L’OTAN activa la ‘guàrdia bàltica’ davant la guerra híbrida de Rússia

L’OTAN ha activat la missió Sentinella en aigües del Bàltic, destinada a protegir les seves infraestructures i ecologia davant "elements desestabilitzadors", en paraules del seu secretari general, Mark Rutte. És a dir, sabotatges als seus cables submarins de telecomunicacions i altres formes de "guerra híbrida" atribuïdes a Rússia i en la qual juga un paper essencial l’anomenada "flota fantasma" de vaixells que transiten per aigües internacionals sota banderes falses.

Assumiran principalment la seva part operativa, en forma de fragates i avions de reconeixement, Finlàndia i Suècia, els dos països nòrdics que van ingressar a l’OTAN després de l’inici de la invasió russa d’Ucraïna, el 2022. La seva incorporació es va consumar per la via exprés, per voluntat tant d’Estocolm i de Hèlsinki com de l’Aliança Atlàntica, interessada a blindar l’anomenat "llac bàltic". La seva vulnerabilitat ha quedat de relleu amb els successius atacs contra infraestructures essencials, siguin cables submarins de telecomunicacions o gasoductes entre els països nòrdics i els seus aliats bàltics, Estònia, Lituània i Letònia. Només en dos mesos es van detectar danys en cables de connexió entre Lituània i Suècia, entre Alemanya i Finlàndia i d’altres entre Estònia i Finlàndia. En paral·lel a la missió Sentinella s’articularà una flota de drons navals amb objectius dissuasoris.

Notícies relacionades

La UE demana que els europeus s'aprovisionin amb subministraments d'emergència davant una possible guerra o crisi climàtica

Una marxa reivindica la memòria històrica qüestionada per Milei

"Un 95% de les comunicacions per internet discorren per cables submarins. Diàriament es duen a terme per aquestes vies transferències financeres de l’ordre de 10 bilions de dòlars", va explicar Rutte, en una compareixença amb el president finlandès, Alexander Stubb, i el primer ministre d’Estònia, Kristen Michal. La cimera entre el secretari general de l’OTAN i els líders de vuit aliats europeus –Alemanya i Polònia, així com Dinamarca i el conjunt d’estats bàltics, a més de Suècia i Finlàndia– va tenir lloc a Hèlsinki, cosa que evidencia l’alarma nòrdica davant la creixent agressivitat russa. Rutte, com el canceller Olaf Scholz, van evitar culpar directament Moscou. "No podem atribuir una responsabilitat sense proves concloents", va advertir el líder alemany. Ni tan sols ha pogut establir-se l’autoria dels sabotatges que van inutilitzar el 2022 el gasoducte germanorús Nord Stream. En l’aire està la capacitat d’actuació aliada en atacs en aigües internacionals, va admetre Rutte. És tan important investigar els atacs com emprendre la reparació dels danys, segons el finlandès Stubb.

Estònia ha inspeccionat des del juny passat 300 mercants, inclosos 62 que van resultar "no segurs", va relatar el seu primer ministre. Al marge del risc d’un sabotatge, són "bombes de rellotgeria" per a l’ecosistema, va afegir Michal. És una flota a l’ombra russa, vaixells vells, de bandera panamenya o similars, com el que va alarmar Alemanya, l’avariat Eventin, que transportava 100.000 tones de cru, amb risc de marea negra, o l’Eagel S. Són vaixells que suposadament transporten mercaderia russa i eludeixen les sancions després de la invasió d’Ucraïna. Segons el Financial Times, 400 vaixells són utilitzats per empreses russes a través de testaferros, una flota fantasma en la qual Moscou ha invertit 10.000 milions de dòlars.