La UE, conciliadora davant Trump

La Comissió Europea ha adoptat una posició conciliadora i oberta a concessions davant les exigències de Donald Trump, que dilluns vinent, 20 de gener, assumeix la presidència dels Estats Units.

A diferència de les negociacions del Brexit amb el Regne Unit, als Vint-i-set els resultarà ara molt difícil constituir un front cohesionat davant el nou president nord-americà, atesa la dispar posició dels diferents estats membre de la Unió Europea (UE) respecte al líder republicà, que disposa d’importants aliats dins de la UE, com els primers ministres d’Itàlia i Hongria, Giorgia Meloni i Viktor Orbán, respectivament, i que pot comptar amb Polònia, els països bàltics i altres membres que anteposen la relació privilegiada i la protecció dels EUA a una altra consideració. A més, la convicció dels Vint-i-set del fet que són incapaços d’assegurar la defensa d’Europa sense els Estats Units deixa la UE en extrema vulnerabilitat davant Washington.

La UE va anunciar que prepararia un pla de retorsió per si Trump complia la seva amenaça de penalitzar els productes europeus amb aranzels del 10%-20%, però, si aquest pla ha sigut finalitzat, es manté secret. El conflicte pels aranzels a l’acer i alumini europeus, imposats per l’anterior presidència de Trump, no s’ha resolt durant la presidència del demòcrata Joe Biden, simplement ha quedat suspès amb una treva que expira el 31 de març del 2025. Per apaivagar Trump, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha ofert comprar més gas i altres productes nord-americans.

Biden i els xips

Biden, abans de deixar la presidència, ha demostrat el 2025 la poca consideració que li mereix la UE al restringir a 17 membres la compra de xips avançats d’intel·ligència artificial nord-americans (Portugal, Àustria, Polònia, Grècia, Luxemburg, Lituània, Letònia, Estònia, la República Txeca, Hongria, Eslovàquia, Eslovènia, Croàcia, Bulgària, Romania, Xipre i Malta).

Només Espanya, França, Alemanya, Itàlia, Bèlgica, els Països Baixos, Irlanda, Dinamarca, Suècia i Finlàndia han quedat exclosos de les restriccions. De res va servir la declaració de la vicepresidenta de la Comissió Europea per a Tecnologia, Henna Virkkunen, i del comissari de Comerç, Maros Sefcovic, insistint que la UE "no és un risc per a la seguretat dels EUA". Biden ja va forçar els Països Baixos a vetar el 2023 l’exportació a la Xina de xips avançats europeus que fabrica l’empresa holandesa ASML, en un altre exemple del poc respecte de Washington envers la sobirania dels seus aliats europeus.

La debilitat europea davant els EUA i Trump ha quedat patent per l’absència d’una ferma declaració oficial de la Comissió Europea i de la majoria de governs de la UE en suport de Dinamarca davant les pretensions de Trump d’aconseguir el control de Grenlàndia sense descartar l’ús de la força ni la coerció econòmica.

La Comissió Europea va evitar condemnar les amenaces de Trump. La responsable de la política exterior de la UE, Kaja Kallas, va insistir que els Estats Units "són el principal aliat de la UE" i va assegurar que els EUA respecten la Carta de les Nacions Unides, oblidant la invasió nord-americana de l’Iraq (2003) i de Panamà (1989). Les úniques declaracions contundents van ser d’Alemanya i França.

Respecte a la campanya d’ingerència política als països de la UE a favor de la ultradreta de l’oligarca tecnològic i aliat de Trump, Elon Musk, la Comissió Europea es mostra vacil·lant i Von der Leyen guarda silenci, igual com Kallas. La resposta més crítica ha sigut de les autoritats franceses i alemanyes, mentre Meloni demostra públicament el seu suport a Musk.

La xarxa de Musk

Notícies relacionades

Trump, la Lluna i més enllà

El buit que deixarà la UNRWA

Von der Leyen ha ordenat no obrir cap nou expedient contra la xarxa social X de Musk, ni contra altres grans firmes nord-americanes. La Comissió Europea ha paralitzat també les investigacions obertes contra els gegants informàtics nord-americans X, Meta, Google i Apple per infracció a la legislació europea i està reavaluant l’aplicació de les lleis de la UE sobre serveis i mercats digitals.

El silenci de la Comissió Europea i l’apaivagament cap a Trump han sigut criticats pels excomissaris Thierry Breton, Vera Jourova i Nicolas Schmit. Des del Parlament Europeu, liberals i socialistes reclamen més diligència de la Comissió Europea davant els esbiaixats algoritmes d’X, Facebook i Instagram. Però Trump i Musk compten amb el suport dels 191 membres dels tres grups d’extrema dreta, dels sis eurodiputats ultres no inscrits i del silenci còmplice de bona part del grup popular.