Groenlàndia, caprici de Trump

La reincident oferta de compra de Groenlàndia per part de Donald Trump al regne de Dinamarca, al territori de la qual pertany la immensa illa, va deixar de veure’s com un acudit o una provocació més del president electe nord-americà. Darrere de l’interès nacional, qüestions defensives o geoestratègiques de Trump, hi ha la cobdícia comercial pels seus recursos naturals, des del petroli a les terres rares, crucials per a la indústria de l’electrònica i armamentística. L’illa més gran del món, un 80% de la superfície del qual està gelada, ha entrat en un procés accelerat de desglaç, una cosa que facilitaria l’explotació d’aquests recursos. Però una explotació descontrolada dels seus recursos naturals, orquestrada per reconeguts negacionistes del canvi climàtic com és l’entorn de Trump, afectaria els corrents marítims del veí àrtic.

Trump, qui ja el 2019 va provocar una picabaralla bilateral amb Dinamarca al pretendre comprar a aquest aliat de l’OTAN i membre de la UE el seu territori autònom, va insistir en la qüestió fa unes setmanes. Ho va incloure en un paquet de propostes per recuperar el control del canal de Panamà i seguia la seva broma sobre el Canadà, que, segons el president electe, algun dia serà un estat més del seu país.

La resposta del Govern de Copenhaguen, liderat per la socialdemòcrata Mette Frederiksen, va ser similar a la del 2019: l’illa no està en venda. En el mateix sentit es va pronunciar el primer ministre de Groenlàndia, Mute B. Egede. I el ministre de Defensa danès, Troels Lund Poulsen, va afegir que el seu país destinarà 10.000 milions de corones daneses (1.340 milions d’euros) a reforçar la defensa de Groenlàndia.

Trump basa el seu argumentari en diversos factors. Els EUA mantenen en aquesta illa la seva base espacial de Pituffik. A més, en termes geogràfics, Groenlàndia és més a prop del continent americà que d’Europa. I és zona estratègica en el pols pel control del veí Cercle Polar Àrtic. Darrere de l’oferta de Trump hi havia un article firmat per Kaush Arha, Alexander Gray i Tom Dans en una revista ultraconservadora The National Interest on al·ludia a aquest veïnat i a les possibilitats a convertir-la en puntal per frenar la carrera per l’Àrtic amb Rússia i la Xina.

Frederiksen, una dama de ferro socialdemòcrata, va reaccionar el 2019 a la primera proposta de Trump suspenent una visita bilateral. La frase de «Groenlàndia no està en venda» ressona ara mentre s’espera el desembarcament del nou ambaixador designat per Trump, Ken Howery, un diplomàtic amb els millors contactes amb el magnat Elon Musk i el cofundador del sistema de pagament electrònic PayPal, Peter Thiel. Tant Musk com aquest multimilionari d’origen alemany, que menysprea el sistema democràtic, són clau a l’organigrama de Trump.

Autodeterminació

La frase de Frederiksen de «Groenlàndia no està en venda» té, no obstant, un afegitó notable: Dinamarca no està legitimada per vendre ni aquest ni l’altre territori autònom que forma part del regne, les Illes Fèroe. Correspon als groenlandesos aquesta decisió.

Notícies relacionades

Hamàs entrega quatre cossos d’ostatges morts, entre els quals dos nens

Alemanya, davant l’allau aranzelària

Groenlàndia va ser colònia danesa fins a 1952, després d’això va avançar cap al seu règim autonòmic actual, consolidat el 1979. Des del 2009 regeix un nou Estatut que contempla el seu dret a l’autodeterminació. Els corrents independendistes han anat guanyant terreny entre els tot just 56.400 habitants dels seus 2,1 milions de quilòmetres quadrats. La força més votada en les eleccions generals del 2021, va ser el socialista Inuit Ataqatigiit (IA) de Mute B. Egede. El partit del primer ministre, de caire independentista, va rebutjar el projecte miner de Kuannersuit, que hagués convertit a l’illa en el productor occidental més gran de terres rares. Els defensors de l’explotació argumentaven que portar-la endavant reduiria la dependència econòmica respecte a Dinamarca.

La batalla pel subsol s’ha convertit des d’aleshores en un dilema per a l’independentisme de Groenlàndia, el pròxim capítol de la qual seran les eleccions generals, el 2025. Fa uns anys, les reserves petroleres de l’illa s’estimaven en la meitat de les de l’Aràbia Saudita.