Maduro s’enfronta a nous xocs amb els EUA, la UE i l’Amèrica Llatina

"Jo soc David i vaig amb Déu en batalla permanent". Igual que Javier Milei, el president de l’Argentina, al qual tant menysprea, Nicolás Maduro va tenir ahir el seu moment bíblic. La glossa va incloure l’encarnació contemporània de Goliat, els Estats Units, i la promesa de derrotar-lo amb alguna cosa més que una fona. La citació es va escoltar com una resposta a la decisió del Govern de Joe Biden d’elevar a 25 milions de dòlars una recompensa per la captura de l’home que va jurar per tercera vegada aquest divendres com a president. Pel ministre de l’Interior i Justícia, Diosdado Cabello, s’ofereix la mateixa suma. El cap del ministre de Defensa, Vladimir Padrino López, té un preu una mica inferior: 15 milions de dòlars.

Biden abandona la Casa Blanca d’aquí 10 dies i l’anunci té, més enllà de la seva eficàcia, un missatge que sembla inequívoc: les relacions amb Veneçuela seran més conflictives que en els últims quatre anys en virtut d’un acord bipartidista. Biden va ser el president de la flexibilització de les sancions econòmiques contra Caracas sota el compromís del madurisme de portar a terme eleccions transparents i amb garanties per a tots els seus competidors. Aquestes clàusules, pactades amb l’oposició, es van complir a mitges.

Punt d’inflexió

La validació oficial del triomf de Maduro a les urnes sense que s’exhibeixin les actes electorals van marcar un punt d’inflexió per a Washington. Primer va sancionar funcionaris electorals i judicials. Després va ampliar la llista a uniformats assenyalats com a partícips de la repressió a la protesta. Més tard, va reconèixer Edmundo González Urrutia com a president electe i el Congrés, finalment, va promoure una llei que restringeix les possibilitats de realitzar transaccions comercials amb Veneçuela.

Entre els sancionats per l’Administració de Biden hi ha el president de Petróleos de Veneçuela (PDVSA), Héctor Andrés Obregón Pérez. Però de moment els Estats Units encara no han activat la mesura que podria afectar veritablement el creixement de l’economia veneçolana: una revocació de la llicència especial atorgada a l’energètica Chevron per extreure petroli. Tampoc els EUA es proposen tirar endavant accions que podrien impactar en altres empreses estrangeres com la petrolera Repsol.

Donald Trump es va solidaritzar amb María Corina Machado després del confús incident de dijous, qualificat d’intent de segrest per la dirigent opositora i de maniobra de distracció per part del Govern. "La gran comunitat veneçolana-nord-americà als Estats Units dona suport aclaparadorament a una Veneçuela lliure, i jo els dono suport fermament", va manifestar sense embuts el pròxim president dels Estats Units.

González Urrutia va ser rebut a Washington per Michael Waltz, el futur assessor de Seguretat Nacional de Trump. La designació d’un falcó com Marco Rubio com a secretari d’Estat suggereix una imminent dosi de radicalitat dels Estats Units en la qüestió veneçolana. La capacitat d’aquesta "fermesa" de Donald Trump mesurà fins on podrà arribar la Casa Blanca i si aquests pactes impacten en el negoci del cru.

La UE i l’Amèrica Llatina

La UE també ha qüestionat l’assumpció de Maduro. Kaja Kallas, alta representant de la Unió Europea per a Afers Estrangers i Política de Seguretat, va afirmar que "no té la legitimitat d’un president electe democràticament". El Regne Unit va fer el mateix. Fins ara, la UE no ha fet el pas de Washington de reconèixer González Urrutia com a president electe del país. L’oposició veneçolana espera alguna cosa més que un Premi Sàkharov per a la llibertat de consciència per a l’exdiplomàtic.

Maduro va jurar com a mandatari fins a l’any 2031 amb la mòdica presència de dos previsibles presidents llatinoamericans: Miguel Díaz-Canel, de Cuba, i Daniel Ortega, de Nicaragua. Les relacions amb Luiz Inácio Lula da Silva i Gustavo Petro, presidents del Brasil i Colòmbia, respectivament, s’han deteriorat de manera ostensible.

La diplomàcia brasilera va vetar l’entrada de Veneçuela al BRICS, una decisió que va enervar el palau de Miraflores. Maduro, en el discurs d’ahir de la seva presa de possessió, va defensar la seva pertinença a aquest bloc que lideren la Xina i Rússia. Ni el Brasil ni Colòmbia volen una ruptura amb Caracas, i per això van ser presents els seus ambaixadors a la controvertida presa de possessió. Mèxic, per la seva banda, va obrar en la mateixa direcció.

Actitud diplomàtica

Notícies relacionades

Les icones de Hollywood esquiven el perill

Una història humana

Segons Maduro, la cerimònia d’assumpció va ser possible perquè Veneçuela està en pau. La tranquil·litat esmentada per les autoritats troba un país que ha hagut de tancar les seves fronteres amb Colòmbia. El ministre d’Exteriors d’aquest país, Luis Gilberto Murillo, va respondre: "El fet que es mantinguin les relacions diplomàtiques no significa que s’avalin els resultats. Colòmbia manté una diplomàcia responsable i estratègica a fi de construir relacions en el temps".

El xilè Gabriel Boric va ser més emfàtic. Va parlar de "dictadura" i Cabello li va dir "tonto". Els altres països llatinoamericans, amb l’Argentina al capdavant, s’han alineat al costat de Washington. Es reedita el mateix joc de posicions de l’any 2019, quan un anomenat Grup de Lima es va formar per sostenir el "president encarregat" Juan Guaidó en els seus intents d’entrar al palau de Miraflores.