Una bisbessa, al líder republicà: "Li demano que tingui compassió"

Des que Donald Trump va irrompre en la política nord-americana per transformar-la com un cicló apel·lant a les pors i els greuges de part de la població, amb virulenta retòrica contra els immigrants, les minories i la cooperació internacional, la resposta habitual dels seus oponents polítics s’ha sintetitzat en una frase: "Això no és el que som". Aquesta idea es va repetir amb insistència després que Trump guanyés les seves primeres eleccions amb menys vots populars dels que va obtenir Hillary Clinton. Molts van voler interpretar aquella victòria com un accident de la història, un revés fortuït que no reflectia el cànon virtuós que el país ha construït de si mateix com a nació oberta als immigrants, baluard dels drets humans i la democràcia. Una narrativa que aquesta vegada difícilment se sustenta.

Això no significa que aquesta altra Amèrica, més humanista, cosmopolita, inclusiva i ètica, hagi deixat d’existir, com va poder comprovar el republicà a l’assistir a una de les misses tradicionals amb què es rep els nous presidents a la catedral Nacional de Washington. "Li demano que tingui compassió de totes aquelles persones al nostre país que en aquests moments estan espantades", li va dir la bisbessa Mariann Budde, cap de la diòcesi anglicana a la capital del país, que allà s’anomena Església episcopal, un dels corrents cristians més progressistes dels EUA. "Són nens gais, lesbianes i transgèneres nascuts en famílies demòcrates, republicanes i independents, i alguns d’ells temen per les seves vides".

Trump va aguantar estoicament el ruixat, assegut als bancs de la primera fila amb la seva dona, el seu vicepresident J.D. Vance i la parella d’ell. "La immensa majoria dels immigrants no són criminals", va seguir Budde, amb veu melosa, per recordar-li que són aquells que "recullen les nostres collites, netegen les nostres oficines, treballen a les granges de pollastres o a les nostres indústries càrnies". Gent, va dir, que "paga impostos" i que "són bons veïns". Trump va apartar la vista displicent per moments, assegut davant dels seus fills, mentre en aquells tres minuts interminables de tancament de sermó Budde li pregava que "tingui compassió d’aquells nens a les nostres comunitats que tenen por que s’emportin els seus pares, i ajudi als que fugen de la guerra i la persecució".

Només unes hores abans, el nou president havia firmat una allau d’ordres executives per militaritzar la frontera, suspendre la tramitació de l’asil i establir les bases per a les deportacions massives de migrants irregulars que pretén dur a terme. I, paral·lelament, per anul·lar totes les altres identitats de gènere que no siguin home o dona, ja que deixaran d’estar protegides oficialment.

En altres temps, aquestes mesures haurien topat amb una reacció gairebé immediata als carrers. Però aquesta vegada tot és diferent, per això va ser extraordinari el sermó de Budde. Trump no només controla tots els ressorts del poder polític, sinó que ha vist com el poder econòmic i les grans fortunes es quadraven davant el seu lideratge, de manera que alguns adverteixen els riscos d’una deriva feixista. Una percepció accentuada pels gestos similars a la salutació nazi d’Elon Musk, l’home més ric del món i mà dreta de Trump, obsessionat per conceptes com la teoria del gran reemplaçament.

I tot això coincideix també amb una mena de desarticulació momentània de la societat civil, on impera una mena de resignació i fatiga després de l’extenuant campanya. Una anestèsia col·lectiva que els ideòlegs del trumpisme volen aprofitar amb una mena d’estratègia de commoció i pànic en forma de més d’un centenar de decrets, proclamacions i decisions administratives en poc més de 24 hores, com es coneix en la doctrina militar l’ús d’un poder aclaparador per paralitzar l’adversari i imposar la nova realitat.

Notícies relacionades

La croada de Trump contra tot el ‘woke’ arrenca amb una purga social

Sánchez demana blindar la democràcia davant els atacs dels "tecnomilionaris"

Al·legat polític

Trump no sembla disposat a estovar-se encara que li vulguin donar lliçons d’humiltat. El president no va trigar a reaccionar acusant Budd de ser "una radical esquerrana i hater de Trump" que s’hauria aprofitat del púlpit per emetre un al·legat polític. "El seu to va ser desagradable i gens convincent ni astut", va escriure ahir a la seva xarxa social. "Es va oblidar d’esmentar que una gran quantitat de migrants il·legals que van venir al nostre país han matat gent", va afirmar, obviant que totes les estadístiques conclouen que els migrants delinqueixen menys que els nord-americans. "S’està produint una onada de crim gegant als EUA", va remarcar, abans d’exigir a Budde i a l’Església episcopal que demanin perdó.