El control del reixat bloqueja el diàleg entre els governs sobre Gibraltar

S’ha acabat el 2024 i a La Línea de la Concepción lamenten que aquest no hagi sigut l’any en què es rubriqui l’acord que posi fi, al Camp de Gibraltar, als temes pendents que va deixar el Brexit votat en referèndum el 23 de juny del 2016. Un acord que no arriba i que manté en suspens la vida dels més de 15.000 treballadors transfronterers i els més de 20.000 autònoms i visitants que diàriament creuen la reixa de Gibraltar, el lloc amb presència policial espanyola i britànica on es realitzen els controls d’entrada i sortida d’aquest espai fora de la Unió Europea. Depenent de l’ànim diplomàtic, el procés és més o menys fluid.

Aquests dies de Nadal, Juan Franco, alcalde de La Línea, i Fabián Picardo, ministre principal de Gibraltar, van felicitar junts les festes exhibint complicitat i sintonia amb un mateix desig per a l’any nou. "Que el 2025 arribi l’acord i comencem a respirar d’una altra manera", va expressar l’alcalde del municipi gadità. "Que el 2025 sigui el de l’acord, el de la prosperitat compartida i deixem enrere les tonteries", va remarcar el mandatari gibraltareny.

Fa unes setmanes, a preguntes d’aquest mitjà, Franco responia amb un "ná de ná", entre l’humor i la resignació, respecte dels avenços d’unes converses entre els ministeris d’Exteriors d’Espanya i del Regne Unit que es van veure interrompudes a l’estiu, quan l’anterior Executiu dels tories a Londres va prémer el botó de l’avanç electoral.

Les urnes van portar un Govern laborista, encapçalat per Keir Starmer, però ni la coincidència socialista per primera vegada en dècades dels tres governs –Espanya, el Regne Unit i Gibraltar– està fent més fàcil arribar a un acord que s’encalla per una raó fonamental: el control fronterer.

Cada dia, milers de treballadors autònoms de la comarca, amb residència fiscal al Camp de Gibraltar, creuen Gibraltar per atendre clients de tota mena: subministraments en alimentació, energia, lampistes, fusters... La comarca té més de 300.000 habitants i, d’aquests, uns 70.000 viuen a La Línea, el municipi de més de 50.000 habitants amb la renda més baixa de tot Espanya, l’economia del qual depèn de manera directa de la llanita, la tercera economia del continent europeu. Sense tractat que reguli la relació entre els dos territoris, tot queda en uns llimbs que es perpetuen en el temps.

Des de l’equip de José Manuel Albares, ministre que s’ha vist implicat en les negociacions en els últims mesos, responen amb diplomàcia a la demora ad eternum de les negociacions. "Els contactes es mantenen en tots els nivells i els equips treballen intensament i estretament en les qüestions pendents. Espanya manté tota la predisposició per aconseguir el millor acord sobre la base de la proposta global, equilibrada, generosa i justa presentada, juntament amb la Comissió Europea, al Regne Unit".

Presència de la Guàrdia Civil

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

On és Estat Islàmic

Fonamentalment es treballa en matèria fiscal, pensions per als treballadors transfronterers, l’ús de l’aeroport i el control de la frontera, el tema que bloqueja el diàleg. Els dos països, amb la presència del govern llanito en les reunions, negocien un tractat que defineixi, entre altres coses, les noves condicions per als controls, que, en cas que s’enderroqui la tanca fronterera, s’haurien de realitzar al port i a l’aeroport de Gibraltar.

Com a Estat fora de Schengen, la frontera de Gibraltar hauria de comptar amb un control policial de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat, però s’hi nega rotundament Fabian Picardo, ministre principal de la colònia britànica, a qui la Guàrdia Civil li recorda una Espanya en blanc i negre i que demana incorporar les noves exigències de la Comissió Europea en matèria de seguretat dins de l’anomenat Sistema d’Entrades i Sortides (SES).