L’atractiu de Groenlàndia

L’atractiu de Groenlàndia

Pixabay

1
Es llegeix en minuts
Rafael Vilasanjuan
Rafael Vilasanjuan

Periodista

ver +

Mai en les gairebé dues dècades d’aquesta columna sobre assumptes de l’agenda global havíem parlat de Groenlàndia. Però, ja que Donald Trump l’ha posat en el centre del debat, agitant les cancelleries de mig món amb la seva idea d’annexionar l’illa, és una ocasió única per parlar de l’illa més gran del món.

¿Per què interessa? Groenlàndia té una posició estratègica que la converteix en el pas de terra més pròxim entre els EUA i Europa, però això no genera cap problema de seguretat i menys amb els acords que ja hi ha entre països occidentals des de la Guerra Freda per utilitzar logísticament l’illa.

Notícies relacionades

¿Per a què la vol ara? Quan parla de seguretat, el que busca Trump és un lloc geoestratègic en termes econòmics i militars per controlar la regió àrtica on Rússia estén cada vegada més la seva mà. La raó principal és que amb només uns 55.000 residents és un desert de gel verge on podria ubicar bona part del seu arsenal d’atac i defensa amb míssils. En l’eventualitat d’un intercanvi nuclear amb Rússia, es convertiria així en el principal camp de batalla i allunyaria el perill del territori americà.

Hi ha més raons. Sota el gel, Groenlàndia té enormes recursos energètics de gas i petroli i minerals rars de valor estratègic per a la fabricació de components d’alta tecnologia. No obstant, el partit que representa la població indígena i que ostenta la majoria política en aquesta illa autònoma de Dinamarca, ha establert una moratòria per frenar els permisos d’extracció. Com els indígenes de l’Amazones al Brasil, el seu interès és la protecció mediambiental per evitar que el gel es fongui a ritme accelerat i que continuï augmentant el nivell de les aigües del mar. Saben que minimitzant el desenvolupament industrial evitaran un desglaç més accelerat, fet que beneficiarà el país, i per extensió, la resta del món. Una estratègia de seguretat ben diferent de la de Trump i per la qual seria una bona notícia no haver de tornar a parlar de Groenlàndia en aquesta columna.