Trump: ¿reforma o revolució?

Alguns països tremolen davant l’amenaça aranzelària que Donald Trump fingeix col·locar al centre del seu segon mandat. Per a Espanya, el repte que suposa l’arribada de Trump a la Casa Blanca és més polític que econòmic. Si es confirma la guerra comercial anunciada, alguns sectors de la nostra economia també patiran, però menys que en altres països de la UE. Espanya té un avantatge comparatiu en comparació amb Alemanya, França o Itàlia. Malgrat ser un dels principals exportadors de la UE, el nostre país ven el mateix als Estats Units que a Bèlgica. Aquest reduït pes dels Estats Units al nostre mercat exterior, que en altres circumstàncies podria suposar un hàndicap, explica per què els empresaris espanyols no estan dominats, de moment, pel pànic que experimenten molts dels seus col·legues europeus. A menys, és clar, que els nous aranzels siguin el principi d’una autèntica guerra comercial global.

Les implicacions polítiques seran de pes. El Govern de Pedro Sánchez estarà en el punt de mira d’una Administració que el veurà com l’excepció, en una Europa més populista. La posició d’Espanya al Pròxim Orient xocarà amb un Departament d’Estat dirigit per aliats de Binyamín Netanyahu i contrari a una proposta de convivència entre palestins i israelians. La posició bel·ligerant del Govern espanyol a Ucraïna pot ser un altre front de tensió, si es confirma l’acostament de Trump a Vladímir Putin. No és difícil imaginar altres motius de conflicte, tenint en compte que el tàndem Trump-Musk considera la UE un monstre regulador. Una nosa a les seves polítiques. El Govern espanyol ha d’afrontar aquesta situació amb tacte, buscant aliats a Europa, sense entrar en el joc del tipus de declaracions a què Trump ens té acostumats. Convé esperar als fets i veure si amenacen els nostres interessos abans de prendre decisions. Alberto Núnez Feijóo tampoc ho té fàcil. Tem les conseqüències que pugui tenir per al PP la proximitat de Trump a Santiago Abascal i a l’extrema dreta europea. Feijóo ha de deixar de mirar Vox pel retrovisor i unir-se al front europeista que encara existeix al continent, des de Polònia fins a Espanya, i que pot veure’s reforçat si els democristians alemanys formen un govern d’àmplia coalició.

La divisió que hi ha a Europa no és bona notícia. Liderats per l’hongarès Viktor Orbán, hi ha els que somien en aprofitar la circumstància perquè el cavall de Troia entri a Brussel·les. Des de les últimes eleccions són més, però continuen sent una minoria. Malgrat l’ascens del populisme que perverteix polítiques i valors, el suport social al projecte europeu encara és majoritari. La Comissió està dividida entre els que preparen rèpliques als possibles aranzels i els que creuen que és millor no respondre-hi. És difícil pronunciar-se. Els més pessimistes adverteixen del perill d’aplicar a la política un patró de destrucció creativa com el que algunes vegades ha donat bons resultats en l’economia. Alguns miren Elon Musk i el mantra de Silicon Valley: Move fast and break things. Mou-te ràpid i, si es trenca alguna cosa, ja ho veurem. A Mark Zuckergerg li va donar bons resultats. Però en política acostuma ser millor la reforma que la revolució.

Temes:

Govern Donald Trump Espanyol Guerra comercial

Inicia sessió 0 Comentaris