Por de l’eventual guerra aranzelària
El retorn de Trump a la presidència representa un risc polític intern per a Espanya, pel seu suport a Vox, i per a Europa, per l’enfortiment de l’hongarès Orbán.
L’economia espanyola brama amb molta força. Espanya s’ha consolidat com la locomotora d’Europa: el PIB creix més del 2%, tres vegades per sobre de l’eurozona. Acaba d’avançar Alemanya i s’ha convertit en el primer exportador d’Europa. The Economist, la revista econòmica per excel·lència, considera que l’espanyola és l’economia que ho està fent més bé de les principals del món. Es basa en una combinació de factors que inclouen el creixement, la borsa, la inflació, l’atur i la balança fiscal.
S’entreveu, però, una gran nuvolada a l’horitzó per a Espanya: Donald Trump i la seva amenaça de llançar una guerra comercial amb Europa. Una pujada d’aranzels que inclouria tarifes del 10% al 20% per a tots els productes estrangers, entre ells els espanyols.
¿Què s’ha de fer? ¿Com s’hi ha de respondre? La política comercial la gestiona la Unió Europea, on es donen diversos corrents de pensament. El principal és que s’ha correspondre a l’aranzel imposat a cada producte amb un altre d’equivalent. D’altres a Brussel·les pensen que el millor és no respondre-hi, per evitar l’espiral, segons apunten a aquest diari fonts europees.
Per ara, la UE està enllestint una llista de productes específics que seran objecte de contramesures en cas que els Estats Units imposin nous aranzels. L’elabora un equip de treball conegut com "l’equip Trump" (Trump task force), dirigit per l’espanyol Alejandro Caínzos, segons va avançar El Confidencial. Funciona a ple rendiment des de l’estiu.
Llista secreta
La llista de contramesures és secreta, però podria incloure productes com el whisky bourbon i les motos Harley-Davidson. També hi ha represàlies concretes en preparació per als aranzels que ja va imposar Trump el 2017 per a l’oliva negra espanyola, al gravar fins al 44% del seu preu, un aranzel que va mantenir Biden i que ara Brussel·les lluitaria per fer caure, segons Euronews.
Espanya exporta uns 20.000 milions d’euros als Estats Units cada any. Però el país més directament afectat per les noves barreres comercials seria Alemanya, que és el principal exportador de la UE al país nord-americà, amb uns 160.000 milions d’euros anuals. L’economia alemanya passa per un molt mal moment. La guerra comercial podria ser el seu cop de gràcia. Si es continua refredant (fa dos anys que està en recessió), Espanya potser no podrà continuar impulsant el creixement europeu i tard o d’hora es veurà afectada per l’aturada de l’economia teutona.
La falta de sintonia ideològica entre l’actual Govern d’Espanya de Pedro Sánchez, o d’un altre que pugui venir dirigit per Alberto Núñez Feijóo, és manifesta. Passa el mateix amb el gruix dels països de la UE. Però es comencen a notar gestos d’adaptació a la nova situació. El president francès, Emmanuel Macron, va convidar Trump a París per a la cerimònia de reobertura de la catedral de Notre-Dame. La trobada va deixar una imatge que ja és un clàssic amb el dirigent nord-americà: una mena de pols d’encaixades en el qual ell intentava quedar per sobre, dominant.
¿Com serà la seva primera trobada amb el socialista Pedro Sánchez? Per a algunes de les fonts consultades, el millor que li pot passar a Espanya amb Trump és passar inadvertida. A Sánchez li va costar guanyar-se l’atenció del demòcrata Joe Biden, però ho va acabar aconseguint i s’hi va reunir diverses vegades. La relació Madrid-Washington era fluida i sense obstacles, tret del que va suposar que el Govern espanyol es negués a deixar que l’operació naval europea Atalanta s’involucrés en la lluita contra els houthis del Iemen al mar Roig. Allò es va solucionar amb una trucada de telèfon entre Biden i Sánchez.
El demòcrata, malgrat ser un gran defensor d’Israel, no va posar cap obstacle públic al reconeixement espanyol de l’Estat de Palestina ni va castigar diplomàticament Espanya per les crítiques al Govern de Benjamin Netanyahu pels excessos de la seva ofensiva a Gaza, ara investigats pels tribunals de la Haia.
Notícies relacionadesPerò la crisi humanitària a Gaza continua, i Trump ha escollit per al seu Govern tota una sèrie de sionistes convençuts. Per exemple, Pete Hegseth (el pròxim secretari de Defensa) o Mike Huckabee (ambaixador a Israel), que promouen l’ocupació de Palestina i són contraris a la solució dels dos Estats que defensen Espanya, la UE i el gruix de països de les Nacions Unides. ¿Com encaixarà en aquest nou context la posició espanyola?
El Govern encara ha de donar resposta al presumpte ús de les bases de Rota per enviar armes a Israel, segons ha revelat Eldiario.es. Espanya permet utilitzar la base als Estats Units, però en canvi continua sent territori espanyol, i el Govern diu que des de territori nacional no es poden enviar armes.
- Mites de les estacions fantasma del metro de BCN
- Dia de Reis BCN celebra una Cavalcada inclusiva, sostenible i farcida d’homenatges
- L’horitzó de la legislatura La dependència de Puigdemont esquerda la coalició del PSOE i Sumar
- LA CRISI INSTITUCIONAL AL BARÇA Laporta, dimissió o vot de censura
- LA gestió hídrica Les dessalinitzadores segueixen al màxim malgrat les pluges de la tardor
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Club Entendre-hi + Animals i plantes ¿Com replantar l’arbre de Nadal després de les festes?
- Sorteig extraordinari ¿Quant toca per dècim en la Loteria del Nen 2023?
- Sorteig de Reis ¿Fins quan es pot comprar un dècim de la loteria del Nen 2021?
- Un altre talent de La Masia Toni Fernández, una altra història precoç