Més de 200 polítics d’Amèrica Llatina defensen el canal de Panamà

Els dirigents qualifiquen en un manifest d’"irresponsable" la intenció del mandatari republicà d’apropiar-se del passatge

Més de 200 polítics d’Amèrica Llatina defensen el canal de Panamà
2
Es llegeix en minuts
Abel Gilbert
Abel Gilbert

Corresponsal a Buenos Aires

ver +

Donald Trump va ratificar, ja com a president en exercici, la decisió d’apropiar-se del canal de Panamà. Els EUA, va assegurar en el seu primer discurs, han sigut "molt maltractats" després de tornar al país centreamericà el passatge interoceànic el 1999 com a conseqüència del tractat bilateral de 1977. Aquest acord, va sostenir el multimilionari, ha sigut "violat" perquè els vaixells nord-americans, i fins i tot la seva Marina de guerra, "paguen de més" al travessar-lo. "La Xina opera el canal. No el vam donar perquè l’operin els xinesos sinó Panamà. Per això, recuperarem el canal".

Poques hores abans de fer oficial la voluntat expansionista, i afegint-se a pronunciaments en la mateixa direcció de gairebé el total dels governs de la regió, més de 200 personalitats polítiques d’Amèrica Llatina van rebutjar de ple aquesta amenaça que es coneixia per endavant. "És irresponsable que, després de l’èxit de la firma i el compliment dels tractats Torrijos-Carter, el president Donald Trump pretengui situar el canal de Panamà en una disputa geopolítica amb la Xina o que s’utilitzin arguments en aquest sentit que desconeguin la sobirania titular de Panamà sobre el canal i el seu territori". Aquest país, es remarca, "ha demostrat absoluta capacitat en la gestió del canal i responsabilitat en el respecte a la neutralitat de la via interoceànica". Des de fa un quart de segle actua "amb responsabilitat envers el comerç mundial", ha construït "un tercer joc de rescloses que permet ara el trànsit de vaixells de més calat i duplica la seva capacitat de càrrega". Els Estats Units, el principal usuari, "ho saben".

Notícies relacionades

L’anomenada Taula de Reflexió Llatinoamericana va reaccionar enmig de la perplexitat i va sumar en el seu document més de 200 firmes. Entre aquestes hi ha les de l’expresident panameny, Martín Torrijos; l’exministre d’Exteriors de l’Uruguai i expresident del Banc Interamericà de Desenvolupament (BID), Enrique Iglesias; l’extitular d’Exteriors de Xile i de l’Organització d’Estats Americans (OEA), José Insulza; el seu col·lega brasiler, Celso Lafer, i els excancellers argentins Felipe Solá i Jorge Taiana.

"La base fonamental de la convivència americana ha sigut, és i ha de ser el respecte als tractats i al dret internacional. Va ser en el marc de l’OEA que tant Panamà com els Estats Units van decidir resoldre les diferències històriques sobre el canal de Panamà, mitjançant negociacions pacífiques", recorda el text i expressa al seu torn el temor pel que la Casa Blanca es proposa. "Seria impensable i inacceptable que l’amenaça i la coerció es puguin convertir en nous instruments de la política exterior dels Estats Units cap a l’Amèrica Llatina i el Carib". L’enunciació de Trump "rememora la denominada Doctrina Monroe", d’empremta expansionista, i crida l’atenció "sobre l’afany d’alguns per reviure-la". Va recordar en aquest sentit que els tractats Torrijos-Carter, subscrits en virtut de "la incansable lluita del poble panameny", van ser "respectats per successives administracions nord-americanes".