El Líban escull un militar com a nou president

El poble libanès celebra que a la tretzena va la vençuda. Els 128 diputats del Parlament van ser convocats ahir al ple per elegir el president de la república per 13a vegada. Després de més de dos anys sense cap d’Estat, el Líban compta amb nou president. El candidat més popular, el comandant de l’Exèrcit libanès Joseph Aoun, va ser elegit en segona volta amb 99 vots. En la primera volta només en va rebre 71, 15 menys dels necessaris, però els parlamentaris van aprofitar el descans de dues hores per intensificar les negociacions que van permetre la seva elecció.

Najib Mikati, el primer ministre interí, ja es mostrava emocionat el dia anterior a la votació. "Avui, per primera vegada des que va començar el buit presidencial, em sento feliç, perquè si Déu vol demà tindrem un nou president", va dir. L’última votació va tenir lloc al juny, però el panorama nacional libanès ha canviat radicalment des d’aleshores. Ara mateix, el país es troba en un alto el foc de 60 dies que expira a finals de gener. Abans, la brutalitat de la violència israeliana durant dos mesos va arrasar desenes de llogarrets libanesos i va matar unes 3.300 persones.

Sense fons per reconstruir

Com a conseqüència, l’economia del Líban, delmada després de sis anys de ferotge crisi financera, es va desplomar encara més. Només en danys la guerra ha costat 8.500 milions de dòlars. El Govern no compta amb els fons per reconstruir tota la destrucció, concentrada especialment en el sud del Líban, la vall de la Bekaa a l’est del país i els suburbis del sud de Beirut. En altres ocasions, després de guerres prèvies, grans potències com l’Iran o Qatar van venir carregats de diners per ajudar en la reconstrucció. Però el context regional actual ha canviat.

Gran part del canvi s’explica a través del debilitament de Hezbol·là, les capacitats militars del qual han sigut minvades i els líders del qual han sigut aniquilats. No només la milícia xiïta libanesa ha perdut el seu poder dissuasori davant Israel, sinó que també la caiguda del seu aliat, el règim sirià de Bashar al-Assad, ha acabat de debilitar l’Iran i el seu Eix de la Resistència. Els despatxos de la capital libanesa han sigut testimonis d’això. Durant l’última setmana, representants de l’Aràbia Saudita, França i els EUA han passat per les seves butaques per discutir qui serà el pròxim president del Líban, i pressionar perquè sigui el seu preferit.

La debilitat política de Hezbol·là i la seva renovada flexibilitat es va expressar dimecres quan el seu candidat, Suleiman Frangieh, fidel aliat d’Assad, va anunciar la seva retirada de la carrera presidencial i va donar el seu suport a Aoun. El comandant de l’Exèrcit libanès compta amb el suport de la comunitat internacional i és vist com un actor clau per aconseguir l’alto el foc entre Israel i Hezbol·là. A més, també és celebrat per haver sigut capaç de mantenir l’Exèrcit del Líban com una institució resistent i relativament independent al mig d’anys d’agitació política i econòmica.

Bloqueig polític

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

L’oposició desafia Maduro al carrer hores abans de la presa de possessió

Amb una Síria sense Assad i un Hezbol·là minvat, les potències estrangeres veuen aquesta votació com el moment clau per aconseguir col·locar un president allunyat de la influència de l’Iran. El 2016, el suport de Hezbol·là va ser vital per impulsar Michel Aoun a la presidència, ja que el grup i les faccions que donaven suport a la seva possessió d’un poderós arsenal estaven en ascens. Ara, el nou Aoun –sense cap parentiu amb l’anterior– no té res a veure amb el seu predecessor. El seu nomenament pot ajudar a consolidar l’actual treva i, sobretot, consolidar els suports internacionals que ajudin en la reconstrucció de les zones arrasades per Israel.

Al seu torn, el candidat guanyador, de 60 anys, haurà de nomenar un nou govern. El Líban estava des de l’octubre del 2022 sense president, però des del maig d’aquell mateix any sense gabinet. El bloqueig polític ha impedit que els governants portin a terme les reformes exigides pels creditors internacionals per desbloquejar un rescat financer desesperadament necessari. Com a força política dominant al país, Hezbol·là havia sigut considerat durant molt temps com el principal obstacle per elegir president.