Trump, primer president convicte dels EUA al rebre una condemna simbòlica

Malgrat els seus ímprobes esforços per evitar-ho, Donald Trump ja és el primer president dels Estats Units sentenciat per una condemna penal i, d’aquí 10 dies, jurarà per segona vegada el càrrec com la primera persona que arriba al Despatx Oval amb una taca inèdita al seu expedient vital i legal: delinqüent.

Ahir, després de mesos d’esforços del republicà i els seus advocats per anul·lar o retardar el moment, el jutge Juan Merchan va dictar en un tribunal de Nova York la sentència, que arriba vuit mesos després que un jurat popular de 12 ciutadans declarés l’expresident culpable de 34 càrrecs penals per falsificar documents per mirar d’ocultar els pagaments per silenciar en la campanya del 2016 l’estrella del porno Stormy Daniels sobre una suposada relació sexual entre els dos.

Com ja va anticipar Merchan quan va anunciar la data per a la sentència, aquesta va cobrar la forma del que es coneix com una exempció incondicional, és a dir, que no inclou cap càstig de presó o econòmic per a Trump. Al ja ser ferma, obre les portes que Trump posi en marxa un procés d’apel·lació, en el qual pot acabar exonerat. De moment, en qualsevol cas, el seu pes simbòlic és enorme i Trump ja és un delinqüent convicte i sentenciat.

Compareixença virtual

El president electe va optar per comparèixer de manera virtual en la vista des de la seva mansió de Mar-a-Lago, a Florida, amb una connexió per vídeo amb el mateix tribunal del Baix Manhattan on va ser jutjat i, després d’un procés de set setmanes, condemnat al maig. Se’l va veure fent gestos de negació amb el cap mentre Joshua Steinglass, un dels integrants de l’oficina del fiscal Alvin Bragg, repassava la condemna, les "aclaparadores proves" que tenia i acusava el president d’haver propagat "menyspreu per les institucions i l’estat de dret" en lloc de remordiment.

"Aquest acusat ha causat un mal durador a la percepció pública del sistema de justícia penal i ha posat en perill treballadors del tribunal", va denunciar el fiscal, que va acusar Trump d’"atacs incessants i infonamentats" tant al jutge com a la fiscalia i al jurat, i d’"animar d’altres a rebutjar el veredicte".

Després de la intervenció de Steinglass i de Todd Blanche, l’advocat de Trump que l’acompanyava a Florida, va prendre la paraula el republicà. "Aquesta ha sigut una experiència terrible", va dir Trump, que va titllar els fets com "un enorme cop" a Nova York i el seu sistema judicial. En una intervenció de cinc minuts, Trump es va tornar a declarar "totalment innocent" i va llançar una altra diatriba contra el cas, suggerint de nou sense cap prova que s’ha tractat d’una operació política ordida pel seu "oponent" inicial a les eleccions, el president Joe Biden. "Ha sigut una caça de bruixes política per danyar la meva reputació i que perdés les eleccions, una cosa que òbviament no va funcionar", va dir. "Se m’ha tractat de manera molt, molt injusta", va concloure.

Just a continuació, Merchan va prendre la paraula. Va començar reconeixent que aquest ha sigut "un cas realment extraordinari", però també va assegurar que, una vegada que es tancaven les portes de la sala per desenvolupar-se el judici, era com qualsevol altre.

El magistrat va apuntar a les àmplies proteccions que dona el càrrec de la presidència, però va remarcar que aquestes proteccions "no donen el poder d’esborrar el veredicte d’un jurat" i va dir que no són un factor atenuant. "No redueixen la serietat del crim ni en justifiquen la comissió", va dir Merchan, abans de dictar formalment una sentència que va reconèixer influïda per la victòria electoral de Trump. "Aquest tribunal ha determinat que l’única sentència legal que permet l’entrada d’un judici de condemna, sense infringir en el càrrec més alt de la nació, és l’exempció incondicional. Per tant, en aquest moment, imposo aquesta sentència que cobreix els 34 càrrecs", va proclamar Merchan, que es va acomiadar de Trump desitjant-li "que Déu l’acompanyi quan assumeixi el seu segon mandat". Les esperances de Trump d’evitar el moment es van esvair dijous, quan cinc dels nou jutges del Tribunal Suprem, incloent-hi dos de la majoria conservadora, es van negar a acceptar el recurs d’última hora per suspendre la vista d’ahir.

El president de l’alt tribunal, John Roberts, i Amy Coney Barrett, nomenada per Trump en el seu primer mandat, es van afegir a les tres jutges progressistes per desestimar el recurs al·legant, entre altres arguments, que "la càrrega que la sentència imposarà a les responsabilitats del president electe és relativament insubstancial". Quatre jutges conservadors, inclosos dos més que va nomenar Trump (Neil Gorsuch i Brett Kavanaugh), es van oposar a aquesta resolució.

Mostra d’independència

Va ser una inusual i en certa forma sorprenent mostra d’independència d’un Suprem que, des que Trump va assegurar la supermajoria conservadora, ha pres moltes decisions favorables al republicà, incloent-hi una extensa i polèmica ampliació de la immunitat presidencial. Que quatre jutges conservadors indiquessin que recolzaven Trump, no obstant, també apunta a la possibilitat que el tribunal es torni a inclinar a favor seu si el cas els arriba de nou en el procés d’apel·lacions. Trump no pot perdonar-se a si mateix des de la presidència perquè es tracta d’un cas estatal.

Notícies relacionades

Les icones de Hollywood esquiven el perill

Una història humana

Abans de la vista d’ahir, i després de la decisió del Suprem la vigília, Trump va comparèixer davant la premsa a Mar-a-Lago per llançar durs atacs al jutge Merchan, contra qui ja ha presentat un recurs civil. "Apel·larem en qualsevol cas, perquè francament és una vergonya", va dir. Alhora, va considerar que la decisio del Suprem era "justa", ja que posa en marxa el procés perquè iniciï la seva apel·lació.

Després de la vista va acudir a la seva plataforma, Truth Social, per insistir en la seva denúncia de la resolució: "El que ha succeït avui és una farsa menyspreable i, ara que s’ha acabat, apel·larem aquest frau, que no té mèrit, i restaurarem la confiança dels nord-americans en el nostre antigament gran sistema de justícia".