Espanya enviarà ajut al Líban perquè pugui reprendre el control al sud

El Líban té un nou Govern acabat d’estrenar després de més de dos anys de bloqueig. Els carrers de Beirut ja estan empaperats amb el rostre del nou president, el general Joseph Aoun. Però el país dels cedres també s’acosta a l’abisme, perquè el precari alto el foc amb Israel, violat en desenes d’ocasions, s’ha de renovar el 26 de gener. Hi ha impuls polític i suport internacional per evitar que continuï una guerra en la qual han mort més de 4.000 persones i que ha deixat destrosses per més de 8.000 milions d’euros.

En aquest moment decisiu, Espanya fa un petit pas i anuncia que donarà suport a l’Exèrcit libanès. Una contribució de 10 milions d’euros perquè les malmeses Forces Armades del Líban (LAF, per les sigles en anglès) puguin reprendre el control de la zona sud del país, fins ara en mans del grup islamista xiïta Hezbol·là. És part de l’acord d’alto el foc amb el violent veí israelià, però és terriblement complicat per a un Exèrcit governamental eclipsat per la força de les milícies del grup terrorista.

"Recolzarem les Forces Armades Libaneses amb 10 milions a través del Programa de Desenvolupament de les Nacions Unides (PNUD). La seva tasca és fonamental per a la sobirania i integritat del Líban i la seguretat de l’Orient Mitjà", va dir el ministre d’Exteriors, José Manuel Albares. "Hi ha dos grans objectius: la reconstrucció i el reforç de les Forces Armades Libaneses perquè es puguin desplegar al sud del Líban. Seran dos programes concrets: complements salarials i un altre per posar panells solars".

Hezbol·là, molt minvat

¿No és una ajuda escassa, atès que fan falta milers de milions?, li va preguntar la premsa present a Beirut. "La continuarem incrementant i estarem al costat del poble libanès, com hi vam estar l’any passat", va afegir el ministre al palau presidencial de Beirut, després de reunir-se amb el nou cap de l’Estat, Joseph Aoun.

Notícies relacionades

La invasió d’Ucraïna ha costat la vida ja a 13.838 civils, 596 d’ells nens

Corea del Sud deté Yoon en una operació amb 3.000 policies

El ministre espanyol també es va veure ahir amb el primer ministre sortint, Nayib Mikati, i el nou, Nawaf Salam, que era fins ara president del Tribunal Internacional de Justícia (CIJ). El seu nomenament va fer enfadar Hezbol·là, el primer grup parlamentari en la política libanesa, amb més d’un 20% dels vots. La milícia islamista va qualificar els canvis en el Govern com un cop d’Estat avalat pels EUA. El cas és que el nou president era el favorit de Washington. No sembla que hi hagin, no obstant, tambors d’una nova guerra civil. Hezbol·là està molt minvat després dels atacs entre el setembre i el novembre de l’Exèrcit israelià. El seu líder, Hassan Nasrallah, va ser assassinat per l’aviació hebrea, que també va perpetrar diversos atemptats en els quals va fer explotar milers de beepers i walkie talkies de membres de la milícia. Albares va assegurar que el president libanès no ha fet menció a la necessitat d’augmentar el nombre de soldats espanyols desplegats en la missió de pau dels cascos blaus, la Força Provisional de les Nacions Unides al Líban (Finul). Ara mateix n’hi ha 600, però Espanya aporta també el general que comanda la missió internacional, Aroldo Lázaro.

El ministre d’Exteriors va mantenir també una nova trobada amb el general espanyol, al comandament de la Finul. "Han de cessar els atacs a infraestructures civils i han de retirar-se per complet les forces israelianes del sud del país –va dir Albares–. Alhora, el desplegament de les forces libaneses garantirà la seguretat d’aquest país". El ministre viatja avui a Damasc, la capital siriana, un mes després de la caiguda del règim de Bashar al-Assad.