El finançament libi asseu de nou Sarkozy al banc dels acusats

L’expresident és jutjat pels diners rebuts de Gaddafi per a la seva campanya del 2007

El finançament libi asseu de nou Sarkozy al banc dels acusats
3
Es llegeix en minuts

Nicolas Sarkozy no ha començat amb bon peu aquest 2025. L’expresident de França va tornar a asseure’s ahir al banc dels acusats, en aquest cas, pel suposat finançament de Líbia de la seva campanya presidencial del 2007.

D’entre tots els processos que té oberts, aquest és el que més preocupa Sarkozy, ja que se l’acusa d’haver signat "un pacte de corrupció" el 2005 amb el dictador Moammar al-Gaddafi, a canvi de finançament i de "facilitar la tornada del dictador a l’escena internacional" durant els anys següents. A la seva arribada al Tribunal de París –a les 13.30 hores amb americana i corbata, amb un semblant seriós i envoltat dels seus advocats– no va voler fer cap declaració davant el centenar de periodistes que l’esperaven a les portes de la sala.

En aquest cas, la justícia no només pren com a proves el dubtós finançament de la seva campanya per part de Líbia, sinó també els posteriors viatges del cap d’Estat francès entre el 2005 i el 2007 a Trípoli, on es creu que es va segellar l’acord, i els regals oferts pel dictador com a mostra de l’estreta relació entre els dos dirigents. A més de les declaracions de l’empresari francolibanès Ziad Takieddine, que va afirmar tenir proves d’aquestes transaccions econòmiques i d’haver entregat, durant aquells anys, tres maletes amb bitllets al Ministeri de l’Interior, en aquell moment liderat per Sarkozy.

Tretze anys després que el mitjà francès Mediapart destapés el cas, i després de 10 anys d’investigació, l’expresident s’enfrontarà fins al pròxim 10 d’abril al judici pels presumptes delictes de "corrupció, encobriment de malversació de fons públics, finançament il·legal de campanya electoral i conspiració criminal", delictes recollits en un sumari de 557 pàgines. Però, igual que en la resta de casos, l’excap de l’Estat rebutja per complet les acusacions. "Estic convençut de la seva innocència [...]. Tinc una gran confiança en ell", va afirmar l’alcalde de Niça i persona de confiança de Sakorzy, Christian Estrosi.

Per primera vegada, Sarkozy va acudir al Tribunal Penal de París amb una polsera electrònica després de ser condemnat a un any d’arrest domiciliari el 8 de desembre per corrupció i tràfic d’influències en el cas Bismuth, un dels cinc processos als quals l’exmandatari s’ha enfrontat els últims cinc anys.

Els magistrats instructors assenyalen que "diverses persones pròximes a Nicolas Sarkozy van actuar sistemàticament com a intermediaris, de vegades oficials –Claude Guéant i Brice Hortefeux– de vegades no oficials –Alexandre Djouhri i Ziad Takieddine–, per obtenir suport financer de les autoritats líbies", i insisteixen que aquest suport financer es va proporcionar a canvi d’una "compensació diplomàtica, econòmica i judicial" en benefici del règim libi.

No obstant, l’advocat de Sarkozy, Christophe Ingrain, insisteix que "el règim libi no tenia relacions especials amb França", i demana a la justícia francesa "centrar-se en la realitat dels fets i distanciar-se d’aquesta vaga teoria". Sarkozy també ha denunciat en diverses ocasions que tot es tracta d’una "faula" i "maquinació" motivada pel seu suport a la caiguda de Gaddafi durant la Primavera Àrab.

L’expresident s’enfronta a 10 anys de presó, una multa de 375.000 euros i cinc anys d’inhabilitació política. Una condemna que se sumaria a la del mes de desembre passat que l’obliga a portar un braçalet electrònic. I a l’any de presó al qual va ser condemnat al febrer per finançament il·legal de campanya electoral, que està en suspens per un recurs presentat davant el Suprem.

Vacances a les Seychelles

Notícies relacionades

Tot i que l’entorn de Sarkozy diu que se sent preocupat, el polític ha començat l’any generant una gran polèmica a França per les seves vacances nadalenques a les Seychelles. Els francesos es pregunten com una persona condemnada a un any de presó i amb un braçalet electrònic pot gaudir d’unes vacances a 7.800 quilòmetres de França.

La resposta es troba en la lentitud de la justícia francesa a l’hora d’aplicar les sentències. L’excap d’Estat no ha comès cap il·legalitat, ja que la seva sentència encara no ha sigut "administrativament aplicada", i la justícia no ha detallat si pot abandonar el país o no.