La campanya de setge de Musk a l’Europa liberal amaga interessos empresarials

"Musk està reforçant aquells que estan debilitant Europa. Una Europa feble interessa als que veuen en les nostres regulacions una limitació al seu poder", va dir en el discurs de Cap d’Any el vicecanceller alemany Robert Habeck després que el propietari de Tesla i Space X descrigués en dos diaris alemanys els ultres d’Alternativa per a Alemanya (AfD) com "l’últim bri d’esperança" per salvar el país.

Tentacles empresarials

En aquesta mateixa tribuna, que va arribar després que anomenés "idiota incompetent" el canceller Olaf Scholz, Musk va aplaudir els plans d’AfD per "reduir els excessos de regulació governamental, rebaixar els impostos i desregular el mercat". Per avui ha organitzat amb la seva líder, Alice Weidel, una conversa a la xarxa X, de la qual també és propietari.

Aquestes polítiques no hi ha dubte que beneficiarien els seus negocis. Els tentacles empresarials de Musk arriben a gairebé tots els racons del continent. El Tesla va ser el vehicle elèctric més venut al continent l’any passat, amb un 12% de quota de mercat, segons Statista. Paral·lelament, la companyia té més de 1.250 punts de recàrrega repartits per una vintena de països. Els seus satèl·lits Starlink presten serveis d’internet de banda ampla a 23 països comunitaris. I la seva companyia mare, Space X, negocia amb la Itàlia de Georgia Meloni, la dirigent europea més pròxima al magnat d’origen sud-africà, un contracte multimilionari de cinc anys per proveir d’una xarxa de comunicacions encriptades els seus militars i també diplomàtics. Space X té, a més, contractes amb l’Agència Espacial Europea i l’Eumestat per portar a l’espai els satèl·lits Galileu o els seus parells meteorològics en els també seus coets Falcon 9.

Però aquesta Europa amb 450 milions de clients potencials, també per als projectes d’infraestructures de la seva Boring Company o la firma d’intel·ligència artificial (xAI), que va llançar l’any passat per competir amb OpenAI o Alphabet, també és una pedra potencial a la seva sabata. Sobretot per les pulsions regulatòries de Brussel·les i els seus plans per millorar l’autonomia estratègica del continent.

Vulneració legal

Després d’una investigació preliminar, la Comissió Europea va acusar aquest estiu X de vulnerar en tres àmbits la seva llei de serveis digitals, que obliga les plataformes a posar límit a la desinformació i als continguts il·legals. "L’era en què les grans plataformes digitals es comportaven com si fossin massa grans per preocupar-se ha arribat al final", va dir el mes passat el llavors comissari del Mercat Interior, Thierry Breton.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Trump i la política de les troneres

Amb la nova llei a la mà, Brussel·les podria arribar a prohibir X en l’espai comunitari o imposar-li una multa de fins al 6% dels seus ingressos globals, que el 2023 van pujar a 2.300 milions de dòlars. Però segons ha anunciat Bloomberg, en aquest cas s’ha comunicat a la companyia que la multa es podria calcular incloent-hi els ingressos anuals de totes les empreses de Musk, cosa que també podria representar un pessic considerable. Del còmput se n’exclouria Tesla, que és l’empresa de la qual depèn més la seva fortuna, perquè és una firma cotitzada en què té una participació minoritària.

Musk ja ha dit que entaularà "una batalla molt pública als tribunals" si s’acaba imposant la multa. I no sembla que hagi d’estar sol. Trump va dir a l’octubre que no deixarà que la Unió Europea "s’aprofiti de les companyies" del país, mentre que el seu vicepresident electe, J. D. Vance, va arribar a afirmar que els Estats Units podrien retirar el suport a l’OTAN si Brussel·les s’entossudeix a regular la xarxa X.