Espanya ofereix a Síria aixecar sancions si hi ha eleccions lliures

Damasc, la capital siriana, va ser ahir l’etapa final de la gira de dos dies que ha portat a una delegació espanyola, encapçalada pel ministre d’Exteriors al Líban i Síria. José Manuel Albares es va reunir per espai d’una hora amb el nou líder del país després de l’expulsió del tirà Bashar al-Assad.

Es diu Ahmed al Shara i és un exmilicià d’Al-Qaeda que ha abandonat el seu nom de guerra. Ha deixat l’uniforme, vesteix trajo i conversa al gust occidental. I va donar garanties al ministre Albares de què dirigirà el país cap a unes noves eleccions democràtiques, i garantirà els drets de les dones i les minories ètniques i religioses. El ministre va comprovar que, almenys de paraula, el nou líder de Síria vol respectar les línies vermelles que posa Espanya i la resta de la Unió Europea (UE). Per això, el nostre país recolza l’aixecament gradual de les sancions amb certes condicions.

"He pogut plantejar tots els temes: drets de les dones, de les minories, reintegració de totes les milícies armades, evitar ingerències externes, garantia de la integritat territorial, control d’armes i destrucció dels laboratoris de drogues sintètiques", va dir el ministre en roda de premsa al Palau del Poble, on resideix el nou president de facto sirià. "Les respostes que he rebut em donen garanties que el camí que es vol recórrer és el que Espanya planteja. Se m’ha traslladat que es desitja encaminar-se a eleccions al més aviat possible", va assegurar. Per tot això, Espanya donarà suport en el pròxim Consell Europeu del 27 de gener un pla per aixecar les sancions que es van imposar al país per asfixiar al règim d’Assad, però que han arruïnat el país. Mentrestant, Espanya aportarà 11 milions d’euros extra en ajuda humanitària. Entre altres coses, donarà tres milions d’euros en gra que comprarà a Ucraïna, per ajudar així també l’altre dels països avalats des de Madrid.

El passat 8 de desembre, una coalició de forces de l’oposició siriana i exgihadistes del grup HTS van llançar una ofensiva d’11 dies que va acabar amb un règim contra el que feia més de 12 anys en guerra que estaven, avalat per Rússia i l’Iran. La procedència d’Al Shara, que va ser membre d’Al-Qaeda primer i després d’Estat Islàmic, i sobre el qual pesa una ordre de recerca i captura dels Estats Units de 10 milions d’euros, va provocar reticències en part dels governs estrangers. Aquestes reticències semblen anar aclarint a poc a poc. Tots semblen creure que l’exmilicià és un altre home.

Notícies relacionades

La UE demana que els europeus s'aprovisionin amb subministraments d'emergència davant una possible guerra o crisi climàtica

El xat de seguretat dels homes de Trump filtrat revela una estratègia contra Europa

El ministre ha recollit, però, testimonis fora de l’òrbita del nou Govern. S’ha reunit amb líders de les minories religioses i amb grups de defensa dels drets de les dones. Els representants religiosos li han demanat que impulsi l’aixecament de sancions, però que també insisteixi que l’eventual nova Constitució inclogui negre sobre blanc la llibertat religiosa.

Espanya va tornar a hissar ahir la bandera a la seu de l’ambaixada a Damasc. Va ser una cerimònia simbòlica, ja que Espanya encara no ha nomenat ambaixador i no ha reestablert l’ordre de relacions diplomàtiques previ al moment en què es va arriar la bandera i va sortir l’antic ambaixador, fa 12 anys. S’ha anomenat a un enviat especial per a Síria, Antonio González-Zavala.