Una història humana

Llavors, ¿per què tant d’enrenou per uns incendis que són uns més d’una llarga llista? Perquè els focs de Los Angeles impacten en vides que coneix mitja humanitat. Davant la fredor amb què contemplem els desastres naturals en llocs del món que, tristament, no sabríem situar al mapa, sí que sabem on és la meca del cine i en coneixem molts de qui l’habiten. El seu rostre i la seva biografia ens resulten familiars; existeix un vincle. Aquest foc és, per damunt de tot, una història humana. "Un dia estàs nedant a la piscina i l’endemà ja no queda res", va dir l’actor James Woods en una entrevista.

No obstant, hem de combatre aquesta falsa sensació de familiaritat. Als que de veritat coneixem i amb qui ens hauríem de sentir units, en sapiguem o no els noms, són totes les persones que ho han perdut tot i no saben com podran començar de nou, a diferència dels actors i actrius les mansions dels quals s’han vist afectades. Mentre que alguns es podran refer amb rapidesa i facilitat (¡és possible que fins i tot venent alguna exclusiva a una revista o televisió!), molts patiran la incertesa i es trobaran desemparats.

Notícies relacionades

Les icones de Hollywood esquiven el perill

Declarat el toc de queda per evitar saquejos

L’analogia d’aquestes flames amb l’incendi global que representa el canvi climàtic, factor crucial en aquests focs, no s’ha de focalitzar que ens afecta tots per igual. La similitud és que aquells que més han contribuït a l’agreujament de les temperatures (els més rics i les polítiques impulsades per ells) generen unes condicions d’inhabitabilitat per a tot el món, de les quals només ells es podran escapar amb seguretat. Estem en la mateixa tempesta, però no anem en el mateix vaixell.

Califòrnia crema a l’hivern, el mateix gener en què el negacionista en cap tornarà a la Casa Blanca, la mateixa setmana que coneixem la pèssima –tot i que esperada– notícia que la temperatura global del planeta ha augmentat en 1,6 ºC durant els últims 150 anys. Però no està tot perdut. Per combatre el pessimisme hem d’entendre al més aviat possible que el canvi climàtic és una història humana. I que hi ha una cosa que tenim més a prop i coneixem millor que els actors de cine: els veïns i veïnes dels nostres barris i pobles.