L’ús de ‘bots’ va propulsar la cobertura de la propaganda russa sobre l’1-O

El recurs massiu a comptes automatitzats va fer que RT superés llavors en presència en xarxes socials a mitjans espanyols consolidats

L’ús de ‘bots’ va propulsar la cobertura de la propaganda russa sobre l’1-O
3
Es llegeix en minuts
Marc Marginedas
Marc Marginedas

Periodista

Especialista en països de l'antiga Unió soviètica i el món àrab-islàmic.

ver +

RT en espanyol i en concret la seva web, codirigida almenys des del 2016 per l’actual col·laboradora del Canal Xarxa Inna Afinogenova, ha recorregut a mètodes trucats, en concret a bots o comptes automatitzats, per impulsar la seva presència a les xarxes socials en moments crítics per a Catalunya i Espanya, amplificant d’aquesta manera l’impacte de les seves cobertures, descrites per polítics espanyols i analistes del ciberespai com a impulsores de desestabilització. Segons coincideixen diversos analistes, el fenomen es va fer particularment visible durant les tenses setmanes que van seguir al referèndum no autoritzat del 2017, període en què el tàndem format per la cadena russa i l’agència Spútnik, van aparèixer als primers llocs en la classificació de mitjans més reproduïts, superant a El Mundo o TVE. L’ús de bots ha sigut corroborat també per Max Golovánov, extreballador de la cadena, que afirma que, ja el 2010, va ser encarregat per la directora del canal, Victoria Vorontsova, d’adquirir bots, seguint l’exemple de RT en llengua anglesa.

Els experts alerten que aquesta pràctica mostra que fàcil que pot resultar per a certs mitjans i comunicadors distorsionar els debats polítics i adquirir un pes específic molt superior al que en realitat tenen. Posen com a exemple l’ocorregut recentment a Romania, on el Tribunal Suprem va anul·lar els resultats de la primera volta de les presidencials després de constatar la intel·ligència romanesa que el vencedor, l’ultra Calin Georgescu, favorable al Kremlin i contrari a ajudar militarment Ucraïna, s’havia beneficiat d’una campanya inflada i impulsada des de Rússia a TikTok per promoure la seva candidatura.

"Pocs esperaven que RT pogués competir en quota d’interaccions a Twitter amb mitjans com El Mundo o El País; entre l’1 de setembre i el 29 d’octubre, RT va acumular 1,3 milions d’interaccions, una quota del 30,1%, superant en 700.000 a El Mundo", i seguint de prop a El País, que va capturar "una quota del 46%", constata Albert Borràs, codirector de Cassini Group Spain, empresa especialitzada en l’anàlisi de regs geopolítics i intel·ligència econòmica, a l’informe Amenaces informacionals russes a Espanya. El paper dels bots per sobredimensionar l’abast en xarxes de RT en espanyol va ser confirmat el novembre del 2017 per The Washington Post: "Tot indica amb rotunditat que el 84% dels comptes clau que van difondre de manera sistemàtica i massiva (contingut de RT i Spútnik) són molt probablement bots digitals".

Narratives incendiàries

Notícies relacionades

La revista científica nord-americana Proceedings of the National Academy of Sciences va explicar, en un altre article publicat el 2018, com es va materialitzar el procés perquè aquests comptes automatitzats contribuïssin a encendre els ànims a Catalunya entre dos grups polaritzats d’independentistes i constitucionalistes. "Els bots van actuar des d’àrees perifèriques del sistema per dirigir-se a humans influents dels dos grups, bombardejant independentistes amb continguts violents, augmentant la seva exposició a narratives negatives i incendiàries" a les xarxes, valoren els acadèmics Massimo Stella, Manlio de Domenico i Emilio Ferrara després d’analitzar quatre milions de missatges de Twitter emesos llavors.

Han passat ja gairebé vuit anys, i la majoria dels tuits emesos per la web de RT en espanyol, tant l’1 d’octubre del 2017 com durant les setmanes àlgides del procés, han sigut esborrats, constata l’analista Borràs. Segons la seva anàlisi, es tracta d’un procés "deliberat d’eliminació de missatges" que, o bé va ser originat pel mateix mitjà de comunicació, o bé "van ser denunciats" a la xarxa social. El que sí que se sap és que eren missatges destinats a "estigmatitzar l’Executiu espanyol" i a "incitar un augment dels disturbis".