Milers de palestins retornen a casa en una Gaza amb el 60% d’edificis en ruïnes

"El meu germà va anar a veure la seva casa i la meva, però m’han dit que la meva zona encara està considerada una àrea perillosa, així que estic intentant contactar-hi per demanar-li que no hi vagi", explica Hiba, una gazatina desplaçada a Egipte, a aquest diari. Des de l’exili, aquesta jove palestina no té altra alternativa que esperar als missatges dels seus éssers estimats per saber si hi ha un futur per a ella i els seus a la seva terra natal. "El meu oncle ha anat a veure casa seva i només ha trobat runa per totes bandes, ni rastre de les cases dels voltants", afegeix. Uns minuts més tard, arriba un nou missatge. "Acabo de saber que les cases dels meus tres germans, l’apartament de la meva mare i la meva antiga casa a prop de la de la meva mare han desaparegut", lamenta Hiba.

La història de Hiba és la de tot un poble. Un poble que, armat de resiliència, aprofita la claredat d’aquesta primera jornada sense violència per descobrir que els seus pitjors temors s’han convertit en realitat. "Vaig anar a veure la família del meu amic", explica Mariam des de l’enclavament. Un viatge que acostumava a fer per prendre una tassa de te i xerrar. Però el seu silenci dels últims mesos no augurava una llarga conversa de retrobament. "Lamentablement el vaig trobar a ell i a tota la família com a restes mortals", diu a aquest diari. Hi ha almenys 10.000 cadàvers enterrats sota el formigó de Gaza, segons l’agència de defensa civil. En la primera jornada d’aquesta macabra recerca, ja han recuperat almenys 62 morts.

Més enllà de la brutalitat de les pèrdues humanes dels últims 15 mesos –es compten 46.707 palestins com a víctimes oficials, sense incloure aquests milers de desapareguts–, l’ofensiva militar israeliana contra Gaza ha provocat una devastació sense precedents. Segons xifres de les Nacions Unides, més del 60% dels edificis i el 65% de les carreteres de Gaza han sigut destruïts des del 7 d’octubre del 2023, quan va començar la guerra. A més, "s’han generat més de 42 milions de tones de runa, dins de les quals hi ha restes humanes enterrades i municions sense detonar, amiant i altres substàncies perilloses", assenyala l’informe de l’Oficina de l’ONU per a la Coordinació d’Assumptes Humanitaris (OCHA).

Amb el 92% de les llars danyades o destruïdes, no hi ha lloc al qual tornar a Gaza. Des que la seva casa a la ciutat de Gaza va ser destrossada la primera setmana de la guerra, Kayed Hammad s’ha quedat al pis d’un amic, que va decidir fugir al sud de l’enclavament. "Ara que ha tornat, no tenim casa, per la qual cosa estic buscant un pis de lloguer, que és gairebé impossible trobar i serà a preu d’or", explica a aquest diari. El 74% de la ciutat de Gaza, allà on busca nova vivenda, està destruïda. "Moltíssima gent està en la nostra situació i els pisos estan més que cobejats", reconeix. L’alegria inicial per la pausa en els combats ja ha desaparegut per a molts gazatins.

Hi ha moltíssima feina per fer. Primer, caldria retirar les muntanyes de runa de la reduïda Franja. Les Nacions Unides estimen que, amb més de 100 camions treballant a temps complet, es necessitarien més de 15 anys per netejar-ho. Però hi ha molt poc espai a l’enclavament de 365 quilòmetres quadrats per posar tantes deixalles. Treure-les totes podria costar fins a 700 milions de dòlars. Reconstruir tot el que s’ha destruït podria requerir més de 350 anys si el bloqueig israelià a la Franja continua.

La reconstrucció podria ascendir a molt més de 80.000 milions de dòlars, si es tenen en compte les despeses ocultes, com l’impacte a llarg termini d’un mercat laboral devastat per la mort, les lesions i els traumatismes. A Gaza, no queda pràcticament res. L’Exèrcit israelià es va encarregar de destruir tot allò que fos promesa d’un demà. No queda ni una universitat dreta a l’enclavament, i el 88% de les escoles, 496 d’un total de 564, han resultat danyades o destruïdes. L’OCHA denuncia que almenys 503 membres del personal docent han mort. Més de 625.000 nens en edat escolar porten més d’un any sencer sense educació.

Aquesta mateixa estratègia s’ha utilitzat contra els hospitals. Malgrat la seva protecció explícita sota el dret humanitari, han sigut atacats repetidament i privats de subministraments essencials. Només la meitat de la trentena de centres mèdics funcionen parcialment. Més de 950 membres del personal mèdic han mort en els últims 15 mesos. Les forces de la defensa civil han perdut el 48% dels seus membres, ja sigui morts (99), ferits (319) o detinguts (27) per les tropes israelianes.

Farina i combustible

Notícies relacionades

‘Luxe silenciós’ al Capitoli

El Govern impulsa un pla contra l’efecte dels aranzels dels EUA

L’entrada dels primers 630 camions amb ajuda humanitària, sobretot farina per a les fleques i combustible per als hospitals, ha alleujat momentàniament el desolador panorama.

Al seu torn, la destrucció de 1.190 quilòmetres de carreteres i l’afectació de gairebé 2.000 quilòmetres més dificulten els moviments a Gaza. La devastació del 68% de la superfície de cultiu de l’enclavament ha privat de mitjà de subsistència gran part de la població. Sense cap promesa de demà, la població gazatina continua avançant entre el no-res. Nou de cada 10 palestins han sigut desplaçats durant la més brutal de les seves guerres. Però han sobreviscut, i aquesta és la seva gran victòria. Per això, carreguen a l’esquena els pals i lones de plàstic que formaven les seves tendes de campanya lluny de casa per instal·lar-les sobre les ruïnes de la seva llar.