Tots els poders de Musk

Elon Musk ja acumula més riquesa que el seu país natal, Sud-àfrica. Amb un patrimoni de 410.000 milions d’euros, és també més ric que Xile, Finlàndia, Portugal o Egipte. De fet, si Musk fos una nació, estaria al voltant del lloc 30 en el rànquing dels més rics (de 195 països que hi ha al món). Als Estats Units, on resideix, el seu patrimoni representa l’1,6% del PIB, cosa que trenca el percentatge que fins fa poc tenia Rockefeller. Musk ja és l’home més ric del temps modern.

Elon Musk tindrà un despatx a la Casa Blanca. No només treballarà per a Donald Trump sinó que tindrà accés directe i continuat al president dels EUA mentre continua sent propietari d’empreses amb milers de milions de dòlars en contractes públics, cosa que crea potencials conflictes d’interès en diversos fronts. Acostumat a ser el centre d’atenció allà on va, dilluns passat va desencadenar la polèmica per realitzar, en el míting posterior a la investidura de Trump, un gest que recordava la salutació nazi.

Els 240 milions d’euros que va gastar en la campanya electoral probablement han sigut els seus diners més ben invertits. Tot just una setmana després de la victòria de Trump, aquest el va premiar amb un càrrec de nova creació. Musk dirigirà el nou Departament d’Eficiència Governamental. El seu mandat és vague –estalviar diners i reduir l’aparell burocràtic– però també transversal; ho inclou tot.

Musk, propietari de les cèlebres Tesla i SpaceX, no va comprar Twitter per guanyar més diners (la xarxa social s’ha devaluat des de la seva compra), sinó per controlar un dels altaveus d’internet més grans. De la mateixa manera, l’entrada en política de l’home més ric de la història moderna, més enllà dels diners, el que busca és poder.

Nascut a Pretòria (Sud-àfrica) fa 53 anys, de pare sud-africà i mare canadenca, va mostrar des de molt jove talent per als ordinadors i esperit emprenedor. Als 12 anys va crear un videojoc sobre l’espai, que va vendre per 500 dòlars a una revista d’informàtica. Just abans de la majoria d’edat i en part per evitar el servei militar obligatori, Musk se’n va anar al Canadà.

Primers passos

Musk va traslladar el seu expedient dues vegades, de la seva Pretòria natal a la Queen’s University del Canadà, i després a la Universitat de Pennsilvània, on es va llicenciar en Física i Economia. Es va matricular en un postgrau a la Universitat de Stanford, a Califòrnia, però va abandonar després de dos dies de classe per emprendre, atret per aquesta Silicon Valley a la qual s’havia mudat.

Musk ha cofundat set empreses des de 1995, fins i tot abans d’acabar els seus estudis. La primera, Zip2, un programa que feia guies locals per a diaris online, la va crear amb el seu germà, Kimbal. La van vendre quatre anys després per 290 milions de dòlars. Va ser el seu primer gran salt de patrimoni. Amb part dels diners va fundar un banc online que va anomenar X.com (després va recuperar el nom per rebatejar Twitter). El va fusionar amb un competidor, Peter Thiel, que es va convertir en aliat i de la unió va sortir el sistema de pagament electrònic PayPal, adquirit per eBay el 2002 per més de 1.300 milions d’euros.

A partir d’aquell any, si bé va continuar comprant i venent empreses, Musk es va centrar en les seves dues grans apostes: la tecnologia aeroespacial de SpaceX (que des del 2008 ha firmat 20.000 milions de dòlars en contractes amb el Departament de Defensa dels EUA i la NASA) i els vehicles elèctrics de Tesla. El 2022, va llançar una opa hostil de 42.000 milions d’euros per Twitter. A l’agafar les regnes de la xarxa social, Musk li va canviar el nom a X, va acomiadar gairebé la meitat de la plantilla i va restablir molts comptes prohibits, inclòs el de Trump.

Neurologia, túnels i IA

Musk és propietari d’empreses menys conegudes però potencialment influents. Neuralink, valorada en uns 7.000 milions d’euros, posarà aquest any 30 implants neurològics al cervell de 30 persones amb tetraplegia o afectacions similars. Per la seva banda, The Boring Company, es dedica a construir túnels per sota de macrociutats, com a Las Vegas. I en la seva carrera per la intel·ligència artificial, Musk, que va formar part d’OpenAI, encapçala ara xAI, que mira de competir amb ChatGPT.

El novembre passat, Forbes va revelar la creació de dues companyies més, United States of America Inc., i Group America LLC, que ha utilitzat per enviar xecs amb diners per a aquells indecisos que votaven per Trump.

Els inversors semblen aplaudir com el poder polític convergeix amb l’econòmic a les mans de Musk. Després que l’elecció de Trump revalidés l’aposta de Musk, les accions de Tesla es van disparar i, amb elles, la seva fortuna va arribar al punt més alt.

Notícies relacionades

Una drecera per saltar-se el poder legislatiu

1.500 indults per als assaltants del Capitoli

La seva proximitat a Trump és física –ha sigut hoste de la mansió del president a Mar-a-Lago, Florida, des del novembre, per preparar la transició presidencial– i fàctica: líders polítics de tot el món han visitat Musk i aquest ha sigut convidat a actes oficials, posant en fotos de família amb els Trump.

"No, no aconseguirà la presidència", va dir Trump recentment en una roda de premsa. "Estic fora de perill. ¿Saben per què? No pot ser-ho. No va néixer en aquest país", va afegir, i va deixar anar una rialla. Atac de gelosia o d’honestedat, és difícil saber si Trump va escollir Musk o si va ser al revés.