El futur d’un president enrocat

El politòleg Pablo Andrés Quintero va dir a la revista digital Tal cual que el Govern "està jugant al desgast físic i emocional" dels seus adversaris. El madurisme, sosté Rafael Uzcátegui, autor de La rebeldía más allá de la izquierda. Un enfoque post-ideológico para la transición democrática en Venezuela, "sembla condemnar la població veneçolana a la rebel·lió. O a la migració forçada. En les pròximes setmanes veurem quina de les alternatives, o alguna variant híbrida, s’imposa". De moment, els que rebutgen Maduro s’han fixat un límit d’expressió: no volen arriscar la seva vida. L’amenaça punitiva té els seus efectes.

Maduro ja contempla que González Urrutia es mantindrà fora del país per ser un "Guaidó 2.0", en al·lusió al diputat que el gener del 2019 es va autoproclamar "president encarregat" amb el suport de l’Administració de Donald Trump, part de la Unió Europea (UE) i de l’Amèrica Llatina i que, després de diversos intents de desestabilitzar el palau de Miraflores, va reduir la seva capacitat de convocatòria a la insignificança.

L’endemà dels modestos fastos està associat al que passarà als EUA amb el retorn de Trump a la Casa Blanca. González Urrutia s’ha vist a Washington amb el futur assessor en Seguretat Nacional, Michael Waltz. La foto compartida permet inferir un interès especial del magnat republicà en la qüestió veneçolana. Després d’expressar els seus somnis inconfessables en relació amb el canal de Panamà, Grenlàndia i el Canadà, Trump haurà de fixar la seva posició sobre Veneçuela.

Durant la crisi del 2017, amb més de 100 morts als carrers, Maduro va convocar a una convenció constituent que mai va redactar una Carta Magna: només va buscar funcionar com un contrapoder d’una AN que estava en mans opositores. Ara Maduro vol reformar la Constitució. Va dir que el seu primer decret buscarà promoure aquests canvis per "definir amb claredat el model de desenvolupament dels pròxims 30 anys" i generar noves normatives per "sortir al pas" a accions "violentes" que pogués portar a terme una oposició amb la qual, va afirmar Maduro, s’ha sigut "benèvola".

Donar l’esquena

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

L’oposició desafia Maduro al carrer hores abans de la presa de possessió

Avui, la regió sud-americana dona l’esquena als seus ambaixadors, o amb prou feines hi està representada, com passa amb el Brasil, Colòmbia i Mèxic. De la Xina, Rússia, l’Iran i Turquia van arribar delegacions que en cap cas van incloure figures d’alt nivell.

Però Maduro va tenir almenys una alegria. La presència del secretari general de l’Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP), Haitham al-Ghais. "Som aquí per recolzar el Govern. Estar amb vostès aquí a Veneçuela és una part important per a nosaltres", va dir. La dècada madurista va mostrar un preu mitjà del barril de cru més alt de tots els períodes presidencials anteriors a Veneçuela, fins i tot per sobre de la cotització mitjana en temps d’Hugo Chávez, amb els mesos excepcionals del 2008, quan va arribar a 120 dòlars en els mercats internacionals. Aquests beneficis pengen d’un fil. Si les sancions nord-americanes tornen a l’arena, l’economia veneçolana pot fer front a tempestes que el Govern considera ja superades.