Clatellada judicial a les polítiques de la UE

Dues decisions judicials d’aquesta setmana suposen un dur revés per a les polítiques avalades a la pràctica per la Comissió Europea i la Unió Europea (UE) d’expulsar immigrants en calent abans de puguin sol·licitar asil i de facilitar la transferència de dades personals dels europeus als Estats Units amb garanties insuficients i una protecció inferior a l’exigida per la llei europea.

La primera sentència és del Tribunal de Drets Humans del Consell d’Europa, que el 7 de gener va condemnar Grècia per la seva pràctica "sistemàtica" i "organitzada" de detenció il·legal i deportació forçada de refugiats abans que puguin formalitzar la seva demanda d’asil, deixant sense registre la seva entrada al país. La sentència es basa en el cas de la ciutadana turca A. R. E., perseguida pel règim autoritari d’Ankara i acusada de pertànyer a l’associació del predicador musulmà Fethullah Gülen (mort als EUA el 2024). La dona va aconseguir entrar a Grècia el 2019 per demanar asil, però va ser detinguda per la policia i tornada a Turquia, on va acabar a la presó.

Violació de drets humans

La sentència estableix que Grècia va violar els articles 2, 3, 5 i 13 del Conveni Europeu de Drets Humans per posar en risc la seva vida, per tracte inhumà i degradant, per detenció il·legal, per deportació forçada, per privació del dret a sol·licitar asil i per negació de recurs judicial efectiu. A més de les proves aportades per la víctima, el tribunal es recolza en els reiterats informes del Defensor del Poble de Grècia, de la Comissió Nacional per als Drets Humans de Grècia, de l’Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) i d’altres organismes del Consell d’Europa.

En aquests informes es recopilen incidents de retorns forçats per terra i mar a Grècia amb més de 17.000 persones afectades, precisa la sentència. El Govern grec ho nega tot i la Comissió Europea s’ha abstingut d’adoptar mesures per acabar amb aquestes operacions. El juny del 2023 van morir ofegats més de 500 immigrants al mar Jònic al naufragar el pesquer en el qual viatjaven al ser arrossegats per la força per un guardacostes grec cap a aigües italianes, segons les investigacions de la BBC, The Guardian, The New York Times i la televisió alemanya ARD, que van invalidar la versió grega.

Les devolucions en calent també estan àmpliament documentades a Bulgària, Croàcia, Àustria, Hongria, Romania, els països bàltics, Polònia, Finlàndia i Espanya (Ceuta i Melilla). Finlàndia, Polònia, Lituània i Letònia han adoptat lleis que legalitzen aquestes devolucions en calent per impedir l’entrada de demandants d’asil que no siguin ucraïnesos amb el suport de la Comissió Europea, que considera que l’arribada a aquesta zona d’uns centenars de refugiats i immigrants anuals d’Àsia i l’Àfrica és part d’una guerra híbrida de Bielorússia i Rússia, tot i que fugin de la repressió, la guerra o la misèria, com els més de 46.800 que van arribar a les Canàries el 2024. Frontex reconeix que la immensa majoria de les 16.530 arribades irregulars al flanc oriental de la UE el 2024 van ser ucraïnesos en edat militar que fugien de la guerra i el reclutament.

Notícies relacionades

Les icones de Hollywood esquiven el perill

Una història humana

La segona sentència va ser del Tribunal de Justícia de la UE, que el 8 de gener va condemnar la Comissió Europea per la transferència als EUA a través de Facebook de les dades privades d’un europeu el 2022 després de registrar-se per internet en un acte de la Comissió Europea que oferia identificar-se amb les claus d’aquesta xarxa social. El Tribunal de la UE destaca que "la Comissió Europea no ha demostrat, ni tan sols al·legat, l’existència d’una garantia adequada" de protecció de dades personals, incomplint la normativa de la UE. La indemnització aprovada obre la via a futures demandes col·lectives.

El Tribunal de la UE ja va anul·lar el 2015 i el 2020 amb dues sentències demolidores els acords de la Comissió Europea amb els EUA per a la transferència de dades personals dels clients de multinacionals. El tribunal va estimar que els acords incomplien la legislació europea de protecció de dades, que les lleis i pràctiques nord-americanes no oferien garanties i que deixaven els ciutadans desprotegits i indefensos, en especial davant els serveis d’intel·ligència i seguretat dels EUA. La Comissió Europea va adoptar el juliol del 2023 un nou acord amb els EUA, assegurant que oferia garanties adequades. Però ha sigut criticat pels advocats i organitzacions de protecció de dades com una mera còpia cosmètica dels acords anul·lats.