El laberint màgic de Trump

H i ha un lloc a Nova York on refugiar-se del soroll del món. És a la seu central de l’ONU i el va dissenyar el secretari general que, potser per prendre’s seriosament la promesa de "preservar les generacions venidores del flagell de la guerra que dues vegades durant la nostra vida ha infligit a la Humanitat patiments indicibles", va morir en un sospitós accident aeri a l’Àfrica quan mirava d’evitar que l’antic Congo Belga fos desintegrat per permetre que la cobdícia d’Occident es distingís. Abans del plausible assassinat de Dag Hammarskjöld, el primer ministre del nou Congo lliure, Patrice Lumumba, amb l’ajuda de la CIA i de militars belgues, va ser segrestat, torturat i eliminat, i al seu lloc entronitzat Mobutu Sese Seko, guardià de Washington a l’Àfrica austral. Aquest lloc creat per Hammarskjöld és una habitació minúscula, amb cadires de boga, un gran bloc de mineral de ferro, una fresca metafísica d’un artista suec, i silenci a doll.

Hi ha un barret d’ala ampla, rígida, cordovès, que podria amagar una fulla per tallar el cap a qualsevol que s’atrevís a besar una primera dama eloqüent pels seus silencis, elegant i extemporani. L’afegitó vela els ulls i podria haver servit a una dona dels anys trenta amb debilitat pels nou rics per assistir a una de les llegendàries festes que celebrava Jay Gatsby a Nova York, quan el món s’encaminava a l’abisme. El barretet, incrustat al crani insondable d’una bellesa eslovena anomenada Melania, es va convertir en un fetitxe polític en la presa de possessió del 47è president de la nació més rica i poderosa del món. Donald Trump es va quedar amb la seva agra mel als llavis i no va poder ni fregar el cutis marbrenc setinat de la seva dona, que no viurà a la Casa Blanca quan el seu marit es dediqui com Mides a fundar una nova Edat d’Or per als Estats Units, costi el que costi i caigui qui caigui.

Notícies relacionades

Una drecera per saltar-se el poder legislatiu

1.500 indults per als assaltants del Capitoli

Imagino que a l’injustament oblidat Max Aub, escriptor espanyol nascut a París i mort en l’exili mexicà, que va explicar de forma esgarrifosa la Guerra Civil espanyola a El laberinto mágico, una fresca novel·lesca en sis volums que tot espanyolet hauria de llegir, no li agradaria que el seu nom i la seva obra cabdal es vinculessin a un president tan pagat de si mateix, que no aconsegueix ocultar el seu rictus d’impacient prepotència, narcisisme incurable, ressentiment incorregible, ignorància supina i una firma que és un filó per a grafòlegs i que s’envolta de lacais i milionaris perquè li recordin nit i dia que Déu el va salvar de la mort per crear una nova Amèrica a imatge i semblança seva.

En un viatge a Israel a finals dels anys 60 i malgrat ser jueu, Max Aub (vegin-se els seus Diarios, esplèndidament editats per Renacimiento) ja va denunciar que el sionisme és una forma de racisme i que el país s’estava convertint en un perillós experiment nacionalista estofat de religió: "Ens ajuden molt els Estats Units. Sense ells no podríem viure", o "L’Estat israelià (...) és un moviment religiós i racista, però només en part, cosa que no és suficient per declarar-lo feixista, perquè llavors ho seria Amèrica del Nord i no ho és". ¿Què escriuria avui Max Aub del que espera als EUA sota un il·luminat de cabells vermells avalat per més de 70 milions de compatriotes, i als palestins i a altres pobres de solemnitat, quan un dels llegats més grans de la sortint Administració demòcrata de Joe Biden és un genocidi perpetrat mentre Europa mirava cap a una altra banda.