Els EUA s’acosten a la segona ‘revolució Trump’

Aquests electors van donar a Trump una victòria sense cap mena de dubte. Va guanyar a Kamala Harris tant en el col·legi electoral com en el vot popular, tot i que no per una «escombrada», com diu insistentment, sinó per l’1,5% del sufragi, un dels marges més estrets des del segle XIX. I, tot i que aquell «contundent mandat» del poble és qüestionable, la seva determinació de tenir una presidència transformadora no ho és.

Per aconseguir-la pot recolzar-se en una visió expansiva del poder executiu que augura una presidència que molts temen imperial. Suma a favor seu un Tribunal Suprem de supermajoria conservadora gràcies als tres magistrats que ell va nomenar, que ja en el curs judicial passat va ampliar fins a un nivell sense precedents la immunitat de l’ocupant del Despatx Oval. A més, compta amb el control republicà de les dues cambres del Congrés, tot i que l’exigua majoria i les divisions internes que es van evidenciar en l’agònica negociació al desembre per evitar un tancament del Govern ja ha deixat en evidència que no tot serà fàcil. Aquests seran els cinc pilars del seu mandat:

El mateix i diferent.

Fins i tot des d’abans de prendre possessió, i amb Biden sovint gairebé absent, Trump ja ha estat dominant l’agenda política i mediàtica dels EUA. El seu equip de transició ha arribat a enviar comunicats de premsa parlant de «promeses complertes». També han tornat els missatges a les xarxes socials, les exageracions, les afirmacions desconnectades de la realitat o les dades... I, de nou, la mestria en l’estratègia del que en esports es coneix com «inundar la zona», una saturació d’accions, anuncis, declaracions o propostes per al seu gabinet i la seva administració que van retallant o anul·lant l’impacte de l’anterior, amb un efecte gairebé anestèsic. Es palpa en bona part de la societat i en els mons polític, empresarial i mediàtic una sensació de normalització d’elements que, en qualsevol altra circumstància, amb qualsevol altre polític, serien extraordinaris: de la nominació de candidats al gabinet sense qualificacions a plantejaments polítics com utilitzar l’exèrcit en territori nord-americà o continuar negant els resultats del 2020 i anunciar un perdó per a molts dels empresonats per l’assalt al Capitoli. I serveix de mostra d’aquesta acceptació la desfilada de líders de grans tecnològiques que, com molts altres, han «besat l’anell». Ho deia el mateix Trump en la seva primera roda de premsa des de la victòria, el dia 16 de desembre a Mar-a-Lago: «En el meu primer mandat, tothom em combatia. Ara, tothom vol ser amic meu. No ho sé, la meva personalitat ha canviat, potser». Aquest canvi, com moltes altres coses, cal veure’l, però Trump de moment avança amb pas decidit i ferm cap als objectius que s’ha marcat. Tot i que amb ell sempre entra en joc el factor de l’impredictibilitat i mai es pot determinar clarament què és una hipèrbole. Les promeses i els objectius de mesures i transformacions que ja ha traçat inclouen des del sistema migratori fins als impostos a la mateixa estructura del govern de la principal potència del món.

Expansió del poder executiu.

Trump arriba a aquesta segona presidència amb un coneixement molt més ampli del funcionament del Govern i amb una agenda més ambiciosa que el 2016, que pot començar a posar en pràctica més ràpidament que en aquella primera presidència. Alguns dels eixos centrals i prioritaris d’aquesta agenda són l’operació més important de deportació d’immigrants de la història, nous aranzels, la congelació o revocació de mesures i regulacions per combatre el canvi climàtic, l’impuls dels combustibles fòssils, la remodelació de les agències federals de salut o els canvis ideològics en el sistema educatiu.

Per a aquestes metes ja anunciades, i a diferència d’altres grans promeses com ara les retallades d’impostos o les alteracions a Obamacare, no necessita el Congrés. Trump, a més, pot «aprofundir en canvis que va començar a intentar al final del seu primer mandat, amb què posava a prova els límits del poder constitucional de la presidència», segons explica en una entrevista telefònica des del Center for American Progress Joe Radosevich. En aquest terreny, són molts els experts i observadors, a més de l’oposició demòcrata, que veuen amb especial preocupació la possibilitat que redueixi o acabi amb la independència de departaments i agències federals que s’han estructurat amb aquesta autonomia.

