RT va fomentar la polarització en moments crítics per a Espanya

Nombrosos exemples sorgeixen en un rastreig per la web de RT en espanyol: es van publicar articles i missatges en xarxes que citaven experts amb una reputació qüestionable parlant de "tancs", que evocaven l’existència de "trets" durant les càrregues policials, que suggerien que l’OTAN havia de bombardejar Madrid i que mostraven fotografies exagerant el nivell de violència policial. Així mateix, va difondre mapes manipulats de països de la UE que, sense cap aparença de realitat, havien donat suport a la independència de Catalunya d’"alguna forma". Afinogenova no ha respost a un email enviat per EL PERIÓDICO en què se li preguntava si, a més d’ella, altres persones prenien decisions editorials a la web de RT i, en cas afirmatiu, qui seria.

Els experts recorden que aquest tipus de cobertures mediàtiques són una mostra del perill de la desinformació russa, mentre alerten que les esmentades estratègies s’activen en períodes de polarització política, com l’actual a Espanya. "RT en espanyol i Inna Afinogenova han exercit un paper clau en l’estratègia de desestabilització informativa russa a Espanya, especialment durant esdeveniments crítics com el referèndum català del 2017, les eleccions generals espanyoles i la pandèmia de la covid 19", sosté Albert Borràs, doctor en Geopolítica i codirector de Cassini Group Spain a l’informe titulat Amenaces informacionals russes a Espanya i al qual EL PERIÓDICO ha tingut accés en exclusiva.

"Sobre la web i Catalunya, és la mateixa tècnica que apliquen per a tot Europa i Occident: quan veuen debilitats en la nostra societat, les sobredimensionen", afirmen a EL PERIÓDICO persones coneixedores del funcionament intern de la cadena. Aquest diari ha contactat amb extreballadors de RT: alguns van declinar participar en aquest article, d’altres van parlar bé d’Afinogenova, definint-la com a "talentosa" i "oberta", i d’altres només van acceptar parlar sota anonimat. RT ha establert per contracte un règim de multes per als seus extreballadors que revelin el funcionamiento intern de la cadena.

Tancs per a la consulta

La web de RT va evocar la idea que els tancs podrien acabar fent acte de presència als carrers de Catalunya molt abans de l’1 d’octubre del 2017. "¿Sortiran els tancs el dia de la consulta independentista catalana?", titulava un article publicat el 10 de juny del 2017, en què s’especulava amb un possible enviament de l’Exèrcit a reprimir les mobilitzacions amb motiu del referèndum convocat per la Generalitat, una idea que, segons la informació, era "bastant popular" entre el sector de la societat contrari a la independència. En realitat, el text només citava un tuit fet per un usuari d’aquesta xarxa social, amb 300 seguidors, i que va obtenir un únic retuit i tres likes.

Notícies relacionades

L’alto el foc a Gaza entra en vigor i Hamàs allibera les primeres ostatges

La britànica raptada al seu propi cotxe

La segona ocasió es va produir ja passat el referèndum, el 28 d’octubre del 2017. Sota el titular "Tancs als carrers de Barcelona: Espanya i Catalunya a punt d’un desenllaç violent", es reproduïa l’anàlisi dels successos de l’1-O de John Wight, presentat pel medi com un "analista polític". El comentarista, novel·lista de professió i mancat de cap relació amb Catalunya, és autor de llibres com Dreams that die, sobre les desaventures d’un aspirant a guionista que arriba a Hollywood i acaba exercint d’actor figurant, es trobava en aquells moments en nòmina de l’entramat de mitjans del Kremlin. De fet, comptava amb un programa a Spútnik Radio anomenat Hard Facts, en què s’impulsaven narratives i notícies falses favorables al Kremlin, per exemple qualificant d’"histèria antirussa" les acusacions contra Moscou de ser darrere de l’enverinament de Serguei Skripal al Regne Unit.

Especial impacte va provocar un altre article d’anàlisi –"¿Per què l’OTAN no bombardeja Madrid durant 78 dies?"–, publicat per la web de RT tres dies després de la celebració de la consulta no autoritzada, en què s’estableix una comparació entre el desig d’"independència unilateral" de Kosovo i Catalunya. "La situació és similar en molts aspectes... de fet, Kosovo és encara més part de Sèrbia que Catalunya d’Espanya", escriu un tal William Mallison, presentat com un exdiplomàtic britànic. En realitat, es tracta d’un professor de la universitat online italiana Guglielmo Marconi que va ocupar en el passat càrrecs de segona i tercera fila en legacions com Kenya. La repressió dels paramilitars serbis a la província albanesa de Kosovo durant la guerra del 1998-1999 va forçar un milió d’albanesos a abandonar les seves llars.