L’alto el foc a Gaza entra en vigor i Hamàs allibera les primeres ostatges
Almenys 19 palestins moren a causa dels atacs israelians durant les gairebé tres hores de retard de la formalització de l’armistici
El retorn a casa el condiciona una frontera. A un costat de la tanca fronterera que separa la Franja de Gaza d’Israel, un país sencer es llança als carrers per entregar-se a l’emoció del retrobament. Romi Gonen, Emily Damari i Doron Stenibrecher, tres ostatges israelianes que van ser segrestades per Hamàs el 7 d’octubre del 2023, han sigut alliberats després de 471 dies de captiveri. Ahir a la nit dormien en un llit calent, amb menjar, aigua i cures a la seva sencera disposició. A l’altre costat, en canvi, desenes de milers de gazians emprenen el camí de tornada a casa per trobar el que ja imaginaven, el no-res més absolut. Restes dels edificis que els van servir de llar fets miques. Ni rastre de la calor que fa 470 dies emanaven.
Malgrat que els palestins de Gaza es van entregar a l’entusiasme de bon matí, a l’entrar en vigor l’alto el foc, la realitat era una altra. A les 8.30 hora local (7.30 hora peninsular espanyola), havia de callar el cel sobre la Franja de Gaza com a part de l’acord d’alto el foc firmat entre Hamàs i Israel. Però, a aquella hora, la rutina habitual dels últims 470 dies, plena de bombardejos, morts i destrucció, no s’havia alterat. L’alegria dels gazians davant l’imminent retorn a casa va ser aixafada, una vegada més, per les bombes israelianes, que van matar 19 persones. El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va posposar l’entrada en vigor de la treva a l’espera que Hamàs entregués els noms de les tres dones ostatges que serien alliberades com a part de l’acord. Dues hores més tard de la suposada hora d’inici, Hamàs va entregar la llista. A les 11.15 hores entrava finalment en vigor l’alto el foc, segons anunciava l’oficina de Netanyahu.
Romi Gonen, Emily Damari i Doron Stenibrecher ja es troben a Israel amb les seves mares. Després de 471 dies de captiveri, les tres joves, de 24, 28, i 31 anys, respectivament, van ser entregades per Hamàs als equips de la Creu Roja que, al seu torn, les van traspassar a l’Exèrcit israelià. Gonen va ser segrestada del festival Nova el 7 d’octubre del 2023, durant l’atac del grup palestí en el qual 1.139 persones van morir i 251 van anar segrestades i portades a Gaza. Damari, amb ciutadania britànica, i Steinbrecher van ser segrestades de les seves llars al quibuts Kfar Aza, a cinc quilòmetres de la Franja. Són les primeres de 33 casos humanitaris que seran alliberats durant aquesta primera fase de 42 dies de l’alto el foc.
L’infern passat
"Tota la nació us està abraçant: benvingudes a casa", va dir Netanyahu a Gal Hirsch, la persona encarregada del govern per a la tornada dels ostatges. "Sé, tots sabem que han passat per l’infern, que estan passant de la foscor a la llum, que estan sortint de l’esclavitud per assolir la llibertat", va afegir. A diferència de l’entrega d’ostatges de l’últim alto el foc, el novembre del 2023, Hamàs va aprofitar l’ocasió per donar-se un bany de masses a plena llum del dia. Desenes de combatents van acompanyar a les tres civils al cor de la ciutat de Gaza a la platja Saraya, on els esperaven centenars de gazians i els equips de la Creu Roja per supervisar l’intercanvi.
"13 mesos desaprofitats"
Un oficial de Hamàs va afirmar a Reuters que el retard en l’entrega de la llista d’ostatges va ser tècnic. "L’acord podria haver-se assolit fa més d’un any, però les ambicions malicioses de Netanyahu el van portar a continuar aquesta guerra genocida", va denunciar Abu Obeida, portaveu de les Brigades Al-Qassam de Hamàs, a la televisió.
El primer ministre de Qatar, Mohammed bin Abdulrahman Al Zani, va confirmar aquesta setmana en una entrevista a Sky News que l’acord firmat és el mateix des de desembre del 2023. "13 mesos del tot desaprofitats, de negociar detalls que no tenen cap significat i que no valen ni una sola vida dels palestins que vam perdre a Gaza, ni cap vida dels ostatges que van morir com a resultat dels atacs israelians", va denunciar Al Zani.
"Destrucció aclaparadora"
Moguts per l’esperança per un present sense violència, molts gazians van començar ahir a netejar els carrers i intentar retirar la runa per donar pas a una nova realitat que esperen que sigui duradora. "L’optimisme d’ahir a la nit [dissabte] es barreja amb l’escepticisme d’aquest matí; molts tenen esperança, però també es mostren cautelosos, ja que els cessaments del foc anteriors sovint han sigut de curta durada", explicava el periodista d’Al Jazeera, Tareq Abou Azoum, a EL PERIÓDICO. "Hi ha alleujament en l’aire, però està tenyit de dubtes sobre el que vindrà després".
"Aquesta sensació d’alleujament perquè, finalment, les bombes deixarien de caure, semblava un moment per respirar, tot i que fos breument," assenyalava el corresponsal gazià. "Però avui, la realitat s’està assentant: la destrucció que ens envolta és aclaparadora, i la por a què això pugui ser només una pausa en lloc d’un canvi real és difícil de sacsejar", concloïa el periodista Abou Azoum . Malgrat la dura realitat, molts gazians no van poder ahir evitar entregar-se a les celebracions. L’esperança, l’alegria col·lectiva i l’optimisme van prendre les ruïnes de l’enclavament palestí.
Presos palestins
Notícies relacionadesTambé a la Cisjordània ocupada l’emoció per l’anhelat retrobament es va concentrar a les portes de la presó Ofer. Ahir a la nit 90 presos palestins van ser alliberats com a part de l’acord de l’alto el foc. La majoria són dones i hi ha almenys una dotzena de menors entre les persones que ahir van tornar a dormir a les seves cases. O en el que queda d’elles. Durant l’alto el foc de novembre del 2023, les autoritats militars israelianes van prohibir als familiars dels reclusos mostrar qualsevol tipus d’alegria o emoció a les portes del centre penitenciari, sota l’amenaça de tornar a ser detinguts per l’Exèrcit.
En el tros de disputada terra que ha sacsejat la regió durant els últims 15 mesos, ahir era un dia d’històriques emocions. Els primers camions d’ajuda humanitària van entrar en la Franja de Gaza, alleujant la fam i la desolació de milers de persones. "En les pròximes setmanes, espero que hi hagi estabilitat, que les necessitats bàsiques com a menjar, aigua i refugi arribin a tots", desitjava Abou Azoum. "Vull veure les famílies reunides, els nens somrient de nou i que alguna forma de normalitat torni a les nostres vides; vull veure la reconstrucció de Gaza de nou i informar al món d’això, perquè Gaza no és només un lloc de runa i destrucció; és un lloc de somnis, resiliència i vida", afegia el periodista. "La nostra humanitat no es defineix pel conflicte que suportem, sinó per l’esperança que portem malgrat això", concloïa el corresponsal.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- "Ansu hauria pogut ser Lamine Yamal"
- Olmo pateix una sobrecàrrega muscular i demà no jugarà contra el Benfica
- RT va fomentar la polarització en moments crítics per a Espanya
- Veïns de la ‘nova Diagonal’ denuncien pífies a les voreres
- L’alto el foc a Gaza entra en vigor i Hamàs allibera les primeres ostatges