Trump i els seus aliats atien els incendis amb una guerra política

En aquesta pira tòxica cremen notícies falses, teories de la conspiració, desinformació, negacionisme climàtic i batalles partidistes, preludi de l’augurat enfrontament entre el president republicà i un dels estats que més es prepara per fer front, legislativament i judicialment, a la seva agenda. I el decòrum, l’empatia i la solidaritat que tradicionalment s’exercien en els primers moments d’una catàstrofe han quedat fets cendres en aquesta era de la polarització i de xarxes socials que donen altaveu a qualsevol idea i s’allunyen de la verificació del que publiquen.

Trump, destacats aliats seus com és el cas d’Elon Musk o el seu fill Donald Jr. i l’ecosistema mediàtic i digital conservador i d’ultradreta han atacat des de dimarts, quan el foc va començar a propagar-se sense control, les dues principals figures demòcrates en aquesta història: el governador, Gavin Newsom, i l’alcaldessa de Los Angeles, Karen Bass.

També han llançat a la foguera autoritats com la cap de bombers, Kristin Crowley, una dona lesbiana que va ascendir després de 22 anys de carrera però que s’ha convertit per a ells en emblema dels programes de diversitat, igualtat i inclusió (DEI, per les sigles en anglès) que injurien com a racisme invers envers els blancs.

En la seva campanya animen a propagar com les brases dels incendis teories de la conspiració, com la que darrere dels focs hi ha ecoterroristes que pretenien cridar l’atenció sobre el canvi climàtic o que als bombers a Los Angeles els han faltat recursos perquè van fer enviaments a Ucraïna, cosa que ha assenyalat el fill del president, tot i que aquesta ajuda a Kíiv es va enviar fa gairebé tres anys, i va ser només de material sobrant. Per Trump, els incendis han sigut una oportunitat per redoblar els atacs a Newsom, les aspiracions presidencials del qual són conegudes i que ja té organitzada una sessió a Sacramento per preparar legislació que faci front a l’agenda de Trump.

El president electe, per exemple, va acusar el governador d’estar "més interessat a salvar els capellans del delta [un peix local] que vides", va demanar la seva dimissió i el va insultar amb un nou sobrenom en què transforma el seu cognom per incloure la paraula escòria. Va renovar a més velles batalles per l’aigua a l’estat que els enfronta, en les quals el republicà va instar que part de les reserves al nord es portin fins a altres àrees de Califòrnia, inclòs per a l’agricultura al centre de l’estat, una zona on el vot conservador és més fort.

Trump, a més, va titllar d’"incompetent" l’alcaldessa Bass i va arremetre contra el president Joe Biden, assegurant en fals que l’Administració Federal de Gestió d’Emergències (FEMA per les sigles en anglès) "no té diners". Tot i que no va arribar tan lluny com el congressista Andy Biggs, un republicà que va mentir al dir que l’agència va desviar 2.000 milions per ajudar immigrants sense papers, el president electe sí que va acusar la FEMA, en fals també, d’haver-s’ho "gastat tot en la nova estafa verda".

Negacionisme climàtic

Aquest últim era un insult cap a programes de lluita contra el canvi climàtic, una altra de les qüestions en què Trump, Musk i l’entorn ultra han atiat per activa i per passiva les flames del foc. Donant ales al negacionisme, ometen o directament neguen el consens científic: que fins i tot sense ser el causant directe d’aquests incendis, el canvi climàtic ha contribuït a condicions mediambientals excepcionals que han elevat la seva capacitat de destrucció.

Musk, per la seva banda, va tornar a demostrar amb aquest cas el seu poder per marcar, dirigir i intoxicar la conversa política. Una anàlisi de The Washington Post sobre els missatges que havia penjat o retuitat fins ahir per als seus 212 milions de seguidors a X sobre els incendis en detectava almenys 80, en molts casos culpant de la devastació polítiques progressistes, en ocasions amb idees falses o racistes.

Musk culpava dones lesbianes o de color al cos de bombers, i va arribar a publicar noms i fotos específics. Assegurava que la devastació es podia haver mitigat si els bombers de Los Angeles haguessin tingut més homes blancs.

El judici polític, sobretot a l’alcaldessa, no parteix únicament d’aquesta campanya dels conservadors. Són molts els ciutadans i periodistes que critiquen i qüestionen Bass, que el cap de setmana va marxar a Ghana per a la presa de possessió del president de la nació africana, tot i que ja hi havia alertes sobre les perilloses condicions que s’acostaven, i no va tornar a Los Angeles fins dimecres, més de 24 hores després que arrenqués la catàstrofe. En el punt de mira s’han posat especialment les retallades de pressupost que va fer per al departament de Bombers l’any passat, tot i que van ser del 2%.

També s’ha assenyalat els problemes amb el subministrament d’aigua que es van viure el primer dia de lluita contra el foc, quan els bombers van trobar boques d’incendis seques. Tot i que s’han donat explicacions per a aquesta fallada, que inclouen la falta de pressió d’aigua després de 15 hores d’ús consecutiu i en condicions extenuants del sistema, els conflictes van ser reals. I ahir es va confirmar que podria haver contribuït als problemes el buidatge d’una reserva que nodreix d’aigua Pacific Palisades, escenari del pitjor incendi, per a tasques de manteniment.

Notícies relacionades

Les icones de Hollywood esquiven el perill

Una història humana

A Washington, mentrestant, Biden està mirant d’assegurar un suport econòmic perquè Califòrnia faci front a la tragèdia fins i tot després que ell abandoni la Casa Blanca el pròxim dia 20.

Després d’aprovar a principis de setmana unes ajudes que havien de cobrir el 75% dels costos dels bombers i de firmar dimecres una declaració d’emergència que permet als afectats aconseguir de forma immediata ajut econòmic, dijous va elevar la cobertura de les despeses dels bombers al 100% durant 180 dies. Biden reconeixia que no pot assegurar que aquest suport a l’estat continuï una vegada que es consumi la seva successió i amb el Congrés en mans dels republicans. "Reso perquè ho mantinguin", va dir.