La tornada de Donald Trump

Gèlida, així serà la presa de possessió de Donald Trump. Com una metàfora de l’anhel presidencial per controlar l’Àrtic, els vents d’aquesta regió han enviat una onada de fred polar per recordar-li que poden congelar qualsevol desig. La investidura es farà a l’interior del Capitoli, el mateix que els seus seguidors van intentar prendre fa només quatre anys i que Trump perdonarà immediatament. Un dia simbòlic en tots els sentits per a la tornada d’un president que divideix la població sense cap voluntat per generar polítiques de partit. L’Amèrica que ve és, en part, una continuació de la coneguda en el seu primer mandat, però més treballada.

Notícies relacionades

L’alto el foc a Gaza entra en vigor i Hamàs allibera les primeres ostatges

La britànica raptada al seu propi cotxe

Sabem que el president més aïllacionista de la història dels EUA començarà amb un cop d’efecte sobre la immigració. Una batuda massiva entre les ciutats santuari, que es neguen a deportar per la força els immigrants no regularitzats. Com Los Angeles segueix sota l’impacte del foc, el cop d’efecte començarà a Chicago. Va iniciar el seu anterior mandat amb la promesa d’una nova tanca a la frontera de Mèxic que mai va arribar a concretar-se, ara una operació contra els quals menys protecció tenen serà la seva primera mostra de poder. Trump ja ha anat escalfant l’ambient i per aquí podem intuir que el seu eslògan "tornar a fer gran Amèrica", implica fer del seu país un imperi des de Tijuana fins a l’Àrtic, un fortí tancat als immigrants i a les rutes del comerç xinès i rus, incloent-hi annexions com el canal de Panamà, Grenlàndia o el Canadà.

El més probable és que tampoc es concreti res d’això, però al camí necessitarà recursos i és aquí on va dirigida la política dels primers 100 dies: retallar un terç la despesa pública, per al que compta amb Elon Musk i forçar Europa a finançar l’OTAN si vol defensar el seu propi espai. Es va acabar el pacte atlàntic. Quan va guanyar la presidència el 2016 era un principiant, ara ja ha tingut quatre anys per pensar i en la seva tornada tot sona molt desconcertant. Confiem que la realitat el freni.