La gran intriga de l’arrest de Cecilia Sala a l’Iran

El cas ha estat envoltat de misteri des del primer moment i molts interrogants continuen sense resposta. Tampoc està clar quin serà el desenllaç. Per ara, només hi ha una realitat: Cecilia Sala, la periodista italiana detinguda a l’Iran des de fa dues setmanes, sembla que s’ha vist atrapada en un joc molt més gran que ella. Cèlebre reportera a Itàlia, actualment al diari Il Foglio, va ser arrestada el 19 de desembre per les autoritats iranianes malgrat tenir visat regular i traslladada posteriorment a la presó d’Evin. Van passar nou dies abans que la seva família i el Govern italià fessin pública la notícia, i tres dies més perquè l’Iran confirmés la detenció, justificada amb la vaga acusació que Sala hauria violat "les lleis de la República Islàmica".

¿Què se sap i què no se sap fins ara?

Des d’aleshores s’ha anat dissipant una mica de fum amb l’entrada en escena d’un segon personatge: l’enginyer iranià Mohammad Abedini Najafabad, detingut per un mandat de captura dels Estats Units a Milà el 16 de desembre, exactament tres dies abans de l’arrest de Sala a l’Iran. La possible excarceració d’Abedini –o almenys unes condicions de detenció més favorables a Itàlia– com a moneda de canvi per obtenir l’alliberament de la periodista italiana va ser inicialment plantejada amb cautela per fonts italianes i iranianes. Posteriorment, aquesta hipòtesi va cobrar força, i en un missatge publicat dijous passat a la xarxa social X, l’ambaixada iraniana a Roma va vincular per primera vegada els dos casos. En el mateix missatge, va qualificar, a més, d’"acusacions falses" els càrrecs contra Abedini, a qui els EUA acusen d’haver exportat tecnologia nord-americana per a la fabricació de drons amb finalitats bèl·liques. En canvi, continua sent un misteri per què l’Iran va decidir detenir precisament Cecilia Sala i en quines circumstàncies es va produir el seu arrest. Segons l’escassa informació disponible fins ara, la periodista i autora d’un popular pòdcast va ser detinguda a l’hotel on s’allotjava un dia abans que tornés a Itàlia, de manera que li van impedir acudir a una entrevista que tenia programada per al 19 de desembre al migdia. Tampoc hi ha gaire més informació ni es coneix amb exactitud de què se l’acusa.

¿Què està fent Itàlia?

El Govern d’Itàlia –un país que, com molts d’europeus, sol negociar diplomàticament l’alliberament de quasi tots els seus ciutadans arrestats a l’estranger– s’ha bolcat en el cas sol·licitant reiteradament l’alliberament de Sala. Aquesta postura ha sigut impulsada per la gran commoció que la història ha generat en el país. Però la solució no sembla senzilla. La raó és que Itàlia es troba literalment enmig d’una complexa negociació a tres bandes que involucra dos arxienemics: l’Iran i els Estats Units. I Washington no només ha rebutjat el que considera un "xantatge" per part de l’Iran, sinó que també ha sol·licitat formalment l’extradició d’Abedini Najafabad. Una circumstància que potser podria explicar per què, en alguns dels seus comunicats més recents, el Govern italià ha assenyalat que un dels seus primers passos és assegurar condicions de detenció més favorables per a Sala mentre s’avança en les gestions.

¿Què està en joc?

Els equilibris geopolítics i la relació d’Itàlia amb els EUA, dos països que fins ara tenien un vincle molt sòlid. En l’actualitat, una de les principals hipòtesis és que els jutges milanesos –i, posteriorment, el ministre de Justícia italià, que en té l’última paraula, segons la legislació del país– rebutgin la sol·licitud d’extradició presentada pels EUA contra Mohammad Abedini Najafabad, buscat per Washington des del 13 de desembre. O que almenys acceptin la petició del seu advocat de concedir-li els arrestos domiciliaris. El que podria passar si, a l’examinar el cas, els jutges estableixen que hi ha dubtes sobre les acusacions contra l’enginyer iranià (per exemple, sota l’argument que la Guàrdia de la Revolució Islàmica iraniana, amb la qual suposadament hauria col·laborat Abedini Najafabad, no és una organització considerada com a terrorista per pert de la Unió Europea) o si determinen que la sol·licitud nord-americana no compleix el principi de reciprocitat (per contemplar, per exemple, penes de presó que no figuren en la legislació italiana).

¿Què diuen en obert els EUA i l’Iran?

Per la seva banda, Washington ha deixat clar, també a través d’una recent declaració al diari italià La Repubblica, que no està disposat a fer marxa enrere. De la mateixa manera, el país asiàtic –del qual Itàlia era el principal soci comercial fins fa ben pocs anys– tampoc ha donat senyals que podria estar disposat a cedir. Més aviat al contrari. Segons podria haver confessat la periodista segrestada a través de converses telefòniques amb els seus familiars, Teheran fins i tot li podria haver negat un paquet amb béns de primera necessitat que van enviar les autoritats italianes per mantenir-la fins aquesta setmana en una cel·la sense ni tan sols un matalàs, una condició que ha suscitat molta preocupació per la falta de respecte als seus drets. Itàlia sembla que està entre l’espasa i la paret.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

On és Estat Islàmic

¿Quins són els principals obstacles?

Grans incògnites són, per exemple, com Itàlia pot aconseguir no perjudicar la seva relació amb els EUA i què podria posar Roma sobre la taula perquè l’Iran vulgui seure a negociar. Un indici d’esperança el donen els antecedents d’alliberaments d’iranians detinguts a països occidentals: el juny del 2023, per exemple, Suècia va alliberar un exfuncionari iranià condemnat a cadena perpètua a canvi de dos dels seus ciutadans que havien sigut detinguts a Teheran. I aquell mateix any, cinc ciutadans nord-americans d’origen iranià van ser alliberats a canvi d’un nombre equivalent d’iranians detinguts als Estats Units i el desbloqueig de 6.000 milions de dòlars en fons congelats. No obstant, altres veus també han remarcat que el cas de Sala és bastant més complex que el de la turista italiana Alessia Piperno, alliberada el 2022 després de 45 dies de retenció. La raó és que Piperno no era periodista.