Nova era en la Casa Blanca

Unión Europea

Sense una estratègia clara i en ‘stand by’

Amb els populismes d’extrema dreta en auge i un buit en el lideratge, la Unió Europea (UE) espera i observa l’arribada de Donald Trump per segona vegada a la Casa Blanca sense una estratègia clara i amb molts reptes per davant. A Brussel·les hi ha preocupació, però no pànic. La UE espera en certa manera amagada. Espera i observa. Intenta entendre qui seran les persones de confiança de Trump, el seu cercle d’influència. Amb qui cal parlar a Washington. Identifica tendències comercials. I es prepara per al que vingui.

A les capitals són ben conscients que una cosa és el que Trump diu en campanya i una altra és el que fa un cop està assegut al Despatx Oval. Però també que el republicà arriba amb molta més experiència i amb el control del Senat i del Congrés i que és molt més perillós, molt més poderós. El missatge general és que, passi el que passi, els EUA i Europa són aliats naturals. La seguretat d’un depèn de l’altre, i això funciona en els dos sentits. Que una guerra comercial no beneficia ningú i es perdrien llocs de treball, ingressos i inversions als dos costats de l’Atlàntic.

I Brussel·les respon tímidament a les amenaces, incloses la de comprar Groeenlàndia i les ingerències de l’assessor de Trump, Elon Musk, exhibint el seu suport a l’extrema dreta alemanya abans d’unes eleccions. Europa, mentrestant, mira cap a dins. L’objectiu, diu un alt diplomàtic, "és seguir concentrats, però també tranquils". I insisteix que la UE s’ha de centrar en l’únic que pot controlar: treballar en la seva unitat, buscar una posició comuna i reforçar la seva posició en el tauler mundial.

Espanya

Incertesa i postures combatives

La sensació és, sobretot, d’incertesa. Els efectes que tingui el retorn de Donald Trump a la Casa Blanca en la Unió Europea –i a Espanya, en concret– dependrà molt de quantes promeses compleixi el nord-americà. Si acaba obrint una guerra comercial amb la imposició d’altíssims aranzels, si exigeix un augment substancial de la despesa en defensa o si inaugura una etapa de confrontació directa amb el Vell Continent com està deixant veure el seu assessor de capçalera, el magnat milionari Elon Musk.

Respecte a la política nacional, el PSOE manté una doble posició a l’espera dels esdeveniments. Una de més institucional, després del convit de Pedro Sánchez a consolidar la "relació estratègica" amb els Estats Units, un "aliat imprescindible", i una altra de més combativa davant l’amenaça que serveixi per esperonar l’agenda de la ultradreta a Europa i, particularment, de Vox a Espanya. És per això que fonts del partit emfatitzen la necessitat de "reformar institucions internacionals per assegurar la seva eficàcia davant els desafiaments actuals, com la interferència en processos democràtics, la xenofòbia i el qüestionament de la sobirania territorial provocat per xarxes com X, dirigida per Musk".

"Ens posicionem com un defensor actiu d’un model de convivència internacional inclusiu, just i solidari", remarquen aquestes fonts. Sánchez va advertir durant la inauguració dels actes per la mort de Franco que la "internacional ultradretana, liderada per l’home més ric del planeta, ataca les nostres institucions, atia l’odi i crida a recolzar els hereus del nazisme a Alemanya".

Xina

Pequín està preparat per a la batalla

Només tres dies abans de prendre possessió, Donald Trump va despenjar el telèfon a Xi Jinping. No havien parlat des del 2021, ja amb les relacions enterbolides per una pandèmia que li va costar la reelecció al republicà i de la qual culpava la Xina per emmascarar la seva inepta gestió. A Trump i a Xi mai els va faltar química, almenys d’això s’ha vantat el nord-americà. Han parlat sobre TikTok, comerç i aranzels, fentanil i Taiwan durant una trucada "molt positiva per a la Xina i els Estats Units", va revelar l’imminent president a les seves xarxes socials. "Espero que aviat puguem resoldre molts problemes junts. El president Xi i jo farem tot el possible per fer el món més pacífic i segur", va acabar, sense esmentar les seves amenaces per imposar elevats aranzels a les importacions xineses que arriben als EUA.

L’abundància de falcons recalcitrants en el gabinet de Trump, alguns de sancionats per Pequín, assegura una batalla per a la qual la Xina s’ha preparat en els últims mesos. Ha enfortit els contrapesos en l’arquitectura hegemònica com els BRICS, que la setmana passada va donar la benvinguda a Indonèsia, i l’Organització de Cooperació de Shanghai. Ha diversificat les seves rutes comercials i ha potenciat mercats com el sud-est asiàtic i Llatinoamèrica davant el proteccionisme trumpista al mateix temps que accelerava l’autoconsum i l’autosuficiència tecnològica. No és casualitat que, després d’anys intensos, hagi mitigat les seves discòrdies amb el Japó i l’Índia. L’Exèrcit xinès va acabar l’any mostrant els seus caces de sisena generació i desplegant al voltant de Taiwan un número rècord de barcos de guerra.

Amèrica Llatina

Por del retorn de la vella agressivitat

La principal obsessió del Govern entrant no és ni Cuba ni Veneçuela. Es tracta de la Xina i es compta en números contundents. A principis del segle XXI, l’intercanvi comercial de Pequín amb Amèrica Llatina era de 14.000 milions de dòlars, mentre que el 2023 va saltar als 486.000 milions. El creixement exponencial d’aquesta presència econòmica és considerat pels falcons a Washington com una mena d’"afront" al credo de l’anomenada doctrina Monroe: "Amèrica per als americans", una manera elegant de cridar a polítiques que van afavorir exclusivament els EUA. I sota aquesta perspectiva es llegeixen les aspiracions de Trump sobre el canal de Panamà i el lloc que ocupa la potència asiàtica en aquest pas interoceànic.

Notícies relacionades

Hamàs entrega quatre cossos d’ostatges morts, entre els quals dos nens

Alemanya, davant l’allau aranzelària

Trump ha decidit donar a dues figures de l’exili cubà, Marco Rubio i Mauricio Claver-Carone, un paper rellevant. Rubio serà secretari d’Estat, mentre que l’expresident del Banc Interamericà de Desenvolupament (BID), expulsat del seu càrrec arran d’una investigació ètica per tenir un idil·li amb una subordinada i atorgar-li un augment salarial, serà l’encarregat d’afers a Llatinoamèrica.

La gran pregunta dels analistes és si Trump desenvoluparà una política agressiva cap a l’Amèrica Llatina com la que va dur a terme Ronald Reagan a principis de la dècada dels 80, quan va posar en marxa la seva "guerra de baixa intensitat" a l’Amèrica Central per ventar el perill revolucionari. Ara aquest perill és, als seus ulls, tant la penetració xinesa com la migració. Trump ha promès "mà dura" per contenir el flux de llatinoamericans, una missió que requerirà la cooperació dels seus veïns del sud.