La croada de Trump contra tot el ‘woke’ arrenca amb una purga social

El president dels Estats Units, Donald Trump, continua adoptant a ritme vertiginós en les primeres hores de la seva presidència mesures que compleixen promeses centrals de la seva campanya, acosten el moviment ultraconservador a metes llargament acariciades i fan saltar les alarmes entre defensors de drets civils. Dimarts el mandatari va firmar dues ordres executives i ordena tancar totes les oficines i posa de baixa els seus funcionaris com a avantsala d’acomiadaments, a més de pressionar el sector privat (DEI per les seves sigles en anglès) en el sector públic, revoca esforços de dècades i pressiona i amenaça el sector privat per seguir el seu mateix camí. Hores després, va començar la purga d’aquests programes i dels funcionaris que se n’encarregaven.

Junt amb unes altres dues ordres executives firmades dilluns sobre la mateixa matèria, són els quatre primers passos ferms i transcendentals en la determinada croada de Trump contra el woke, el concepte que inicialment va sorgir per remarcar la consciència davant d’injustícies històriques, racials i socials però que els conservadors van aconseguir demonitzar.

Polítiques "nocives"

Han atacat i combatut la seva expansió en les esferes acadèmiques, empresarials o públiques i ho denuncien com a "discriminació inversa", "racisme antiblanc" o "enginyeria social" de raça o gènere . És una crítica que va reiterar el mateix Trump dilluns en el seu discurs d’investidura, en el qual va prometre "forjar una societat que no veu el color i es basa en mèrits". I ho ha repetit en les seves ordres, on afirma que "s’impedirà que es reclutin persones en funció de la seva raça, sexe o religió i que no estiguin disposades a defensar la Constitució o a servir fidelment el poder executiu".

També denuncia que aquestes polítiques inclusives "perjudiquen la unitat nacional al denegar, desacreditar i minar els tradicionals valors nord-americans de feina dura, excel·lència i èxit individual a favor d’un sistema il·legal corrosiu i perniciós basat en la identitat".

Les dues ordres de dimarts, que n’inclouen una específicament dissenyada per acabar amb els programes DEI a l’Administració Federal d’Aviació, han arribat acompanyades de mesures administratives concretes. Dimarts a la nit l’Oficina de Gestió de Personal va enviar a tots els responsables de departaments i agències governamentals un memoràndum en el qual exigia per a les 17.00 hores de dimecres a Washington el tancament de totes les oficines i programes DEI i posar en baixa administrativa pagada tots els seus empleats. Les ordres de reduir personal per al dia 31 donen per garantit l’acomiadament d’aquests funcionaris.

El memoràndum apressa a més els responsables de departaments i agències a interrogar els funcionaris per assegurar-se que no queden esforços "encoberts" amb "llenguatge en codi o imprecís". Crida, igualment, a eliminar d’agències i departaments federals qualsevol llenguatge o publicitat d’iniciatives DEI i a retirar qualsevol document o directiva que els inclogués i que estigués pendent.

Les ordres de Trump tenen també clars missatges més enllà del sector públic. S’assegura, per exemple, que es combatran "preferències, mandats, polítiques i programes DEI en el sector privat". A més, s’estableix que les agències federals han de fer llistes d’empreses que cotitzen a la borsa, universitats i fundacions obrint la porta a "investigacions i possibles demandes civils pels seus programes".

Es palpen altres possibles purgues i càstigs en les ordres executives de Trump, que estableixen que es facin llistes de contractistes que han fet formació o materials de formació DEI a funcionaris públics, així com dels que hagin rebut fons federals per a programes, serveis o activitats DEI o DEIA (sigles que inclouen també la integració de persones amb discapacitats) des del 20 de gener del 2021, quan Biden va arribar a la presidència.

Recentment, companyies com ara Meta o McDonald’s han estat retirant o minimitzant els seus programes DEI en un clar alineament amb la política del republicà i amb el seu triomf. D’altres ho havien fet ja abans, en molts casos sota la pressió social i legal del moviment conservador. Diverses companyies, per exemple, van ser demandades pels seus programes de diversitat, igualtat i inclusió per America First Legal, una organització formada per Stephen Miller, assessor i ara cap adjunt de gabinet de Trump.

Retrocés de dècades

Notícies relacionades

Una bisbessa, al líder republicà: "Li demano que tingui compassió"

Sánchez demana blindar la democràcia davant els atacs dels "tecnomilionaris"

La croada de Trump inclou no només la revocació de mesures adoptades per l’Administració de Joe Biden, sinó també d’esforços de dècades per fomentar la diversitat i evitar la discriminació, incloent-hi l’ordre executiva d’igualtat d’oportunitat en l’ocupació que Lyndon B. Johnson va firmar el 1965, dos anys després que Martin Luther King pronunciés el seu icònic discurs "Jo tinc un somni", un després de l’aprovació de la llei de drets civils i poc després de la llei de drets de vot. Els segregacionistes llavors es van oposar a la decisió de Johnson.

El moviment conservador ha intensificat en els últims anys la lluita contra aquestes i altres mesures. Va aconseguir un triomf quan el Tribunal Suprem conservador va prohibir la discriminació positiva a les universitats, un precedent que algunes de les empreses esgrimeixen per posar fi als seus programes. Ara tenen més força encara amb Trump, el "comandant anti-woke en cap", a la Casa Blanca.