El perillós poder dels diners

Per si les proclames i els nomenaments de Trump no fossin sorprenents i alguns de controvertits, l’anunci de Mark Zuckerberg per complaure’l, eliminar els verificadors de dades de les seves xarxes socials apel·lant a la llibertat d’expressió, ha propiciat una lògica preocupació a l’entendre’s que falsedats, notícies falses i mentides tindran encara més via lliure. I, com bé sabem, el pa que es dona a la barra de bar global i que tots som vulnerables a les creences que ens resulten convincents, en paraules del Nobel Paul Krugman, a poc a poc es va definint, davant el nostre estupor, un paisatge d’inquietud que té el seu màxim exponent en la política, la seva instrumentalització i les seves tendències.

Cada vegada hi ha més joves europeus que s’inclinen per la ultradreta. A Espanya, Vox seria avui el partit més votat per la forquilla dels que tenen entre 18 i 25 anys. A Alemanya, les possibilitats que en les eleccions de febrer AfD, el partit nacional conservador radical i euroescèptic, aconsegueixi la victòria, són altes. I, curiosament, el seu líder, Alice Weidel, ha merescut l’atenció d’Elon Reeve Musk (Pretòria, Sud-àfrica, 28 de juny de 1971).

Innovador, emprenedor i inspirador des de jove, Musk va tancar l’any passat com l’home més ric del món amb una fortuna estimada en 400.000 milions de dòlars. I ha començat aquest consolidant-se en la política dels Estats Units com a assessor principal de Trump, criticant líders europeus progressistes i abraçant conservadors. L’exemple paradigmàtic dels últims és Giorgia Meloni, que podria confiar el control de les comunicacions italianes via satèl·lit a una de les empreses del també magnat de l’espai.

Impacte en el món

Notícies relacionades

Les icones de Hollywood esquiven el perill

Una història humana

A Elon Musk li agrada dir que la motivació per portar endavant totes les seves iniciatives ha sigut pensar a involucrar-se en una alguna cosa que pogués tenir un impacte significatiu en el món. És evident que ho ha aconseguit. Tant que ara és una part del món, especialment europea, la que l’observa, alarmada, i comença a preguntar-se si no serà un risc per a la democràcia l’aliança dels multimilionaris de la tecnologia amb els sectors més reaccionaris de la societat. Pregunta pertinent però tardana. Tement el que s’acosta i revisats moments anteriors, potser hauria sigut més cautelós que els governs no haguessin rigut les gràcies ni aplaudit acríticament alguns dels seus (llavors) agosarats projectes, que ara els serveixen per circular en sentit contrari.

Ja ho va dir Gandhi. El capital no és un mal en si mateix. El mal rau en el mal ús.