Mike Johnson, reelegit president de la Cambra de Representants
El republicà va revalidar el càrrec després de negociar amb l’ala ultraconservadora
Si alguna cosa són capaços de fer els republicans al Congrés dels Estats Units és crear tensió i exposar les guerres intestines que sacsegen la formació, fins i tot en una era de domini de Donald Trump. Ahir, tot això es va viure en la votació del president de la Cambra baixa, un càrrec per al qual va ser reelegit Mike Johnson en la primera ronda, tot i que no sense dosis considerables de drama i un desenvolupament de la votació en què l’ala ultraconservadora va deixar un missatge d’advertència per al lideratge del seu partit i senyals de com de complicat tindran els republicans fer avançar la seva agenda legislativa fins i tot amb el control de les dues cambres i la Casa Blanca.
Johnson, speaker des de l’octubre del 2023 i que al novembre va ser nominat per unanimitat per a la reelecció, va aconseguir ser reelegit finalment amb 218 vots a favor, davant els 215 del demòcrata Hakeem Jeffries i un per un altre congressista que va emetre el republicà Thomas Massie. Però aquest resultat només va arribar després de negociacions frenètiques perquè canviessin el seu vots uns altres dos republicans que, inicialment, en la primera ronda tampoc votaven pel congressista de Louisiana.
La votació ja arribava precedida per la incertesa. Els republicans van aconseguir en les eleccions del novembre una majoria exigua: 220 escons davant els 215 dels demòcrates, la més baixa dels dos partits en gairebé un segle. Van sumar després la vacant creada per la dimissió de Matt Gaetz, el nominat per Trump per a fiscal general, que es va retirar de l’escó i de la nominació pels seus escàndols sexuals. Johnson arribava a aquesta jornada podent permetre’s només la pèrdua d’un vot entre les seves files.
Un retard en la seva elecció hauria paralitzat les funcions de la Cambra, incloent-hi la jura dels representants o, dilluns, la certificació de la victòria de Trump (malgrat que aquest escull s’hauria pogut eludir amb el nomenament d’un president en funcions). I tot i que Johnson es va acabar imposant, la facció més radical li va enviar un missatge.
Li van recordar que poden enfonsar la seva presidència de la Cambra en qualsevol moment, com ja van fer l’octubre del 2023 amb Kevin McCarthy, que el 2023 va necessitar 15 rondes de votació en quatre dies per arribar al lloc, el va aconseguir fent concessions als ultraconservadors i aquella tardor va caure per una rebel·lió.
Concessions
Notícies relacionadesAmb aquesta lliçó apresa Johnson va assegurar ahir que no faria concessions. "El meu missatge simple als meus col·legues és: facin suggeriments sobre millores en el procés, estem oberts a això en tot moment. Però no faig acords amb ningú. No hi ha quid pro quo. No faig res a canvi d’un vot", va dir abans de la votació. Però a X va escriure un missatge fent promeses de lluitar per reduir la mida del govern i contenir la despesa, una de les exigències de la ultradreta. I queda per saber què ha promès o cedit en privat.
La tensió de la primera votació no és tampoc la que havia volgut Trump, que va recolzar Johnson dilluns; ahir a Truth Social el definia com "un bon home de gran capacitat" i assegurava que la seva victòria seria "una gran victòria per al Partit Republicà".
