L’alliberament de 92 presos palestins revela el maltractament a les presons israelianes

Més de 10.400 presos palestins

Part de l’acord d’alto el foc entre Israel i Hamàs incloïa l’alliberament dels centenars de presos palestins que l’Estat hebreu té tancats als seus infames centres penitenciaris. En total, són més de 10.400 reclusos, segons l’Associació de Suport als Presos i Drets Humans, més coneguda com a Addameer. Però l’entesa només ha garantit l’excarceració de 1.904 d’ells durant aquesta primera fase, que també inclourà l’alliberament de 33 ostatges israelians segrestats a Gaza. Són moltes famílies palestines les que es queden sense veure els seus presos o els seus "ostatges", com prefereixen dir-los, ja que una tercera part, almenys 3.376, segueixen a la presó sota el règim de detenció administrativa.

"Això significa que són detinguts sense càrrecs concrets, i les autoritats israelianes els poden mantenir a la presó sense dur a terme un judici", explica Amani Srahneh, del Club de Presoners Palestins, a aquest diari. Un dels casos més sonats de detenció administrativa ha sigut el de la diputada Jalida Jarrar. Aquesta històrica figura de l’esquerrà Front Popular per a l’Alliberament de Palestina (FPLP) va sortir de la presó dilluns a la matinada com a part de l’acord d’intercanvi. Era a la presó d’Ayalon, a la localitat israeliana de Ramla, des del 26 de desembre del 2023, sense cap càrrec presentat en contra seu. Durant els últims sis mesos, va estar retinguda en una cel·la d’aïllament d’un metre per un metre i mig.

Tot i que el seu rostre és conegut per a alguns dins i fora dels territoris ocupats, el seu desmillorat aspecte en feia difícil una ràpida identificació. Als 61 anys, la llarga cabellera negra de la històrica feminista s’havia transformat en una melena grisa, que li emmarcava la cara solcada per les arrugues. El seu rostre era el més fidel retrat del que ha viscut. "Les condicions de vida dels presoners, tant homes com dones, són de les més difícils", va dir dilluns en roda de premsa.

"Des de 1967 [l’inici de l’ocupació militar israeliana de Cisjordània] fins avui, les circumstàncies mai han sigut tan dures, ja sigui pels repetits atacs a presoners i presoneres, els constants llançaments de gas lacrimogen, la mala qualitat i quantitat del menjar o la política d’aïllament imposada per les forces d’ocupació", ha denunciat, descrivint el que ella mateixa ha patit.

Notícies relacionades

Una drecera per saltar-se el poder legislatiu

1.500 indults per als assaltants del Capitoli

Les presons israelianes són conegudes pel maltractament als presoners palestins. Agències de les Nacions Unides, investigadors i organitzacions de drets humans han documentat detencions arbitràries, tractes inhumans i degradants, tortures i morts de palestins sota custòdia israeliana. Addameer ha denunciat que, des de l’inici de la guerra contra Gaza el 7 d’octubre del 2023, 56 palestins han perdut la vida a l’interior de les presons israelianes, el nombre més gran de la història.

A més, les autoritats tenen segrestats els cadàvers de 65 presos morts sota la seva custòdia. No han revelat encara el nombre de cossos de presos morts que havien sigut detinguts a la Franja de Gaza durant els últims 15 mesos i que encara mantenen en la seva possessió.