La crisi desperta a Veneçuela el fantasma de la lluita armada

Ha passat el 10 de gener i ha posat a prova les fortaleses i debilitats de Nicolás Maduro i de l’oposició veneçolana. Maduro va jurar el càrrec només envoltat dels presidents de les exhaustes Cuba i Nicaragua, Miguel Díaz Canel i Daniel Ortega, respectivament, i sota la protecció de les Forces Armades. L’oposició es va abstenir de reconèixer la seva derrota política després d’anunciar que arribava "l’hora" de la victòria. No li va quedar cap alternativa que denunciar que s’ha consumat un "cop d’Estat" i que s’ha entrat en una nova etapa de la confrontació sense regles precises. María Corina Machado va cridar a fer "el que sigui necessari" per promoure els canvis en un país desgastat pel conflicte intern. L’abast de la definició "el que sigui necessari" marcarà l’evolució de la crisi.

"Ens estem preparant amb Cuba i Nicaragua i amb els nostres germans grans del món perquè, si un dia hem de prendre les armes i defensar el dret a la pau i la sobirania, puguem donar batalla en la lluita armada i tornar a guanyar-la", va dir Maduro en el tancament del festival mundial de la Internacional Antifeixista promogut per Caracas. La declaració va portar ecos d’altres expressions semblants 60 anys enrere. Quan Fidel Castro va dir que la serralada dels Andes seria una nova Sierra Maestra no només pensava en l’expansió revolucionària del procés iniciat a Cuba, sinó una forma de respondre a l’expulsió de l’illa de l’Organització d’Estats Americans (OEA) i el bloqueig dels Estats Units. Les guerrilles llatinoamericanes operaven sota aquesta lògica de la guerra freda, i alhora com a conseqüència de situacions internes. Maduro intenta recuperar-la, convençut que encarna el mateix esperit i no és observat, inclusivament per part de l’esquerra, com un Govern repressiu i de dubtosa legitimitat. Des que ha començat l’any han sigut arrestades 25 persones, d’acord amb el Foro Penal. "No som líders tebis, som la revolució bolivariana", va dir Maduro al seu auditori per explicar la seva determinació a fer el que sigui necessari per mantenir-se al palau de Miraflores.

Respostes a Duque i Uribe

Maduro va sortir a respondre a dos expresidents colombians, Iván Duque i Álvaro Uribe, que en aquest ordre temporal es van pronunciar en favor d’una solució militar de la qüestió veneçolana. La paraula "intervenció" va unificar les seves comandes. El primer ho va fer després del confús incident que va involucrar Machado, després d’una breu detenció per part de la Policia Nacional Bolivariana, dijous passat. Uribe, en canvi, ho va proposar després dels mòdics fastos de l’assumpció a l’Assemblea Nacional. "Demanem una intervenció internacional, preferiblement avalada per les Nacions Unides, que desallotgi aquests tirans del poder i convoqui immediatament unes eleccions lliures", va dir Uribe en el marc d’un acte realitzat a Cúcuta, la ciutat fronterera amb la veneçolana Táchira.

Les declaracions de tots dos van posar en un compromís l’actual mandatari, Gustavo Petro, que busca l’equilibri impossible a hores d’ara. Petro no ha reconegut la victòria de Maduro a les urnes, però tampoc expressa les posicions més radicals de la regió en boca de l’argentí Javier Milei. "Si les eleccions de Veneçuela no van ser lliures, al realitzar-se sota el bloqueig econòmic que es converteix en una extorsió explícita, és important mantenir la tesi del màxim diàleg polític a Veneçuela, l’aixecament integral del bloqueig i una nova possibilitat d’expressió lliure del poble de Veneçuela".

Igual que al Brasil, Petro ha tornat a apostar per l’impossible: un diàleg entre el Govern i l’oposició veneçolans. Maduro creu que no hi ha res a negociar i que va guanyar honestament les eleccions tot i que s’ha resistit a mostrar les actes que ho avalin. És hora, per tant, d’atrinxerar-se. "Covard, vine tu al capdavant de la tropa. T’espero al camp de batalla", va desafiar a l’expresident de dretes per després animar la seva platea a cridar la consigna "Uribe, paraco [paramilitar], el poble està verraco [furiós]". Més enllà del duel personal, el "president obrer", com li agrada a Maduro definir-se, estima que els colombians no recolzen la petició dels ex caps d’Estat.

El factor Trump

En aquest context, Machado va agrair personalment la solidaritat de Trump després de l’incident de dijous. "Valorem profundament el seu suport infrangible a la lluita de Veneçuela per la nostra democràcia. Amb un coratge extraordinari, el poble veneçolà ha desafiat la por i la brutal repressió mantenint-se unit i ferm davant un règim criminal", va escriure la dirigent de Vine Veneçuela a la xarxa social X.

Notícies relacionades

Trump, la Lluna i més enllà

El buit que deixarà la UNRWA

El 20 de gener Trump torna a la Casa Blanca. Abans d’assumir el càrrec, el seu antecessor Joe Biden va començar a preparar el camí de cara a la successió: va sancionar funcionaris, va reconèixer Edmundo González Urrutia com a "president electe" i va oferir 25 milions de dòlars pel cap de Maduro i el seu ministre de l’Interior i Justícia, Diosdado Cabelo. Amb el dies es veurà l’abast de la política del multimilionari republicà cap a Veneçuela i si les arengues de Duque i d’Uribe són només avançaments d’un full de ruta possible. La identificació absoluta de l’oposició veneçolana amb expectatives de Trump suposa també un dilema en l’interior d’un antimadurisme que no té una opinió unànime sobre la manera com Machado va encapçalar la lluita pel canvi.

El que s’espera, de moment, és més enduriment policial i militar als carrers i fronteres veneçolanes. "Som victoriosos i cada vegada més forts", va dir Maduro. El fantasma d’una intervenció ho justificarà tot.