Edmundo González, ‘wanted!’

Començo aquest article mentre intento digerir la pedra hagiogràfica que ha publicat Ignacio Ramonet a Le Monde Diplomatique, on Maduro explica les excel·lències del seu règim, es proclama heroi revolucionari i carrega contra les democràcies que el qüestionen, paladins totes elles del feixisme internacional. És difícil trobar una entrevista més llepada i servil com la que ha fet Ramonet, per bé que les anteriors a Maduro anaven en la mateixa direcció. En tot cas, és, sense cap pudor, un autèntic exercici de blanqueig de la dictadura que pateix Veneçuela. És la moral de l’altermundisme, que no és altra cosa que un odi patològic a les democràcies liberals.

Sense pudor, doncs, i afalagat pel cortesà entrevistador amb qui parla, Maduro assegura que "Veneçuela està en pau, tranquil·la i segura del seu destí i el seu camí". I així, d’un plomall, considera pacífic, tranquil i segur un règim que practica desaparicions forçoses, morts en custòdia, empresonament de milers d’opositors en presons infernals, una destrucció sistemàtica de les regles de joc democràtiques i el robatori flagrant de les eleccions del juliol passat. El drama que viu l’oposició a Maduro el resumia la carta desesperada que va enviar Mayra Castro, dirigent de Primer Justícia, des de la presó, on fa 150 dies que està tancada acusada de "terrorisme i instigació a l’odi", la mateixa acusació que volen imputar a Maria Corina Machado. La precària situació dels cinc opositors tancats des de fa deu mesos a la casa de l’ambaixador argentí a Caracas, on pateixen assetjaments de tota mena –una de les tancades, Magalli Meda, mà dreta de Corina, explicava a X que els deixen sense aigua ni llum– és un exemple més de la barbàrie del règim.

La darrera atzagaiada del règim és un cartell d’"es busca" amb la foto d’Edmundo González i l’oferta de recompensa de 100.000 dòlars per a qui en faciliti la detenció. És una ganyota burlesca més d’un règim que es riu de la democràcia perquè se sap impune. Personalment, ho vaig escriure dies després de les eleccions, en un article titulat "Veneçuela, el gran frau". Afirmava que "és inimaginable que Maduro surti del poder democràticament", i els motius que vaig esgrimir romanen intactes: el primer, que el règim està recolzat per la Xina, Rússia i l’Iran, i aquest triplet de poder té molts interessos –geopolítics, estratègics i econòmics– per mantenir la dictadura. En el cas de l’Iran, Veneçuela és clau en la seva estratègia d’expansió a tot el continent, el seu domini de la triple frontera i el blanqueig de la droga de Hezbol·là. Però és la Xina qui més interessos econòmics i estratègics té a dominar un país que està a les portes dels Estats Units. Cal afegir, a més, que Veneçuela és pràcticament un narcoestat, i una estructura política d’aquesta naturalesa és aliena al joc democràtic.

Notícies relacionades

França torna a cridar ‘Je suis Charlie Hebdo’ als 10 anys de l’atemptat

Mor Jean-Marie Le Pen, constructor de l’extrema dreta francesa

Sigui com sigui, la dramàtica metàfora que ens ofereix Veneçuela és que el món democràtic no té cap capacitat per aturar el règim, i que és igual si el Parlament Europeu dona el premi Sàkharov als opositors, o si alguns països reconeixen González com a president legítim. No importa res, perquè Maduro està fortament suportat per grans dictadures, continua rient-se dels països crítics i, tot i la brutal repressió política, moltes de les democràcies enviaran representants a la seva investidura per allò de la realpolitik i els interessos que amaguen. El Govern espanyol al capdavant, que, tot i no reconèixer oficialment el règim i jugar a l’ambiguïtat, ja ha nominat un delegat per a la investidura de Maduro el proper dia 10, malgrat que, si Edmundo viatja a Caracas com ha promès, pot passar de tot. En tot cas, tot sembla indicar, Zapatero volent, que Espanya acabarà avalant el règim, i això malgrat la crítica situació de salut de l’espanyola-veneçolana Rocío San Miguel, defensora dels drets humans que va ser detinguda al febrer i de la qual durant mesos no es va saber res. També li imputen acusació de terrorisme.

Tot plegat és terrible, tant per als veneçolans que pateixen aquest règim criminal com per a la solvència de les institucions democràtiques del món, totalment incapaces d’aturar aquesta mena de dictadures. El dibuix polític del món està evolucionant i l’evidència es que no camina a favor de la democràcia. ¿El model de democràcia liberal està en risc? És la pregunta necessària.