Es pensa, per exemple, en la Reserva Federal, però sobretot en el Departament de Justícia, on amb Pam Bondi com a nominada per a fiscal general i el polèmic Kash Patel per a l’FBI s’anticipa la politització que Trump i els seus aliats han denunciat des de la seva entrada en la política i que mai ha pogut demostrar.

Trump, a més, segons adverteix Radosevich, pot mirar d’arrogar-se poders com «embargar» fons ja apropiats pel Congrés per castigar decisions polítiques d’estats o ciutats que vagin en contra dels seus interessos i objectius, com els que es preparen per resistir la seva croada contra els migrants. És una cosa que, sens dubte, provocarà una intensa guerra legal, una de les múltiples que ja es vaticinen en el seu mandat, però, mentre es deslliuren batalles als tribunals, l’impacte es pot sentir directament en les comunitats.

Destrucció de l’Estat administratiu.

Una herència renovada del seu mandat anterior que ara pot acabar de culminar és el seu afany per debilitar l’Estat administratiu. I aquesta vegada arriba preparat per transformar el cos de funcionaris que suporta l’estructura del Govern en un exèrcit de 50.000 lleials.

Aquesta meta que era un dels eixos del controvertit Project 2025, una cosa que ja va intentar fa quatre anys eliminant proteccions per a aquests empleats civils, però aquesta ordre va ser anul·lada per Biden quan va arribar a la Casa Blanca. «Tenim un servei civil basat en mèrits i funcionaris que donen assessoria independentment de la política, un sistema de controls i equilibris que ha sigut part del sistema des de principis del segle XX, i la idea de reemplaçar-los amb nomenaments polítics és preocupant», avisa Radosevich.

El potencial de la corrupció.

És una línia problemàtica similar a la que planteja l’entrada al Govern, com pretén Trump, d’alguns dels que han sigut els seus grans donants i, especialment, d’Elon Musk, l’home més ric del planeta, que va donar 277 milions de dòlars a la seva campanya.

«La idea de l’assessoria externa és bona, per això tenim comitès o processos regulatoris; però permetre que els teus grans donants siguin els que potencialment dictin les decisions hauria de preocupar molt la gent», assenyala Radosevic, una de les moltes veus que apunten al potencial desencadenat de corrupció i conflictes d’interessos en un govern que serà el més ric de la història, amb almenys set milmilionaris en el gabinet o en altres càrrecs de designació i un bon grapat de multimilionaris.

Ningú és més influent, de moment, i ningú ha demostrat més capacitat de funcionar com un agent del caos que Musk, que dirigirà juntament amb Vivek Ramaswamy el Departament d’Eficiència del Govern, un ens que, malgrat el nom, no forma part de l’estructura governamental formal i és per això que tampoc no té els controls ni la rendició de comptes tradicionals.

S’han marcat l’objectiu de retallar dos bilions de dòlars d’un pressupost que l’any passat va ser de 6,8 bilions. Atès que prop de quatre bilions són despesa fixa, com els pagaments de la Seguretat Social o Medicare, que gairebé un altre bilió va al pagament d’interessos del deute i que, dels 1,8 bilions que queden de despesa discrecional, gairebé la meitat corresponen a Defensa, és difícil anticipar que l’objectiu es pugui aconseguir sense segar els serveis del Govern. Malgrat que Trump ha dit que «no tindrà impacte en la gent», és impossible veure com podria no notar-se.

L’impacte econòmic d’aquestes i de moltes altres mesures proposades per Trump, des de la deportació massiva fins als aranzels i les retallades d’impostos, alimenta fantasmes ja no únicament de sacsejar la vida econòmica i social, sinó també d’acabar frenant la que va ser una de les seves grans promeses de campanya: rebaixar la inflació i els preus. I, a l’entrevista que va concedir el novembre a Time quan la revista va decidir declarar-lo «persona de l’any», va admetre per primera vegada que abaixar preus serà «molt difícil».

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

On és Estat Islàmic

La politització.

Els drets reproductius i civils estan sota l’amenaça de patir una seriosa regressió, així com altres principis de la democràcia, com el dret de protesta o la llibertat de premsa. I, tot i que Trump ha assegurat en diverses ocasions que la seva «venjança serà l’èxit», no permet descartar una persecució de qui considera enemics polítics, siguin Biden i la seva família, els fiscals que van obrir causes penals o civils en contra seva, els polítics demòcrates i republicans que el van investigar en els seus impeachments o la premsa.