El llegat incert de Biden

Quan Joe Biden va arribar fa quatre anys a la Casa Blanca va penjar en un lloc central del Despatx Oval un retrat de Franklin Delano Roosevelt, el president que va ajudar a treure als Estats Units de la Gran Depressió amb el New Deal, va transformar el paper del Govern en l’economia i va establir les bases de l’estat del benestar. Era una clara senyal de les aspiracions del demòcrata per a aquesta presidència que durant tant temps havia acariciat i que, als 78 anys, després de 36 com senador i vuit com a vicepresident de Barack Obama, a la fi aconseguia.

L’elecció de Biden al mig de la pandèmia havia arribat, a més, amb una victòria sobre Donald Trump, el republicà que els quatre anys previs havia sacsejat els fonaments de la política i, com es ratificaria el 6 de gener del 2021 en l’assalt al Capitoli, de la democràcia nord-americana. Va ser un duel plantejat pel demòcrata com una lluita per l’eteri concepte de l’"ànima" del país. Però els nord-americans li van donar el triomf i van atorgar el veterà centrista que oferia una tornada a la normalitat la possibilitat de deixar Trump com un asterisc en la història.

No va passar. Ben al contrari. Aquest dilluns, després d’una contundent victòria electoral al novembre, és Trump qui torna a jurar el càrrec al Capitoli i Biden, que surt de la Casa Blanca després d’un sol mandat. I és ell l’asterisc, o un parèntesi, en la història.

Pont de canvi

El seu llegat només s’assentarà amb el pas del temps i depenent dels narradors però queda per ara com una incògnita, tenyida, això sí, per una ombra certa: la de l’orgull i l’ego d’un home que no va saber anar-se’n. Perquè Biden va oblidar la seva promesa de ser un "pont" cap a noves generacions i es va aferrar als resultats en les legislatives del 2022 per continuar com a candidat.

Només es va retirar forçat i pressionat quan les seves disminuïdes capacitats es van fer evidents en el seu debat davant Trump. I la seva obcecació va deixar els demòcrates sense un procés de primàries i va danyar les possibilitats davant Trump de la seva vicepresidenta i relleu electoral, Kamala Harris. Potser, si és consol per a ell, res hauria impedit el retorn de Trump perquè potser, com ha dit l’historiador de Princeton Sean Wilentz, "el fet és que l’anormalitat no va acabar" amb Biden ni durant el seu interregne.

Els últims dies Biden i la seva Casa Blanca s’han esforçat per remarcar l’aconseguit en els seus quatre anys de presidència, per marcar les línies sobre les quals assentar aquest llegat. És un llistat encapçalat per la idea que el país és "més fort, més pròsper i més segur" que abans.

Ho sustenta l’exitosa campanya de vacunació per la pandèmia i la millor sortida d’aquesta crisi de cap economia del món. Hi ha la recessió esquivada, més de 16 milions de llocs de treball creats en quatre anys, l’obertura rècord de 21 milions de noves petites empreses o la recuperació de salaris més gran en cinc dècades.

Després de l’‘America first’

Notícies relacionades

L’alto el foc a Gaza entra en vigor i Hamàs allibera les primeres ostatges

La britànica raptada al seu propi cotxe

Després dels anys d’els EUA primer de Trump i l’aïllacionisme va tornar a posicionar els EUA al tauler global i al camí del multilateralisme. Amb ell, per exemple, l’OTAN es va reforçar i ha integrat Suècia i Finlàndia, i Biden va liderar l’esforç per ajudar Ucraïna a contenir la invasió de Rússia. També sota el seu mandat va esclatar la guerra a Gaza.

Tots són factors que expliquen que Biden sigui el president que, des de Jimmy Carter, s’acomiada amb el pitjor nivell d’aprovació, per sota del 37%, menor fins i tot que el que tenia Trump el gener del 2021 després de l’assalt al Capitoli. I a diferència de Carter, Biden no deixa la Casa Blanca amb 56 anys sinó amb 82. No té temps per edificar una narrativa postpresidencial.