Tres incendis a Los Angeles deixen almenys dos morts i 80.000 evacuats

Forts vents totalment descontrolats que aviven els focs forcen els desallotjaments

Tres incendis a Los Angeles deixen almenys dos morts i 80.000 evacuats
2
Es llegeix en minuts
Idoya Noain
Idoya Noain

Corresponsal als EUA

Ubicada/t a EUA

ver +

Tres grans focs incontrolats i altres incendis de menors dimensions però greus, almenys dos morts i un "nombre elevat" d’afectats amb "ferides significatives", més de 80.000 evacuats, milers d’hectàrees arrasades, més de mil de cases, negocis i estructures reduïdes a cendres i desenes de milers més amenaçades, i bombers i treballadors d’emergència al límit, amb escassetat d’aigua i difícils condicions. I el pitjor, segons van advertir les autoritats, encara pot estar per arribar.

Aquest és l’infernal moment i l’apocalíptic escenari que es viu al comtat de Los Angeles des de dimarts, quan l’arribada de la tempesta de vent més destructiva que ha assolat aquesta zona de Califòrnia en 14 anys va començar a alimentar i propagar a inusitada velocitat diversos incendis, d’origen per ara desconegut, que han generat el que el director de gestió d’emergències del comtat, Kevin McGowan, va definir com "un desastre natural històric" i va fer que l’alcaldessa de la ciutat, Karen Bass, i el governador de l’estat, Gavin Newsom, realitzessin una declaració d’emergència. També el president dels EUA, Joe Biden, va aprovar ajuda d’emergència.

Les autoritats meteorològiques nord-americanes havien emès dilluns alertes sobre el potencial de condicions "crítiques i extremadament crítiques" per la combinació de diversos factors. Un de fonamental era l’arribada dels vents de Santa Ana, ara amb més capacitat de devastació per la baixa humitat i l’abundant vegetació, que ha servit com a combustible després d’una estació inusualment seca que ha allargat la temporada d’incendis. Se sumava, a més, el que es coneix com a onada de vent de muntanya, que es produeix quan les ràfegues baixen ràpidament dels cims i guanyen força a l’arribar a les zones planes, creant breus ratxes de vents molt fortes i perilloses.

És el que va passar dimarts a la nit, quan els vents van cobrar una força huracanada amb ràfegues de fins a 160 quilòmetres per hora, una situació que va augmentar les dificultats dels 1.400 bombers desplegats a l’impedir-los combatre els incendis des de l’aire, amb el cel tenyit de vermell, taronja i gris. Ahir de matinada les previsions continuaven sense donar respir. El Servei Meteorològic Nacional advertia que s’esperava que les condicions crítiques persistirien fins avui i demà.

El que inicialment va ser el més gran dels incendis es registra a la costa de Palisades, al nord-oest de Los Angeles, que inclou localitats com Pacific Palisades, Santa Monica, Malibú i Calabasas. Allà les flames havien consumit fins ahir al matí més de 2.000 hectàrees i havien destruït més de 1.000 construccions, inclosos els barris on hi ha algunes de les cases més cares del món.

Escassetat d’aigua

Notícies relacionades

El segon foc que al principi va ser de més envergadura es va obrir dimarts a la nit, i és el punt on es van registrar les primeres dues víctimes mortals: és el batejat com a Eaton i es localitza en una zona al nord-est de Los Angeles, amb Pasadena i Altadena com a principals localitats afectades. Allà, a mitja tarda d’ahir, la devastació sumava més de 5.000 hectàrees, les flames amenaçaven 28.000 construccions i tenien 100.000 habitants sota alerta d’evacuació. Un tercer foc, anomenat Hurst, afectava una zona al nord del centre de Los Angeles, a la Vall de San Fernando.

A aquesta situació tan anguniosa se sumen problemes pràctics com l’escassetat d’aigua d’algunes de les boques d’incendi.