El Congrés dels EUA certifica la victòria de Trump en les eleccions

Feia anys que no es veia una tempesta d’hivern com la d’ahir a Washington DC, però aquesta nevada no és l’únic que va blanquejar i va fer especial la jornada a la capital dels Estats Units. Just quatre anys després que assaltés el Capitoli una turba de seguidors de Donald Trump atiats per la seva mentida que li havien robat les eleccions del 2020 que va perdre davant Joe Biden, el Congrés va certificar ahir la victòria del republicà en les eleccions del 2024 acceptant la legalitat dels vots del col·legi electoral: 312 per a Trump i per al seu candidat a vicepresident, JD Vance, i 226 per a Kamala Harris i el seu número 2, Tim Walz.

Tornava així a la sessió conjunta de les dues cambres del Congrés la normalitat i la transició pacífica de poder que ha dominat aclaparadorament en la història dels EUA menys per l’excepció del 2021. A diferència de fa quatre anys, els demòcrates garantien la tranquil·litat del procés i assumien els resultats decidits pels ciutadans a les urnes al novembre. I volia el protocol marcat per la Constitució que fos la derrotada per Trump, la vicepresidenta Kamala Harris, la que presidís la sessió de certificació dels electors de Trump per part de representants i senadors.

Qüestió de seguretat nacional

El respecte a les regles i als resultats de les eleccions, que manté en marxa el procés cap a la presa de possessió de Trump el dia 20 per a la seva segona presidència, ha marcat un clar contrast amb el que va passar fa quatre anys, però molts senyals han recordat que aquella jornada no va ser, com li agrada dir al president electe, "un dia d’amor". Per primera vegada la certificació dels resultats del col·legi electoral va rebre la designació per part del Departament de Seguretat Nacional d’esdeveniment nacional de seguretat especial, cosa que va fer mobilitzar forces i mitjans federals i locals per reforçar les proteccions, intensificades també després de l’atemptat d’Any Nou a Nova Orleans.

En les paraules de molts demòcrates va vibrar també una crida a recordar i no oblidar el que va passar aquell dia que va posar el país a l’abisme, i les més vigoroses van arribar en un article d’opinió que va publicar el president Biden al The Washington Post. "Una nació que oblida el seu passat està condemnada a repetir-lo", va escriure el mandatari, que va denunciar els intents de "reescriure, fins i tot esborrar, la història d’aquell dia".

Notícies relacionades

França torna a cridar ‘Je suis Charlie Hebdo’ als 10 anys de l’atemptat

Mor Jean-Marie Le Pen, constructor de l’extrema dreta francesa

Harris, per part seva, va penjar un vídeo a les xarxes socials en què va remarcar el seu compromís amb la transferència pacífica de poder, que va definir com "un dels principis més fonamentals de la democràcia nord-americana".

La realitat del que va passar aquell dia no es pot amagar sota mentides. Hi ha gairebé 1.600 persones que han sigut imputades per aquell assalt, en què va morir una de les seguidores de Trump i van resultar ferits més de 140 policies. S’hi compten 15 líders de les milícies Oath Keepers i Proud Boys, condemnats per conspiració sediciosa, i almenys 379 persones condemnades per atacar policies o periodistes. Trump ha promès que indultarà molts d’aquests imputats, un perdó a què s’oposa la majoria de nord-americans.