora les probabilitats d’èxit. Si els altres estan fent setmanes laborals de 40 hores i vostè en fa 100, aconseguirà en quatre mesos el que als demés els costarà un any".
La primera fortuna li va arribar el 2000, quan va cofundar PayPal, empresa que assegura el pagament segur en les transaccions per Internet. El 2002, Ebay va adquirir PayPal per 1.500 milions de dòlars en accions. Musk n’era el màxim accionista i va guanyar 150 milions de dòlars amb l’operació.
"Quan vaig marxar de PayPal, vaig pensar ‘¿quins són els altres problemes que més afecten el futur de la humanitat?’ No des del punt de vista de quina és la millor manera de fer diners, que està bé, sinó, realment, ¿què penso que afectarà més el futur de la humanitat?", afirma Musk. Així que de la seguretat de les transaccions a internet es va encaminar cap a l’energia.
Tesla Motors, l’empresa de cotxes elèctrics fundada i dirigida per EM, era ja una realitat consolidada. Tot i que llavors els cotxes tenien una autonomia de 400 quilòmetres, començaven a circular a Europa. Es fabricaven 1.000 unitats diàriament i el preu rondava els 100.000 euros. Multipliquin.
La seva aventura espacial, SpaceX, va arrencar el 2002, quan EM va començar a investigar la viabilitat de poder enviar un coet a Mart. El meteòric ascens del llançador low cost va tenir el seu bateig el 2015, quan un coet va explotar dos minuts abans d’emprendre el seu viatge cap a l’Estació Internacional Espacial. Però lluny de rendir-se amb aquest fracàs, defensava els seus avantatges: "És una opció. Si les coses no estan fallant, no s’està innovant prou". Per rematar: "Cal parar atenció als comentaris negatius, sobretot dels amics. Gairebé ningú fa això, i és molt important".
Així que els fracassos passatgers no el dissuadeixen d’embarcar-se en altres projectes, com crear una xarxa de 700 minisatèl·lits per cobrir el planeta i oferir una connexió a internet d’alta qualitat als que no tenen una bona infraestructura.
Gestor molt dur, va a totes amb una intensitat frenètica. No em va semblar gens empàtic. Segons ell, preocupar-te molt per la gent significa que no pressionaràs prou per dur a terme la missió.
EM és un d’aquests emprenedors decidits a canviar el món. Ha trencat motllos i no està només motivat pels diners. Si ho estigués, no hauria muntat una empresa de coets o de cotxes elèctrics ni hauria comprat Twitter... i fer-ho tot alhora.
Retallada de la despesa
Les eleccions presidencials als EUA han donat al guanyador plens poders per a una transformació històrica.
Entre les personalitats de l’equip presidencial destaca l’aposta per EM al capdavant del Departament d’Eficiència Governamental (DOGE). La missió: desmantellar la burocràcia, privatitzar serveis públics, reduir regulacions, retallar despeses i reestructurar les agències federals.
Amb àmplies responsabilitats per auditar la despesa, EM presidiria una comissió que examinarà milers de programes federals i... recomanarà quins retallar. Donald Trump (DT) ha demanat que les conclusions de l’estudi es presentin el 4 de juliol del 2026, quan els EUA celebren els 250 anys de la declaració d’independència.
L’encàrrec a EM –en col·laboració amb l’empresari Vivek Ramaswamy– és elaborar un estudi sobre com s’hauria de reformar l’economia nord-americana per facilitar el creixement i la competitivitat, amb l’objecte de reduir les dimensions de l’Estat federal, que suposa dos terços de la despesa pública. Cap dels dos té experiència en l’Administració, però, triomfi o fracassi, la gesta li donarà a Musk un poder inaudit i no deixarà de ser un experiment que tindrà impacte arreu del món.
EM, que sempre ha fet créixer empreses fins a convertir-se en l’home més ric del planeta, té el perfil per gestionar una comissió d’eficiència, ateses les retallades que ha fet en les seves empreses en els últims anys. Va acomiadar la major part de la plantilla de Twitter quan se la va apropiar i va portar a terme acomiadaments massius a Tesla. Aquests dies, l’aposta que sorgeix en els grupets és quant durarà el matrimoni DT–EM, que tenen estils de lideratge similars.
Notícies relacionadesAmb Steve Jobs, EM és l’innovador més influent del nostre temps. Jobs ens va conduir a l’era digital i Musk ens està portant a l’era dels vehicles elèctrics, els viatges espacials i la intel·ligència artificial. Té múltiples personalitats. De vegades és divertit, d’altres està concentrat. En ocasions es posa en mode enginyer, i quan entra en el que la seva exnòvia i d’altres anomenen el "mode dimoni", tira endavant tot allò que es proposa.
Durant aquest nou any, que ha de ser trepidant, anirà aportant llum... sobre el funcionament de la motoserra.
- Mites de les estacions fantasma del metro de BCN
- Dia de Reis BCN celebra una Cavalcada inclusiva, sostenible i farcida d’homenatges
- L’horitzó de la legislatura La dependència de Puigdemont esquerda la coalició del PSOE i Sumar
- LA CRISI INSTITUCIONAL AL BARÇA Laporta, dimissió o vot de censura
- LA gestió hídrica Les dessalinitzadores segueixen al màxim malgrat les pluges de la tardor
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Club Entendre-hi + Animals i plantes ¿Com replantar l’arbre de Nadal després de les festes?
- Sorteig extraordinari ¿Quant toca per dècim en la Loteria del Nen 2023?
- Sorteig de Reis ¿Fins quan es pot comprar un dècim de la loteria del Nen 2021?
- Un altre talent de La Masia Toni Fernández, una altra història precoç