Trump arriba a la presidència dels EUA amb una allau d’ordres executives per als seus primers dies

Els plans ja esbossats i avançats pel republicà i els seus aliats en discursos i entrevistes, i que el mateix Trump i el seu assessor Stephen Miller van detallar als congressistes del seu partit en una reunió recent, apunten a la possibilitat que firmi al voltant de 100 ordres executives i accions relacionades en el primer dia. Representa un rècord que deixa en bolquers el que va marcar Joe Biden, que en va dictar 17.

«Donarem el millor dia u, la primera setmana més gran i els més extraordinaris primers 100 dies de qualsevol president en la història dels EUA», proclamava Trump en un acte a finals de desembre a Phoenix.

Es tracta de marcar el to de la presidència, de complir promeses, de demostrar força. És una versió política de l’estratègia militar de commoció i pànic, aquella que es va establir el 1996 i anys després es va utilitzar a l’Iraq i que crida a aclaparar, «aprofitar el control de l’entorn i paralitzar o sobrecarregar les percepcions i l’entesa dels esdeveniments d’un adversari de manera que sigui incapaç de resistència a nivells tàctics i estratègics».

A diferència del 2017, quan Trump va arribar per sorpresa a la Casa Blanca i es va veure forçat a envoltar-se en el seu gabinet i equip de representants del vell aparell i de diferents corrents tradicionals republicanes, ara tot i tots estan sota el seu control. El seu cercle d’assessors i nominats per al govern és un exèrcit de lleials, el Partit Republicà està entregat al seu domini i en control de les dues cambres, que necessitarà per implementar alguns elements de la seva agenda com les retallades d’impostos. I tot i que l’exigua minoria en la de Representants augura que no tot serà bufar i fer ampolles i moltes de les seves mesures tenen garantit veure’s enredades en reptes en els tribunals, el pla d’arribar avassallant està en marxa.

Aquests són cinc eixos de l’agenda i l’estratègia:

Trump complirà la seva repetida promesa de llançar en les primeres hores de presidència la "major operació de deportació de la història". Diversos mitjans nord-americans han avançat que dimarts té previst iniciar l’operació salvaguarda a Chicago, amb batudes en una de les ciutats governades per demòcrates que col·loca en primer lloc en l’epicentre de la seva campanya.

Abans, s’espera la firma de nombroses ordres executives relacionades amb la immigració, des de per recomençar la construcció del mur a la frontera amb Mèxic fins a suspendre l ’admissió de refugiats o acabar amb programes que han donat proteccions especials a cubans, veneçolans, nicaragüencs i haitians.

S’anticipa també una declaració d’emergència nacional que permeti enviar més recursos del Pentàgon a la frontera, emetre un veto a l’entrada d’immigrants d’alguns països similar al veto musulmà del seu primer mandat i llançar negociacions per reinstaurar la política de «quedar-se a Mèxic», que obliga els immigrants a esperar la tramitació dels seus casos allà. Fa mesos que el seu equip busca alguna malaltia o amenaça genèrica de salut que li permeti tornar a aplicar el Títol 42, que permet bloquejar entrades al país per evitar un «seriós perill» de salut, es va utilitzar en la pandèmia i l’aplicació de la qual Biden va mantenir fins al 2023.

Trump ha assegurat, a més, que el primer firmarà una ordre que negui el dret de ciutadania per naixement als fills d’«immigrants il·legals» i membres del seu equip han avançat que no inscriuran a la Seguretat Social ni emetran passaports per a aquests nens. Aquestes mesures tenen garantides demandes en els tribunals i l’esforç de Trump enfronta un repte descomunal: aquest dret està recollit en la catorzena esmena de la Constitució i per eliminar-lo seria necessària una esmena constitucional.

Trump prepara un altre sotrac al comerç global amb la promesa d’imposar des del primer dia del seu mandat aranzels, del 25% en el cas de productes del Canadà i Mèxic i d’un 10% afegit als que ja s’ apliquen a la Xina, tot i que les taxes, que utilitza com a einade negociació, podrien variar en les primeres ordres.

Ha anunciat també la creació d’un servei similar a hisenda per manejar aquests gravamens.

Arriba a més amb la promesa d’eliminar 10 regulacions per cadascuna que s’aprovi i de firmar en el seu primer dia una ordre que «dirigeixi totes les agències federals a eliminar cadascuna de la regulacions que estiguin impulsant a l’alça el cost dels bens».

Una altra de les ordres executives que s’anticipen elevaria les criptomonedes a imperatiu nacional o prioritat política, i forçaria les agències del Govern a treballar amb la indústria, crearia un consell assessor d’‘insiders’ i podria establir una reserva estratègica de bitcoin.

Com va fer el 2017, Trump pot treure els EUA de l’Acord de París. S’ha posat la meta de reduir en un any en un 50% els preus de l’energia. I de manera imminent s’esperen nombroses mesures que buscaran desfer passos fets per l’Administració de Joe Biden en matèria mediambiental, incloent eliminar el suport als vehicles elèctrics, relaxar els estàndards d’ emissions, expandir els permisos de perforacions petrolieres i gasístiques i del ‘fracking’, acabar amb la pausa que Biden va aprovar per a nous projectes d ’exportació de gas natural liquat i eliminar proteccions del demòcrata.

El primer dia de Trump donarà molta carnassa al moviment MAGA. Un dels principals focus d’atenció estarà a veure l’abast i els detalls dels perdons que ha promès per imputats i condemnats per l’assalt al Capitoli.

En el tsunami d’ordres executives s’anticipen, a més, nombroses mesures que compleixen amb l ’agenda ultraconservadora i antiwoke que tant mobilitza els conservadors. Trump ha promès, per exemple, una que imposi la prohibició que persones transsexuals participin en esports femenins o serveixin a l’Exèrcit. Vol també acabar amb tots els programes de diversitat, igualtat i inclusió en el govern federal i pretén deixar sense fons federals escoles que tinguin en el seu marc d’ensenyament la teoria crítica de la raça. Podria també atacar mandats de vacunació o mirar d’utilitzar el poder executiu per imposar requisits d’identificació per votar. I s’anticipa que reinstaurarà des del primer moment la política que veta donar fons federals a grups internacionals que assessoren sobre l’ avortament.

Un dels canvis més grans en el sistema democràtic que s’anticipa és l’intensificat esforç de Trump per desmantellar el que ell i els seus aliats anomenen l’«estat administratiu» o l’estat profund. I el primer dia s’espera una ordre que reviva una cosa que va intentar al final del seu mandat, l’anomenat ‘Schedule F’, que traurà proteccions a 50.000 funcionaris civils, i permetrà una purga i una substitució per lleials.

Notícies relacionades

L’alto el foc a Gaza entra en vigor i Hamàs allibera les primeres ostatges

La britànica raptada al seu propi cotxe

Segons una anàlisi d’Axios, en campanya i des de la seva victòria no hi ha promesa que Trump hagi repetit més, superant-se-la fins i tot la de la promesa de la deportació massiva, que la de posar fi a la guerra de Rússia a Ucraïna en 24 hores «fins i tot abans d’arribar a la presidència». La realitat, però, ha pogut amb ell. Ha reconegut que aconseguir la pau en aquest conflicte és «més difícil» que acabar la guerra a la Franja de Gaza. I el seu enviat per a Ucraïna ja ha demanat 100 dies per aconseguir avenços.

Trump podria també en el primer dia revertir passos que ha fet Biden en les últimes raneres del seu mandat, com treure Cuba dels països patrocinadors de terrorisme, i bé pot igualment tornar a imposar algunes sancions que es van retirar a Veneçuela.