Trump torna al poder reforçat i sense la resistència del 2017 entre les elits

La dèbil credibilitat del jurament sortint de boca del republicà quedarà remarcada per l’escenari forçat per a la cerimònia per les gèlides condicions meteorològiques anticipades per a la capital. Perquè Trump consumarà el seu retorn al poder, extraordinari i avalat a les urnes per una majoria de votants, no a l’escalinata exterior del Capitoli, sinó a la rotonda sota la cúpula a l’interior de l’edifici del poble, el mateix que els seus seguidors, atiats per les seves mentides sobre un inexistent frau electoral el 2020, van assaltar el 6 de gener del 2021 mirant d’evitar la certificació de la victòria de Joe Biden.

Començarà així una presidència única que arrenca amb el primer president condemnat pel penal, però també protegit com cap altre prèviament per una capa d’immunitat i poder ampliat pel Suprem que li obre les portes a l’absolutisme. I la gran incògnita és quin camí recorreran a partir d’aquell moment la democràcia nord-americana i el món.

La rima de la història que planteja Trump és assonant. Fa vuit anys va arribar a la presidència sorprenent no només els demòcrates sinó el seu propi partit; ara la seva formació viu entregada al seu domini, moguts alguns per la lleialtat i l’alineació programàtica o ideològica; altres per la por, raonable, del càstig, a l’ostracisme.

El mateix passa a la seva Casa Blanca i el seu Govern. El 2017 Trump era un principiant però avui, com ha dit Michael Steele, que va presidir el Comitè Nacional Republicà, tant ell com el seu equip són "més llestos, més ràpids". "Han tingut quatre anys per tramar i preparar, han debilitat la infraestructura en àrees crítiques com el Departament de Justícia". Tot i que algunes salvaguardes democràtiques van sobreviure a les seves primeres envestides, cal veure que puguin resistir aquest segon mandat. El magnat, als seus 78 anys, arriba com un buldòzer.

Fa vuit anys bona part del món polític i part important de la societat el van rebre en alerta com una anomalia; avui el pes de la seva victòria a les urnes els apaivaga. Trump disfruta d’un índex més gran d’aprovació (a prop del 50%) del que tenia fa vuit anys. I l’oposició està visiblement atordida, tan alarmada o més que llavors, però sense una estratègia de resistència formal.

Mentre alguns demòcrates miren d’aparcar les diferències que hi ha entre faccions per fer un front comú, especialment en un Congrés que almenys fins a les legislatives de l’any 2026 controlen els republicans, d’altres assumeixen la via de la cooperació. "Hem de tractar-lo com un president normal perquè ara és així com es veuen els presidents normals als EUA", li deia l’ajudant d’un senador demòcrata des de l’anonimat a NBC.

Submissió al líder

La normalització de l’extraordinari és un fet innegable, igual que el poder monumental de Trump. Fins i tot abans d’arribar per segona vegada a la Casa Blanca i posar en marxa de manera immediata una agenda que promet alterar radicalment la vida i les normes dels EUA, incloent una operació massiva de deportacions o la substitució de funcionaris públics per un exèrcit de càrrecs polítics elegits per la seva lleialtat, ja ha aconseguit que poders fàctics comencin a mostrar actes del que es coneix com a "obediència anticipada".

Grans empreses que durant anys van promoure programes de justícia climàtica o social, racial i de gènere han començat a desfer-se d’aquests esquemes demonitzats pels republicans com a woke i que estan en un dels múltiples punts de mira del president. Fins i tot en alguns mitjans de comunicació la cobertura ha canviat clarament per reduir l’antagonisme amb un president que, tot i que tingui previst parlar d’unitat en el discurs d’aquest dilluns, arriba per segona vegada al càrrec amb esperit de revenja i venjança.

Els diners i Silicon Valley

Si en un sector ha sigut radical el gir, ha sigut en el sector tecnològic. Darrere titans com Peter Thiel, dels pocs aliats que Trump tenia a Silicon Valley el 2016, han arribat pràcticament tots els altres, començant per Elon Musk, el pare de Tesla i Space X i propietari de Twitter, que va recolzar l’última carrera presidencial del republicà amb més de 250 milions de dòlars i ara estarà al capdavant d’un ens creat per mirar de retallar la despesa del Govern i millorar-ne l’eficiència.

Notícies relacionades

L’alto el foc a Gaza entra en vigor i Hamàs allibera les primeres ostatges

La britànica raptada al seu propi cotxe

L’alineament i fins i tot vassallatge del sector explica que el fons creat per a la cerimònia inaugural de Trump hagi batut un rècord de recaptació amb més de 150 milions de dòlars donats. Segons una anàlisi de The Washington Post, el 60% dels donants d’aquesta vegada no van aportar ni un dòlar el 2017.

A aquests cofres ha arribat almenys un milió de dòlars de Mark Zuckerberg (Meta), que acaba de posar fi als programes de verificació a les seves plataformes, i de Jeff Bezos, pare d’Amazon i amo de The Washington Post, un dels mitjans que s’han sumat a la nova dinàmica. També han enviat fons Sam Altman (OpenAI), Sundar Pichai (Google), Tim Cook (Apple) i Dara Khosrowshahi (Uber). Tots, juntament amb el conseller delegat de TikTok, Shou Zi Chew, estaven convidats als actes d’aquest dilluns, igual com diversos referents del populisme reaccionari com Meloni, Milei o Abascal.