Una drecera per saltar-se el poder legislatiu

En les seves primeres hores a la Casa Blanca, Donald Trump va batre un rècord: va firmar prop de 26 accions executives, que juntament amb gairebé 200 accions més, com ara proclamacions, memoràndums i decisions administratives, suposen un desplegament sense precedents. Es tracta de la xifra més alta d’ordres que un president dels EUA firma el seu primer dia de mandat, molt per sobre de l’anterior rècord marcat per Biden el 2021, amb nou. D’aquesta manera, Trump va començar la legislatura complint algunes de les promeses que va fer en campanya i que s’han convertit en emblema del seu Fer Amèrica gran una altra vegada. Però tan important és el que regularà com la forma que tria per fer-ho, agafant una drecera que li permet saltar-se el poder legislatiu. Els republicans tenen el control de Congrés i Senat, a més de la presidència, però Trump ha preferit actuar pel seu compte.

¿Què és una ordre executiva?.

Es tracta d’una mesura executiva que no requereix l’aprovació del Congrés. Estableix un mandat oficial i jurídicament vinculant transmès directament des de la Casa Blanca als organismes federals dependents del poder executiu sobre les accions que han de dur a terme o de les quals han d’abstenir-se. La Constitució atorga al president la capacitat d’exercir el seu poder executiu i alhora limita que sigui dins dels confins constitucionals, respectant els drets bàsics recollits a la Carta Magna.

¿Per què s’utilitzen?.

Les ordres executives permeten actuar de forma ràpida. En el passat s’han utilitzat en temps de guerra, emergència o crisi. Per exemple, el 1942, el president Franklin D. Roosevelt va dictar una ordre executiva per crear centres de detenció per a uns 120.000 nord-americans d’origen japonès. En les presidències més recents, Biden va firmar el 2021 una ordre que iniciava el procés de reincorporació a l’acord climàtic de París del 2015, del qual es va retirar el seu predecessor, Trump, justificant-lo com una mesura per "evitar un escalfament planetari catastròfic", va dir llavors la seva Administració.

¿Qui pot anul·lar-les?.

En teoria, l’anomenada Oficina d’Assessoria Jurídica revisa "per comprovar la forma i legalitat" de l’ordre executiva, però això no sempre passa. Si el president s’excedeix en l’exercici del seu poder, pot ser objecte d’una revisió jurídica als tribunals. Des del poder legislatiu, el Congrés podria aprovar una llei per anul·lar l’ordre executiva, però això només donaria l’elecció al president de si vol rectificar o seguir endavant, ja que continua tenint dret de veto sobre aquesta llei.

¿Per què s’han convertit en arma política?.

En la pràctica, com en el cas de l’acord climàtic, és el nou president el que rescindeix les mesures executives firmades pel seu predecessor. En el cas dels acords del clima, Trump va treure els EUA d’aquests per ordre executiva, Biden hi va reintegrar el país i ara Trump de nou l’ha tornat a treure. En l’àmbit legal, els republicans van demandar amb èxit Obama per part dels seus canvis sanitaris del 2010 (Obamacare), argumentant que havia superat la seva autoritat constitucional quan va retardar unilateralment un termini de cobertura d’assegurances.

¿Entren en vigor immediatament?.

En general, la seva entrada en vigor és immediata, el que passa és que, en alguns casos, els seus efectes es notaran més a llarg termini. Per exemple, tancar la frontera és una cosa que ja s’ha posat en pràctica –ja no es pot demanar asil als EUA– i alguns dels indultats per l’assalt al Capitoli ja han començat a sortir de la presó. No obstant, altres accions són més aviat compromisos que el president pren amb el poble, com el memoràndum per abaixar la inflació: és una mera declaració d’intencions. Un altre cas més espinós: Trump ha promès mantenir la presència de TikTok als EUA, però no està clar si és congruent amb la llei que s’ha aprovat per tancar-la, per la qual cosa aquest assumpte seguirà en l’aire.

Notícies relacionades

1.500 indults per als assaltants del Capitoli

Resposta més feble a noves pandèmies

¿Trump també ha firmat memoràndums i proclamacions presidencials, ¿quina és la diferència?

Un memoràndum no ha de presentar-se al Registre Federal i, per tant, és més difícil fer-ne seguiment. Obama, per exemple, va utilitzar el memoràndum per intervenir en polítiques d’immigració quan va topar amb el bloqueig republicà al Congrés. Trump el va fer servir per accelerar l’aplicació dels aranzels a la Xina, endurir les lleis d’asil i retirar-se de l’Associació Transpacífica (TTP), entre d’altres. Les proclamacions s’utilitzen sobretot amb finalitats cerimonials i no solen tenir efectes jurídics. Per exemple, per ordenar que les banderes onegin a mig pal després d’un funeral d’Estat, com el de l’expresident Carter.